El Front Polisario hi torna. El moviment d'alliberament nacional sahrauí ha acusat Espanya de "deixament de funcions" en el seu paper com a "potència administradora" en la qüestió del Sàhara Occidental, vista l'actitud del govern espanyol amb el poble nord-africà. En un comunicat emès pel 50 aniversari de l'organització, el representant de la delegació sahrauí a Espanya, Abdulah Arabi, ha assegurat que la "capacitat de resistència, la convicció i l'aspiració de llibertat" del poble continua igual de viva. A més, el Front Polisario ha afirmat que la seva existència és una "fita mereixedora de celebració", i que seguiran defensant el seu "dret inalienable a l'autodeterminació".
L'antiga colònia espanyola va ser ocupada pel Marroc el 1975, malgrat l'oposició del Front Polisario, que va organitzar la resistència del poble sahrauí. La guerra amb la monarquia alauita va mantenir-se fins al 1991, quan totes dues parts van firmar un alto el foc amb l'objectiu de celebrar un referèndum d'autodeterminació. Però les diferències sobre l'elaboració del cens i la inclusió o no dels colons marroquins ha impedit fins ara tirar endavant aquesta votació. La situació s'ha tensat darrerament, després d'una acció militar marroquina contra activistes sahrauís a l'indret de Guerguerat, el 14 de novembre del 2020, el Polisario va considerar trencat l'alto el foc.
I encara ho ha empitjorat més l'actitud del govern espanyol. A principis de l'any passat, l'executiu de Pedro Sánchez va escenificar el seu suport al pla d'autonomia marroquina pel Sàhara, que incompleix la promesa d'un referèndum d'autodeterminació. Tot plegat, amb la intenció de millorar les relacions entre La Moncloa i la monarquia alauita, llargament complicades, especialment pel repte de la migració a Ceuta i Melilla. El moviment va ser qualificat de "traïció" pel Front Polisario. En una entrevista a ElNacional.cat, el delegat del moviment d'alliberació a Espanya va criticar que el govern de Pedro Sánchez hagués "cedit als xantatges del Marroc". "Tenim clar que el Marroc sempre condicionarà el bon veïnatge amb Espanya a un detriment de les legítimes aspiracions del poble sahrauí", va advertir.
El PSOE, en silenci
Mentre que el PSOE es manté en silenci davant d'aquesta data de celebració i consuma la seva traïció al Front Polisario, altres partits es mantenen al costat del poble. La ministra i secretària general de Podemos, Ione Belarra, va felicitar fa deu dies l'organització pel 50 aniversari, recordant també que Espanya té una "responsabilitat històrica" amb la població sahrauí que concerneix a tothom. I l'any passat, la presidenta del Parlament Laura Borràs va rebre en audiència el delegat del Front Polisario a Catalunya, Abidin Bucharaya, amb la voluntat de reiterar "la fidelitat de Catalunya als drets humans i als principis democràtics" després del moviment de Pedro Sánchez amb el Marroc.