Jornada complexa. Una funcionària de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha assegurat que Laura Borràs, com a directora de l’entitat l’any 2013 “els va presentar Isaías Herrero” i els va explicar que seria ell qui realitzaria l’actualització de la plana web de la ILC abans de presentar-se cap contracte, segons ha declarat aquest dimecres, en la cinquena sessió del judici al TSJC. Assumpta Pagespetit, responsable de la gestió administrativa de la Institució, ha detallat “diverses irregularitats” que va detectar en els treballs sobre la web, en descobrir que totes eren adjudicades a Herrero i que el 2014 “va proposar a Borràs fer un procediment o contracte negociat per obrir la lliure concurrència, com fixa la llei”, i Borràs va dir-li que no perquè eren projectes diferents. “Estava clar que totes les feines les feia Herrero i ho sabia tothom. Els projectes s’adjudicaven a diferents empreses, però les feia Herrero”, ha assegurat Pagespetit. “Em vaig contenir perquè no volia posar més llenya al foc”, ha contestat la funcionària quan Isabel Elbal, advocada de Borràs, li ha preguntat per què ha donat tants detalls en el judici, que “no va fer davant la Guàrdia Civil ni davant la magistrada d’instrucció”.
La fiscal Teresa Duerto, que ha dirigit els interrogatoris, ha insistit a Pagespetit: Borras els va presentar Herrero? “Sí”, ha contestat la llavors responsable de gestió de la Institució. Assumpta Pagespetit també ha declarat que ella va dir-li a Herrero que no li presentés les ofertes d’altres empreses: “No m’agradava. Ho havien de fer les mateixes empreses.” La Fiscalia demana per a Borràs i Herrero 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació per haver-li concedit 18 contractes, que sumen 309.000 euros. Herrero podria tenir una rebaixa de la petició de càstig en inculpar-se i incriminar a Borràs.
A la vista, també ha declarat Roger Espar, que va substituir Pagespetit en la gestió del 2014 a l’abril de 2015, i ha assegurat que la presidenta de Junts decidia tots els contractes a la ILC, i que Borràs va dir que el contracte negociat es faria el 2015, però que no el va fer. Espar era acusat inicialment per la Fiscalia per aquesta gestió sota sospita.
Reunions per la contractació
Assumpta Pagespetit ha explicat al tribunal les estrictes recomanacions del Departament de Cultura pel que fa als contractes menors, que tenien un límit de 18.000 euros, i fins i tot que “no es podia repetir any rere any al mateix adjudicatari”. La professional ha indicat que va fer cridar un responsable del Departament de Cultura perquè expliques a Borràs el sistema de contactes.
Joan Muñoz, cap del servei de gestió econòmica de la direcció de serveis del Departament de Cultura, ha confirmat al tribunal que va anar a la Institució i va explicar “les recomanacions” del Govern dels tres pressupostos i la circular del 2014. També ha assegurat que va alertar a la Intervenció de la Generalitat que “s’hauria estat fraccionant contractes” i que dues responsables van parlar amb Borràs.
“Estava obligada a fer complir les instruccions del secretari general del Departament de Cultura”, ha respost Pagespetit a l’advocada de Borràs, Isabel Elbal, en un tensat interrogatori. “Es feien unes irregularitats que no m’agradaven i que no volia que es perpetuessin a la Institució de les Lletres Catalanes”, ha insistit la funcionària.
Per altra banda, a preguntes de la fiscal, Roger Espar, ha detallat que va acompanyar Borràs a una reunió al Departament de Cultura el 2014, on la interventora va alertar a Borràs que el 100% de la contractació de la Institució eren contractes menors, i que Borràs les va defensar i que eren correctes. També ha indicat que la web de la Institució no estava inclosa en l'àrea TIC del Departament de Cultura, i ara sí.
Espar ha admès -a preguntes d’Elbal- que la Fiscalia li va retirar l’acusació recentment quan va aportar a la causa dos àudios de VhatsApp de Borràs: una que li preguntava si els Mossos eren a la Institució, el 2108, i un altre que paguessin una factura a Borràs.