A l’últim minut i empassant-se les seves paraules, Pedro Sánchez ha tornat aquesta setmana a salvar un nou match ball. El govern espanyol va tancar aquest dimarts un acord in extremis amb Junts per Catalunya: va aprovar-se un decret llei que salva les mesures més importants de l’òmnibus tombat la setmana anterior i el PSOE va acceptar tramitar al Congrés dels Diputats la iniciativa sobre una qüestió de confiança impulsada pels independentistes. Carles Puigdemont ja ha decidit aixecar el veto a les negociacions sectorials i ara la Moncloa té l’horitzó replet de fronts: ha de substanciar d’una vegada per totes l’acord que delega a la Generalitat les competències en immigració, ha d’aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, anar tancant la carpeta de l’amnistia; i llavors abordar les qüestions que al govern espanyol li interessa tirar endavant, com els pressupostos, la reducció de la jornada laboral, la llei contra el lawfare o la llei de reforma de l’accés a la carrera judicial.
En aquesta legislatura, Junts per Catalunya ha imposat al PSOE la negociació del ‘peça a peça’. Els socialistes ja acumulen moltes derrotes parlamentàries al Congrés dels Diputats a causa de no haver trucat els independentistes abans de tirar endavant una iniciativa. La darrera vegada que va produir-se això va ser amb el decret òmnibus tombat fa gairebé un parell de setmanes. Però, de totes maneres, als socialistes els ha anat calant la idea que quan tracten amb la formació de Carles Puigdemont han de completar una pantalla abans de saltar-ne a una altra. Ara mateix, per exemple, hi ha un aspecte de màxima sintonia entre el que traslladen fonts d’una banda i l’altra: la carpeta de la immigració ha de tancar-se d’una vegada per totes.
Immigració
Fonts de Junts per Catalunya apunten que la delegació de competències en immigració a la Generalitat s’ha d’haver efectuat abans que el Congrés dels Diputats voti la proposició no de llei sobre una qüestió de confiança. Cal recordar que ja ha passat més d’un any des que els socialistes van acordar amb els independentistes aquesta delegació. De la mateixa manera, el govern espanyol sap que si vol començar a negociar els pressupostos —la llei més important que impulsa anualment un executiu— ha de fer efectiva la delegació de les competències en immigració. Fins i tot Pedro Sánchez ho admetia fa un mes i mig en una conversa informal amb periodistes.
Junts explica que encara cal tancar alguns punts: la presència dels Mossos a les fronteres, la capacitat per tramitar les expulsions i l'emissió del NIE (el número d'identitat de la persona migrant). Les fonts socialistes consultades per aquest diari opten per l’hermetisme. Es limiten a assegurar que “les negociacions estan avançades”. Però la realitat és que ja fa molt temps que venen la mateixa idea. Des de fa mesos, cada cop que un membre de l’executiu del PSOE és preguntat per aquest tema respon que l’acord és imminent.
La plena amnistia i el català a Europa
La immigració és, juntament amb l’amnistia i el català a Europa, una qüestió “fonamental” que cal tenir tancada abans que el Congrés es pronunciï sobre una qüestió de confiança a Pedro Sánchez. Però en amnistia i català, les fonts socialistes consultades per aquest diari no traslladen el mateix optimisme que en immigració. Pel que fa a la primera carpeta, es renten les mans i insisteixen que ells ja han fet la seva feina: el Congrés ja ha aprovat la llei i ara aquesta es troba en mans dels jutges. Quan membres del govern espanyol són preguntats pels jutges que es neguen a aplicar-la, insisteixen que el Tribunal Suprem encara ha de resoldre alguns recursos que s’han presentat; i que l’última paraula la tindrà o bé un Tribunal Constitucional que actualment té majoria progressista, o bé el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Junts, davant d’això, demana que s’actuï amb contundència davant dels jutges prevaricadors. I també que l’amnistia jurídica es tradueixi en una amnistia política. És aquí on entra la possibilitat que se celebri a Brussel·les una reunió entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. El president del govern espanyol ja ha manifestat que està obert a fer-ho, però és un comodí que de moment es guarda a la butxaca: durant més d’un any ha asseverat en converses informals amb periodistes que té la idea de celebrar aquesta trobada; però encara no fa el pas.
Passa el mateix amb el català a Europa. A ulls de Junts, aconseguir la seva oficialitat només implica que el govern espanyol s’hi posi de debò i que el president Pedro Sánchez despengi el telèfon per pressionar els executius del club comunitari com va fer amb l’elecció de Teresa Ribera com a comissària europea. A parer dels independentistes, aquesta qüestió hauria d’estar a tocar; mentre que les fonts de la Moncloa consultades per aquest diari recepten calma. “No és tan fàcil”, asseguren, malgrat que fa unes setmanes Sánchez i el seu ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, instessin els ambaixadors espanyols a Europa a situar aquesta qüestió com a una de les seves prioritats.
L’entorn del ministre Albares explica a ElNacional.cat que, de moment, els independentistes s’hauran de conformar amb un pronunciament —confien que favorable— abans de l’estiu de la Mesa del Parlament Europeu per poder-hi emprar aquesta llengua. Però això, malgrat ser un pas, no té res a veure amb l’oficialitat de la llengua. Són dues coses diferents: l’oficialitat d’aquest idioma situaria la llengua dels catalans al mateix nivell que el castellà, el francès o l’alemany a Europa; la legislació tindria caràcter oficial en català i s’aplicaria directament en aquesta llengua, i aturaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees, en els quals el coneixement del català no dona cap punt. De totes maneres, les fonts consultades per aquest mitjà asseguren que si el Consell Europeu acaba tombant la decisió d’oficialitzar la llengua catalana, el Ministeri d’Exteriors està disposat a picar a la porta de la justícia europea; un gest que certificaria que “el govern no abandonarà mai aquest combat”.
Qüestió de confiança
D’aquí a unes setmanes, el Congrés dels Diputats haurà de votar la proposició no de llei de Junts que insta Pedro Sánchez a sotmetre’s a la qüestió de confiança. Els independentistes volen tenir abans tancades aquestes carpetes. Però, de totes maneres, el president del govern espanyol ja ha volgut deixar clar que no se sotmetrà a aquesta prova de foc; sigui qui sigui el pronunciament de la cambra baixa. De fet, per tal que la iniciativa sigui més digerible, el grup parlamentari de Míriam Nogueras ha modificat el redactat de la PNL: el nou text remarca que presentar una qüestió de confiança està només en mans del president del govern espanyol, perquè fa una crida al cap de l'executiu a "considerar l'oportunitat" de sotmetre-s'hi.
El text també assenyala que la proposició no de llei és de "caràcter polític; sense vinculació jurídica". Cal recordar, malgrat tot, que el text s'ha fet més digerible per al PSOE, però els lletrats de la cambra ja havien avalat que la Mesa acceptés el text que havia presentat Junts en un primer moment. Després d’haver passat totes aquestes pantalles, Junts voldrà també abordar la del conflicte polític amb Espanya fent passes en el reconeixement nacional de Catalunya, així com el finançament.
Pressupostos: el govern espanyol confia que “els acords portin a altres acords”
Però el PSOE també té les seves carpetes. I la més important ara mateix és la dels pressupostos. Una de les coses que més criden l’atenció és la forma com contesten alguns membres d’alta jerarquia del govern espanyol quan, als passadissos del Congrés, els periodistes els pregunten sobre aquesta carpeta. La tranquil·litat i la poca preocupació davant la possibilitat d’haver-los de prorrogar de nou contrasta amb les declaracions d’un president, Pedro Sánchez, que insisteix que la seva intenció és presentar i aprovar uns nous comptes aquest 2025. Abans, però, caldrà que els socialistes pactin amb els independentistes la senda de dèficit, que ha quedat desada en un calaix des que fa uns mesos Junts la tombés i instés la Moncloa a negociar-la prèviament. Els socialistes són conscients que abans han de tancar un acord definitiu en immigració i que els independentistes volen que es compleixi amb les inversions pressupostades a Catalunya en anys anteriors.
“Nosaltres no perdem mai l’optimisme”, destaquen a aquest diari des de la sala de màquines de la Moncloa. I aquest dijous, de fet, Félix Bolaños creuava els dits en una entrevista a Rac1 i confiava que després del pacte sobre el decret llei “els acords portin a altres acords”. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts celebrava el "clima de diàleg" que hi ha ara mateix amb els independentistes; malgrat que es tracta d’un membre del Consell de Ministres que no compta amb la confiança del partit de Carles Puigdemont. Apunten des de Junts que Santos Cerdán —secretari d’Organització del PSOE— sí que se l’ha guanyada. La pròxima reunió amb el mecanisme de verificació internacional se celebrarà aquest mes de febrer.
Jornada laboral, lawfare i accés a la carrera judicial
I el govern espanyol també ha posat sobre la taula alguns altres reptes de cara a aquesta legislatura que necessitaran el suport de Junts i la resta de grups parlamentaris que fa un any i mig van investir Sánchez com a president. En primer lloc, el Consell de Ministres pretén aprovar aquest dimarts vinent la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores.
També fa uns dies, el govern espanyol va presentar una modificació de la llei del Poder Judicial per reformar l’accés a la carrera judicial perquè, resumidament, no només ho puguin fer persones pertanyents a famílies benestants. I també caldrà que tots aquests partits es pronunciïn sobre la proposició de llei que el PSOE va registrar aquest gener al Congrés dels Diputats en plena tempesta judicial contra Pedro Sánchez i el seu entorn: una norma per combatre el lawfare i les accions judicials abusives. De moment, Junts ja ha anunciat que presentarà una esmena a la totalitat a aquesta norma perquè la troba poc ambiciosa. Així que a Pedro Sánchez, com diu ell mateix tantes vegades, li tornarà a tocar "suar la samarreta".