El full de ruta de Junts sobre immigració: fixar quotes, més català, un Pacte Nacional i integració

La immigració és una de les carpetes que hi ha sobre la taula de l'agenda pública. Gairebé un de cada tres espanyols situa la immigració com el principal problema de l'Estat segons el Centre d'Estudis Sociològics (CIS), mentre que un 8% dels enquestats catalans veu aquesta carpeta com la principal problemàtica del país, segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Per això, Junts per Catalunya ha establert un full de ruta sobre la immigració en la seva ponència de Model de País que s'ha d'aprovar en el Congrés del partit que s'ha de celebrar els dies 25, 26 i 27 d'octubre a Calella. El redactat, escrit per Salvador Vergés, Victòria Alsina, Damià Calvet, Ennatu Domingo, Anna Erra, Òscar Fernàndez, Josep Pagès, Eduard Pujol, Carme Renedo, Neus Torbisco i Jordi Ficapal, fa una anàlisi de la situació migratòria de Catalunya i estableix fins a 15 accions a dur a terme. 

I és que el partit de Puigdemont va voler impulsar aquesta carpeta davant del repte demogràfic i migratori que ha d'afrontar Catalunya. "Cal que entre tots construït el somni català", diu la ponència, imitant el famós lema nord-americà del "somni americà". Els juntaires ja van posar sobre la taula aquesta carpeta amb la delegació integral de les competències d'immigració acordada el gener del 2024 amb el PSOE a canvi del seu vot a favor a diversos decrets llei del govern espanyol. Tot i que aquest pacte encara s'ha d'acabar de concretar, Junts ja fa mesos que es vol fer seva la gestió de la immigració. "Tenim la taxa d'immigració més alta de tota la Península, el 16,2%, més de dos punts per sobre de la de Madrid, i no tenim competències ni recursos per gestionar-la": aquesta és una frase del 5 de setembre del 2023 del president Puigdemont en la seva conferència a Brussel·les que va servir per concretar les condicions de Junts per negociar el suport del partit a la investidura d'un govern espanyol.

Les dades que Junts posa sobre la taula

El punt 1 de la ponència, que són les conclusions de la Convenció Nacional sobre immigració presidida per l'exconsellera Victòria Alsina i impulsada el passat gener, posen de relleu que Catalunya "és i serà un país d'immigrants". De fet, ho argumenta amb diverses dades. Segons l’Idescat, dels 8 milions de catalans, un de cada cinc (un 22,4 %) són nascuts a l'estranger. Però si hi sumem els residents provinents de la resta de l'Estat (un 14,6 %), els catalans nascuts fora de Catalunya són ara mateix més d'un terç de la població (un 37 %).

També recorden que el Centre d'Estudis Demogràfics pronostica que, si la tendència no canvia, amb un augment net d'unes 110.000 persones a l'any, es podria guanyar un milió més d'habitants en la dècada vinent. Així mateix, recorden que un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics ens mostra que són majoritàriament d’origen llatinoamericà (un 44,8 %), bastant per damunt del 22,1 % d’origen europeu, del 20,8 % d’origen africà o de l’11,3 % d’origen asiàtic.

"La supervivència de la catalanitat està en risc"

Els juntaries també recorden que la taxa de fecunditat a Catalunya és estructuralment baixa, ja que actualment naixen 1,1 fills per dona. Això, segons ells, obliga les administracions catalanes a acollir més immigrants "per mantenir un nivell de creixement econòmic saludable i un estat del benestar potent". Tanmateix, l'acolliment d'immigrants també genera uns “desafiaments” que "van des de la gestió d’un territori més poblat fins a la cohesió social d’una població cada cop més diversa". "La necessitat d’habitatge, el consum més gran d’aigua en un context de sequera, la tensió sobre una sanitat saturada per la migradesa de recursos, l’augment de la demanda de transport públic i prestacions socials, la gestió de la complexitat a les aules i la necessària redistribució de la població al territori en serien bons exemples", asseguren des del partit de Puigdemont. 

Amb tot plegat, consideren que la falta d'instruments polítics i recursos econòmics per planificar i ordenar correctament l’arribada, l’acollida i la integració d’un elevat nombre de persones pot generar "conflictes importants de cohesió social". "El problema no és la immigració, sinó la falta d'eines per gestionar-la", subratllen els ponents, que alerten com l'arribada d'un volum important de persones que no parlen català "suposa un repte afegit que no han d'afrontar els estats independents". "Si no aconseguim cohesionar tota la ciutadania de Catalunya al voltant de la nostra llengua, la supervivència de la catalanitat està en risc", avisen des de Junts, que situen la llengua, els valors i la cultura per tenir una societat estructurada. Tot i això, també remarquen que "cal fer-ho entenent en tot moment que és necessari i positiu mantenir un esquema d'identitats múltiples" i acompanyat de "polítiques públiques justes, raonables i explicables". De fet, Junts per Catalunya proposa lligar la idea de ser català no només a una cultura i una llengua d’obligat coneixement – que ho ha de ser-, sinó també a una "sèrie de valors cívics" que caracteritzen la nostra societat, filla de la Revolució Francesa i de la Il·lustració.

Un marc de drets i deures desvinculats dels fets delictius

Per això, Junts proposa tot un plegat d'accions per entomar la problemàtica migratòria en un marc de drets i deures, i desvinculant-ho de la multireincidència i els fets delictius -Junts, en la mateixa ponència, hi dedica un capítol a part sobre aquest tema-. Un exemple que exposen és el dret a accedir a classes de català gratuïtes en totes les franges horàries cada dia a la setmana i el deure d'aprendre'l i acreditar-lo en un període de temps raonable, així com, de cara a la societat catalana, el dret a poder sempre ser atès en català o el deure de no canviar automàticament d'idioma. 

Les accions que proposa Junts:

1. Aprovar la llei orgànica de delegació de totes les competències d'immigració, així com els recursos pertinents, a la Generalitat de Catalunya. La llei orgànica, pactada amb el PSOE el passat gener i que encara s'ha de definir tot i els estira-i-arronses públics entre Junts i el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, apunten que haurà d'anar acompanyada d'una llei al Parlament de Catalunya que desplegui les competències. "L’administració de referència per a totes les persones que arriben ha de ser la Generalitat de Catalunya i la policia de referència el Cos de Mossos d’Esquadra", apunten.
2. Promoure la creació d'una Agència Catalana d'Immigració: L'objectiu seria crear aquest ens per gestionar de manera integral tots els aspectes relacionats amb la fixació de quotes, condicions d'arribada, acollida i integració dels nouvinguts. "Ha d’esdevenir la peça clau de suport i coordinació amb el món local, a més d’esdevenir la finestreta única en relació amb la gestió de la immigració, tant pel que fa a les persones nouvingudes com per a les empreses que volen contractar-los", asseguren. 
3. Promocionar polítiques actives d’integració per als catalans d’origen estranger que ja fa anys que viuen a Catalunya. "És imprescindible assegurar que coneguin la llengua i cultura del país, el seu sistema polític, els seus drets de participació, els serveis de què disposen i els deures i responsabilitats que els són atribuïbles", proposen des de Junts. 
4. Junts proposa la creació d’una Taula per a la convivència i la cohesió social al conjunt de municipis on hi hagi una presència important de comunitats de catalans d’origen estranger. Ho promocionaran allà on tinguin alcaldia o la regidoria competent, per tal d'integrar en la presa de decisions als immigrants. 
5. Incrementar l’oferta de cursos per aprendre català i per establir un sistema de bonificacions fiscals a les empreses que ofereixin classes de català durant la jornada laboral.
6. Impulsar polítiques actives d’immigració per tal d’atraure els perfils professionals que necessita el mercat laboral català, sigui atraient estudiants o facilitant contractacions en origen.
7. Accelerar els processos d'homologació dels títols universitaris i que siguin tan transparents com sigui possible.
8. Promoure la creació d’un centre d’interpretació de les migracions catalanes que treballi per preservar i divulgar la memòria històrica de la immigració a Catalunya.
9. Potenciar la diversitat i la realitat social al 3Cat incorporant-hi perfils de persones d’origen estranger.
10. A través de diversos mecanismes de col·laboració publicoprivada i publicosocial, dissenyar programes d’acollida i integració en què les entitats del tercer sector vinculades amb l’àmbit cultural o esportiu hi juguin un rol clau, com ara fer castells, jugar en equips de futbol o fer teatre. 
11. Impulsar accions formatives en Llengua de Signes Catalana (LSC), garantir l'accessibilitat comunicativa en serveis d'acollida i Incloure la perspectiva de discapacitat en el Pacte Nacional d’acollida.
12. Lluitar per erradicar el racisme, la xenofòbia i el tràfic de persones a Catalunya, des de la formació i la informació per a tothom.
13. Continuar reclamant que les sol·licituds d’asil siguin tractades amb transparència i treballant coordinadament amb la resta d’administracions per tal de desplegar el dispositiu necessari per a la primera acollida i el suport posterior.
14. Promoure un Pacte Nacional per a l’acollida i la integració per tal d’adequar les actuals polítiques de la Generalitat i dels ajuntaments en aquests àmbits al model català de ciutadania que proposa Junts per Catalunya i que està basat en l’establiment d’una sèrie de drets inclusius i deures clars. Des de Junts deixen clar que cal crear un "marc de drets i deures que creï també un marc cívic que vagi més enllà de la llengua i la cultura". Això implicaria, entre d’altres, establir un criteri homogeni sobre els drets i els deures que es desprenen d’estar empadronat en un municipi, fixar unes directrius que permetrien reordenar millor les polítiques d’acollida i integració —incloses les ajudes socials— i promoure més mecanismes de col·laboració publicoprivada amb les empreses, les entitats socials i la resta d’actors en aquesta matèria. En l’àmbit lingüístic, per exemple, dos elements centrals per als nouvinguts serien el dret a poder accedir a classes de català gratuïtes en totes les franges horàries cada dia de la setmana o el deure d’aprendre’l i acreditar-ho en un període de temps raonable.
15. Que les veus dels "nous catalans" s'incorporin en tots els projectes de construcció nacional i normalitzar-ne la participació. 

Tot plegat està per veure amb l'acord entre Junts i el PSOE sobre la delegació integral de les competències d'immigració, i és que a mitjans de setembre el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, gairebé fa saltar pels aires l'acord entre els socialsites i els juntaires en assegurar que  "les competències de control de fronteres i d'immigració són una competència exclusiva de l'Estat i del govern [espanyol], i no són susceptibles de ser transferides". Això va ser immediatament respost pel secretari general de Junts, Jordi Turull, qui assegurava que el ministre no "està informat de l'acord".