El delegat del Front Polisario a Espanya, Abdulah Arabi, ha carregat contra "la defensa acèrrima" duta a terme pel govern de Pedro Sánchez als plans autonomistes del Marroc per al Sàhara Occidental, després de la reunió dels ministres d'Exteriors d'ambdós països aquest dijous a Madrid. En un comunicat publicat a la xarxa social X, Arabi ha expressat la seva "enèrgica" oposició a les afirmacions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, que ha tornat a certificar el gir de la postura tradicional espanyola sobre el conflicte polític i territorial del Sàhara.
En una reunió amb el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, Albares ha reiterat que el pla marroquí d'una autonomia "és la base més seriosa, realista i creïble" per al conflicte. El ministre d'Exteriors espanyol ha assegurat en una declaració conjunta que la posició expressada per Espanya respecte al Sàhara el 7 d'abril de 2022 reconeix els esforços "seriosos i creïbles" del Marroc en el marc de les Nacions Unides per trobar una solució "mútuament acceptable". Unes paraules que el delegat del Front Polisario ha criticat en considerar que, en tot cas, serien més previsibles del seu homòleg marroquí. Bourita, per la seva part, ha acusat els qui demanen autodeterminació per al Sàhara de sostenir "postures antigues" i de voler perpetuar el conflicte 50 anys més. Ambdós ministres han celebrat el "moment històric" de bones relacions entre Espanya i el Marroc i han destacat els resultats positius acords per obrir les duanes i per al control migratori.
Segons l'opinió d'Arabi, la política de promoció i defensa dels drets humans que el govern espanyol publicita xoca "de manera directa" amb la "defensa acèrrima" de l'Executiu de Sánchez de les pretensions marroquines sobre el Sàhara Occidental. "L'esmentada col·lisió és evident, per tal com qualsevol proposta que no respecti el dret a l'autodeterminació i independència del poble del Sàhara Occidental és contrària a dret internacional", ha afirmat. Així mateix, ha assegurat que aquesta posició és "contrària en sentir de la ciutadania de l'Estat espanyol i de totes les forces polítiques", a excepció de "la formació política a la qual està adscrit el Ministeri". En aquest context, el delegat del Front Polisario ha reiterat que continuarà vetllant perquè totes les decisions que afectin el Sàhara Occidental siguin conformes al dret internacional i garanteixi l'autodeterminació i independència del poble sahrauí.
El 20 de març es van complir tres anys de l'oficialització del gir diplomàtic d'Espanya respecte al Sàhara, amb una carta de Pedro Sánchez al rei del Marroc que el Front Polisario titlla d'"il·legal" i que denuncia per "trencar amb dècades de consens històric". El Front Polisario considera que la postura del govern espanyol suposa "la subordinació dels drets inalienables del poble sahrauí a interessos aliens, contradient el Dret Internacional". I davant del Congrés, el grup per a l'autodeterminació del Sàhara Occidental va demanar "compromís amb el procés de descolonització" del territori" i amb "el dret del poble sahrauí a l'autodeterminació i independència".
Gir de Sánchez amb el context migratori de fons
El territori sahrauí, antiga colònia espanyola, va ser ocupada pel Marroc el 1975 i es va produir una lluita armada que va continuar fins a 1991, quan es va acordar un alto el foc per arribar a un acord de referèndum. Aquest acord mai no es va produir, per discrepàncies amb el cens i la inclusió o no dels colons marroquins, i l'escalada del conflicte polític va portar a una ruptura de l'alto el foc novembre de 2020. En el context del repte creixent per la migració no regulada a la frontera entre Espanya i el Marroc a Ceuta i Melilla, el govern de Pedro Sánchez va propiciar un acostament amb el Regne del Marroc per millorar les relacions i s'ha allunyat a poc a poc del Sàhara Occidental, cosa que el Front Polisario ha arribat a qualificar de "traïció". El delegat del Front Polisario a Espanya, Abdulah Arabi, va afirmar el gener del 2023 que el Marroc utilitzava la immigració per pressionar el govern espanyol i que aquest "va cedir als xantatges". Políticament, el Front té el suport de Sumar, Esquerra Republicana, EH Bildu i el BNG.