Pedro Sánchez arrencarà el 2025 igual que va acabar el 2024: pendent dels tribunals i a mercè de la debilitat parlamentària al Congrés dels Diputats. En el terreny judicial, hi ha quatre causes que rodegen el president espanyol i que (en un grau o un altre) tenen un triple efecte: desgasten el PSOE, donen armes al PP i fan trontollar l’estabilitat de la Moncloa. No és fàcil calibrar, avui en dia, quina tindrà unes conseqüències més grans per a Sánchez, però la que ha tingut més impacte durant l’any que hem tancat és la investigació a la seva dona, Begoña Gómez, que el va portar a donar-se cinc dies de reflexió per plantejar-se el seu futur a la Moncloa. I va decidir continuar. El jutge Juan Carlos Peinado l’està investigant per presumpte tràfic d’influències, corrupció als negocis, intrusisme i apropiació indeguda.
El segon gran maldecap del president espanyol és la causa contra fiscal general de l’Estat, investigat per presumpta revelació de secrets en el cas de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. De moment, Álvaro García Ortiz compta amb el suport sense fissures del líder socialista. En tercer lloc, el cas que afecta més directament la gestió de Sánchez al govern espanyol és el cas Koldo: va començar delimitat al voltant de la figura de qui era assessor de José Luis Ábalos, però s’ha estès i ara apunta directament contra l’exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE, que està a les portes de ser investigat formalment pel Tribunal Suprem per organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació. El darrer cas, el més embrionari, és la investigació a David Sánchez, el germà del president, per un suposat delicte contra l’Administració Pública. Anem per pams.
Nous testimonis en la investigació a Begoña Gómez per quatre delictes
Un dels protagonistes inesperats del 2024 ha sigut Juan Carlos Peinado, el titular del Jutjat d’Instrucció Número 41 de Madrid, que l’abril va obrir diligències contra Begoña Gómez per presumpte tràfic d’influències i corrupció als negocis arran d’una denúncia de Manos Limpias. A més, ara també la investiga per suposat intrusisme i apropiació indeguda d’un software de la Universitat Complutense per una querella d’Hazte Oír. La dona de Pedro Sánchez ha denunciat en més d’una ocasió que se li estaven vulnerant els drets, però l’Audiència de Madrid ha avalat la investigació amb límits. En un primer moment, Sánchez va assegurar que continuava “creient” en la justícia, però el PSOE ha acabat arremetent contra els jutges i denunciant una “cacera” contra el president espanyol. De fet, tant ell com la seva dona van presentar querelles contra ell per prevaricació, però totes dues van ser inadmeses.
Quins han de ser els pròxims moviments? El dimecres 22 de gener Peinado ha citat a declarar com a testimonis representants de Google Spain, Indra i Telefónica per interrogar-los sobre les seves inversions en el software que van desenvolupar pel màster que codirigia Begoña Gómez. A més, el jutge també està esperant el llistat de treballadors i assessors de la Moncloa que va demanar a mitjan desembre. Tot això arriba després que Begoña Gómez trenqués el silenci i, en la tercera citació davant del jutge, negués qualsevol irregularitat: “No va intervenir en cap procés de licitació pública, va signar un plec de prescripcions tècniques perquè les normes de la Complutense així ho exigien i no s’ha apropiat indegudament de cap marca”, va defensar el seu advocat, Antonio Camacho. Per la seva banda, Cristina Álvarez (l’assessora de la Moncloa que va fer gestions amb un patrocinador a favor de la seva càtedra) va declarar davant del jutge que l’esposa de Sánchez li va dir que podia tenir una persona de confiança com a assistenta i li ho va oferir el 2018.
📝 Begoña Gómez trenca el silenci davant del jutge i nega irregularitats a la càtedra de la Complutense
Investigació al fiscal de l’Estat per revelació de secrets: dotze testimonis passaran pel Suprem en tretze dies
Una de les causes que agafarà volada durant el mes de gener és la investigació al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets en el cas d’Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, també està investigada. La causa va començar arran d’una querella de González Amador per la nota informativa que va publicar la Fiscalia el 14 de març, però ha acabat desembocant en l’anàlisi de la filtració a la premsa del correu en el qual reconeixia haver comès dos delictes fiscals. L’interrogant és qui va facilitar a la premsa el correu entre el seu advocat i el fiscal que l’estava investigant.
🗓️ Del correu de la parella d’Ayuso al Suprem: vuit mesos i un fiscal de l’Estat investigat per primer cop
El pròxim pas serà la declaració de dotze testimonis. Qui obrirà l’any serà Miguel Ángel Rodríguez, el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, que va ser qui, per exculpar Alberto González Amador, va difondre que el fiscal li havia ofert un pacte (quan realment havia estat al revés). I això va ser el que va activar la maquinària de la Fiscalia. Rodríguez està citat el dimecres 8 de gener i, com a testimoni, estarà obligat a dir la veritat. Aquella setmana també compareixeran vuit periodistes. A més, el 16 de gener estan citats, també com a testimonis, Julián Salto (el fiscal de Delictes Econòmics que investiga González Amador) i Almudena Lastra (la fiscal superior de la Comunitat de Madrid) i el 21 de gener, dos responsables de comunicació: Íñigo Corral (de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid) i Mar Hedo (de la Fiscalia General de l’Estat). Són passos que Ángel Hurtado fa amb “caràcter previ a la presa de declaració dels investigats”, segons reconeixia ell mateix a la providència, cosa que fa pensar que en les pròximes setmanes citarà a Álvaro García Ortiz.
👤 Miguel Ángel Rodríguez, la mà dreta d’Ayuso que era portaveu d’Aznar i receptava un “afusellament” a Mas
“Zero missatges” al mòbil d’Álvaro García Ortiz
En els últims dies, hi ha hagut una novetat important: l’informe de la Guàrdia Civil sobre el mòbil del fiscal general de l’Estat, que arribava a dues conclusions. D’entrada, va trobar “zero missatges” en aplicacions de missatgeria instantània entre el 8 i el 14 de març, els dies en els quals es va filtrar el correu de González Amador. La Fiscalia va admetre més tard que Álvaro García Ortiz va esborrar “personalment” els missatges del mòbil en una acció emmarcada en un “esborrament cíclic” que es fa de tots els dispositius electrònics per raons de seguretat i de protecció de dades. D’altra banda, l’UCO va apuntar que el fiscal de l’estat va rebre la còpia del famós correu electrònic el 13 de març a les 23.45 hores, quan la notícia que havia sigut González Amador qui havia ofert el pacte ja havia aparegut als mitjans (laSexta.com ho va publicar a les 22.10 h i la Cadena SER se n’havia fet ressò a les 23.20 h en antena). Ara bé, la imatge del correu encara no s’havia difós.
La Guàrdia Civil també va analitzar el mòbil de Juan Lobato, l’exlíder del PSOE de Madrid: va confirmar que la Moncloa i el PSOE tenien el correu de la parella d’Ayuso abans que els mitjans de comunicació. La Guàrdia Civil va concloure que Pilar Sánchez Acera, la mà dreta d’Óscar López (l’aleshores cap de gabinet de Pedro Sánchez) tenia el correu (que va enviar a Juan Lobato) quan encara “no havia estat publicat als mitjans”. A més, l’UCO assenyalava especialment dos càrrecs més que haurien accedit a l’intercanvi de correus: Francesc Vallès (el llavors secretari d’Estat de Comunicació) i Ion Antolín (exdirector de comunicació del PSOE).
📝 Juan Lobato, a l’assessora de la Moncloa, sobre el correu de la parella d’Ayuso: “Com el tenim?”
Per cert, Alberto Gónzalez Amador ha reclamat intervenir les comunicacions de sis periodistes (un de la Cadena SER, quatre d’elDiario.es i un d’El Plural) amb el fiscal general de l’Estat. Ràpidament, la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) va advertir que això suposa un “atemptat contra el secret professional”, emparat per l’article 20 de la Constitució, que inclou el dret a no revelar les fonts. La FAPE confia que el Suprem faci “cas omís” de la sol·licitud, donat que, en cas de ser acceptada, “plantejaria un conflicte entre la llibertat de premsa i la intimitat de les fonts”.
La investigació per frau fiscal de la parella d’Ayuso: 350.000 euros defraudats
La causa contra el fiscal general de l’Estat i contra la fiscal en cap provincial de Madrid està estretament vinculada amb la investigació per frau fiscal a Alberto González Amador després que Hisenda el denunciés per haver defraudat 350.000 euros entre el 2020 i el 2021 a través de factures falses i societats pantalla. De moment, la seva declaració davant la jutgessa s’ha suspès tres vegades. L’última va ser la prevista pel 29 de novembre, que es va ajornar a l’espera que l’Audiència Provincial de Madrid resolgui el recurs que ell va presentar contra l’ampliació de la causa per investigar els seus negocis amb l’empresa Quirón Prevención.
Prèviament, el maig, la jutgessa va suspendre la declaració per les dificultats per interrogar els altres investigats (va ser el dia que González Amador va anar als jutjats amb els cabells més curts i sense barba per dificultar que fos reconegut i va marxar amb una perruca grisa). Un mes després, el juny, la jutgessa va tornar a posposar la declaració perquè el PSOE i Más Madrid van demanar que s’investiguessin cinc delictes més. Previsiblement, la declaració de la parella d’Ayuso hauria d’arribar en les pròximes setmanes o mesos.
La batalla legal de la parella d’Ayuso contra Sánchez, Montero i Bolaños
Ara bé, el cas de la parella d’Ayuso té una altra derivada: Alberto González Amador ha impulsat una batalla als tribunals contra membres de l’alta jerarquia de la Moncloa per declaracions contra ell. De moment, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda que va presentar contra María Jesús Montero per presumpta intromissió il·legítima al dret a l’honor. Denunciava que la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda va dir que Isabel Díaz Ayuso podria “estar vivint en un pis que es va pagar amb frau a la Hisenda Pública i amb les comissions de mascaretes en la pitjor situació de pandèmia”. La demanda es va interposar després que l’octubre Montero plantés l’acte de conciliació perquè la ministra es retractés de les seves afirmacions.
Justament a un altre acte de conciliació està citat Pedro Sánchez el pròxim 12 de febrer. En aquest cas, la parella d’Ayuso reclama al president espanyol 100.000 euros per un suposat delicte de vulneració al dret a l’honor en anomenar-lo “delinqüent confés”. És el mateix motiu que va portar González Amador a sol·licitar un acte de conciliació amb el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Els acusa de “lesionar els seus drets fonamentals com a forma de lesionar políticament la seva parella sentimental” i podria acabar interposant una querella per injúries i calúmnies contra ells.
El Congrés estudiarà en les pròximes setmanes el suplicatori de José Luis Ábalos
El tercer front judicial que envolta Pedro Sánchez és el cas Koldo, que va esclatar fa deu mesos. Tanmateix, s’ha accelerat en les últimes setmanes i el següent pas serà la votació del suplicatori per tal que el Tribunal Suprem pugui investigar formalment José Luis Ábalos, que va ser ministre de Transports entre el 2018 i el 2021 i secretari d’Organització del PSOE entre el 2017 i el 2021. De moment, la Comissió de l’Estatut dels Diputats l’ha citat el pròxim dilluns 13 de gener perquè al·legui sobre el suplicatori: pot presentar els seus arguments per escrit, pot anar a la cambra baixa per donar les explicacions que consideri oportunes o pot renunciar a aquesta defensa. El PSOE ja ha anticipat que hi votarà a favor. Presumiblement, el ple del Congrés aprovarà el suplicatori la segona quinzena de gener.
La decisió del jutge Leopoldo Puente va arribar fa nou dies: el jutge va considerar “indiciàriament justificat” que Ábalos podria “haver-se beneficiat econòmicament” amb el cas Koldo i va veure “bastants indicis” per investigar-lo en apreciar quatre possibles delictes (integració en organització criminal, tràfic d’influències, suborn i malversació). Dos dies més tard, Ábalos va denunciar la manca de “rigor” del suplicatori i va demanar la nul·litat de la causa al·legant que el jutge havia vulnerat els seus drets fonamentals a causa d’una suposada intervenció il·legal de l’UCO de la Guàrdia Civil. De fet, va denunciar davant de la Fiscalia que va ser investigat il·legalment perquè la Guàrdia Civil va obrir un sobre al seu nom intervingut al germà de Koldo García.
José Luis Ábalos, Víctor de Aldama i Koldo García han declarat al Suprem durant el mes de desembre
El mes de desembre ha estat marcat per tres declaracions al Tribunal Suprem. El primer va ser Ábalos, que va negar les acusacions contra ell. “No hi va haver comissions, com he dit moltes vegades”, va afirmar davant dels periodistes a la sortida. A més, va relatar que durant la declaració es van tocar “tots els extrems coneguts i publicats” i va mostrar-se satisfet d’haver “donat els aclariments suficients”. Era una declaració voluntària a la qual Ábalos va accedir per poder-se defensar.
Posteriorment, va ser el torn de Víctor de Aldama (el comissionista del cas Koldo), que va ratificar les seves acusacions contra Ábalos i va aportar converses de WhatsApp per demostrar les comissions per adjudicacions d’obra pública. Aldama va reiterar que van arribar a pagar-se entre 3,5 i 4 milions d’euros en comissions i va assegurar que va pagar tres pisos d’Airbnb de Madrid als quals anaven Ábalos i l’actual ministre Ángel Víctor Torres en companyia de “senyoretes”. La resposta d’Ábalos va ser presentar al Suprem un informe amb les “25 contradiccions d’Aldama”. Abans de tot això, Víctor de Aldama va declarar com a investigat a l’Audiència Nacional va ser allà on va apuntar directament contra Pedro Sánchez, va al·ludir a la visita de Delcy Rodríguez (vicepresidenta de Veneçuela) a Espanya i va assegurar que Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García van rebre sobres de diners. Això ha portat el PSOE a anunciar accions legals contra ell.
🎥 Els moments clau de la declaració de Víctor de Aldama davant del jutge | VÍDEO
Per la seva banda, Koldo García va negar que ell, José Luis Ábalos o Santos Cerdán cobressin comissions. Durant la declaració, no va reconèixer haver comès cap delicte, va desmentir que hi hagués repartiment de diners al despatx d’Ábalos, va afirmar que és mentida que Santos Cerdán rebés un sobre amb 15.000 euros i va evitar respondre sobre el viatge de Delcy Rodríguez. Això sí, va reconèixer que Ábalos tenia relació amb Aldama, que anava a la seu del Ministeri de Transports i que fins i tot va arribar a estar “una vegada” a casa seva.
📝 Ábalos nega al jutge del Suprem les acusacions contra ell pel cas Koldo: “No hi va haver comissions”
📝 Aldama ratifica les seves acusacions contra Ábalos i aporta converses de WhatsApp sobre comissions
📝 Koldo García nega al Suprem que ell, José Luis Ábalos o Santos Cerdán cobressin comissions
El germà de Sánchez declara com a investigat davant una jutgessa de Badajoz
La causa que ha avançat menys és la relativa a David Sánchez, el germà del president espanyol. La jutgessa Beatriz Biedma l’està investigant per un presumpte delicte contra l’administració pública. El cas va néixer arran d’una denúncia de Manos Limpias per suposades irregularitats en la modificació de llocs de treball a la Diputació de Badajoz. David Sánchez haurà de declarar com a investigat el dijous 9 de gener. La Fiscalia va recórrer-ho al·legant que la magistrada “no indica els delictes que investiga”, però Beatriz Biedma va tancar-hi la porta i va mantenir la citació. El 9 de gener també està citat Miguel Ángel Gallardo Miranda, president de la Diputació de Badajoz i líder del PSOE d’Extremadura.
🔎 Les tres claus de l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil sobre el germà de Pedro Sánchez
De moment, s’ha conegut l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil que va servir de base a la jutgessa per citar-lo com a investigat. Se’n poden extreure tres conclusions: es va crear el seu lloc de treball després que el president de la Diputació de Badajoz considerés que la proposta inicial era “excessiva”, l’UCO “desconeix de qui va partir la iniciativa de la creació del lloc de treball” i no hi ha evidències que David Sánchez tingui 1,4 milions d’euros en accions del BBVA. Posteriorment, el mateix banc també va desmentir-ho. D’altra banda, a l’agost, l’Agència Tributària va confirmar que el germà de Pedro Sánchez tributa a Portugal malgrat que treballa per a la Diputació de Badajoz, però va descartar que això suposi cap delicte contra la Hisenda Pública.