La sacsejada política que ha afectat Ciutadans les darreres setmanes no ha passat desapercebuda entre els pares fundadors del partit, bona part dels quals han expressat el seu rebuig per la deriva del partit sota el lideratge d'Inés Arrimadas. Entre els 15 signants del manifest 'Per un nou partit polític a Catalunya', que va ser l'embrió que culminaria en la creació de Cs, s'han aixecat veus crítiques amb l'estratègia del partit i el seu paper davant del govern espanyol de Pedro Sánchez. Per això, figures com Arcadi Espada i Xavier Pericay han apostat públicament per liquidar la formació i firmar un manifest per a l'extinció de Cs. Altres com l'exeurodiputada Teresa Giménez Barbat prefereixen parlar d'una refundació del partit.
En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), Giménez Barbat creu que aquesta refundació hauria de servir per tornar al "partit idealista" que va néixer el 2006 i abandonar el "politiqueig" que creu que ha marcat la dinàmica de Cs durant les etapes d'Albert Rivera i d'Inés Arrimadas. "Si hem de continuar amb el 'riverisme' d'Arrimadas o l''arrimadisme' no anem enlloc perquè es traeixen tots els ideals", ha assegurat, per la qual cosa creu que cal un canvi de lideratge amb "una reflexió profunda i persones noves" al capdavant del partit. "S'hauria de renovar tota la cúpula i tornar a repensar on volem anar, i si cal començar de molt baix hi tornes perquè nosaltres vam començar de molt baix i es podria tornar a fer", ha receptat.
Gimenez Barbat: "Gairebé diria que això està mort"
Giménez Barbat ha confiat que Cs no desaparegui "perquè continua sent important" però ha reclamat "un canvi total" i deixar de ser "una maquinària com les altres a la recerca del poder i, pitjor que això, una maquinària al servei de l'ambició personal d'un líder". Ha reconegut que al partit estan "fotuts", ha dit que el moment pel qual passa Cs és "emocionalment dur" en bona part perquè "persones en què podia confiar perquè són dignes, intel·ligents i tenen una visió del que hauria de ser el partit i la política sembla que són amb un peu fora". "Gairebé diria que això està mort", ha afegit.
Teresa Giménez Barbat / ACN
L'exeurodiputada ha recordat que Rivera va fer una aposta per ocupar l'espai electoral del PP i va escorar el partit a la dreta. Amb l'arribada d'Arrimadas i el seu acostament al PSOE hi ha hagut un degoteig de baixes importants al partit, on les crítiques ja s'havien accentuat per la patacada electoral de Cs a Catalunya, on van passar de 36 a 6 diputats el passat 14 de febrer, i que ara responen al fracàs de la moció de censura al govern de Múrcia i a la convocatòria anticipada d'eleccions a la Comunitat de Madrid –trencament d'executiu PP-Cs inclòs–. Giménez Barbat ha criticat el "politiqueig" i els "jocs" de pactar mocions de censura en plena pandèmia i ha censurat la col·laboració "amb el PSOE de Pedro Sánchez". "Hi ha un PSOE dirigit per una persona que no només és capaç d'associar-se amb Podemos i ERC sinó que també té el suport d'EH Bildu. És inviable i aquestes fugides que veiem en aquest moment a Cs estan relacionades amb això", ha analitzat.
Espada vol “acabar dignament” amb la formació
El periodista Arcadi Espada va més enllà i planteja, directament, la necessitat de liquidar Cs. En un article publicat a 'El Mundo' recentment, feia una crida als companys amb qui va signar el manifest 'Per un nou partit polític a Catalunya' a "acabar dignament" amb la formació "vistes les creixents i insuperables dificultats i la pulsió de mort que acompanya cada acte dels seus dirigents". Ara bé, considera que un partit com el Cs originari "segueix sent imprescindible a Espanya" i assenyala com a "errors principals" de la formació el lideratge d'Albert Rivera, que "no donava més de si" i que ara podria ser vicepresident de Pedro Sánchez.
Arcadi Espada / Efe
Pericay: “Aixecar l’acta de defunció”
Un altre dels fundadors, Xavier Pericay, ha recollit el guant d'Espada i ha demanat "fixar data i lloc per aixecar, juntament amb la resta de promotors polítics del partit i amb un altre sopar si és necessari, l'acta de defunció". Pericay ja es va desvincular de Cs la tardor passada i ho va fer carregant, sobretot, contra un dels protagonistes del sainet polític de les darreres setmanes, l'exsecretari d'Organització de Cs Fran Hervías, que ha abandonat la formació el darrer mes per integrar-se al PP. "Per què no se'l va expulsar de Cs com més aviat millor?", ha preguntat.
Xavier Pericay / Efe
En sengles articles a 'Vozpópuli', Pericay ha criticat Arrimadas per no haver ofert "ni una sola explicació raonable" des de les eleccions al Parlament del mes passat i l'ha acusat d'"eludir l'anàlisi racional". Per això creu "temps perdut" demanar la dimissió de l'actual cúpula de Cs si "consideren que ho han fet raonablement bé i només han comès petits errors". Ara bé, la situació política de Múrcia i Madrid, assevera, són "una evidència suficient que ha arribat l'hora de tancar el negoci" i avisa, sobre les veus que demanen una refundació, que "quan s'ha llançat tant per la borda en tan poc de temps costa molt tornar a començar".
Pérez Romera: “Tornar a la casella de sortida”
En declaracions al diari 'ABC', Félix Pérez Romera ha expressat la necessitat que veu de tornar a la "casella de sortida" i crear un nou partit perquè "Cs no es pot reconduir". "Els errors són molt grans i la seva existència serà un llast per a qualsevol intent de solució", ha reflexionat.
De Carreras: “Partit d’amateurs de la política”
També el jurista Francesc de Carreras ha deplorat els darrers moviments de Cs, que ha definit com a "partit d'amateurs de la política" i "no fiable". Des de la seva tribuna al digital 'El Confidencial', ha reclamat assumpció de responsabilitats a Arrimadas i ha titllat d'"inútil" el paper que el partit està desenvolupant a la política espanyola.
Francesc de Carreras, amb Inés Arrimadas / ACN
De Carreras és un dels 15 considerats pares fundadors de Cs –alguns ja morts– i un dels signants d'un nou manifest de suport a la formació el passat gener, a les portes de la campanya electoral catalana. Un document que, segons Giménez Barbat, van subscriure "amb moltes recances" i que a dia d'avui ja no avalarien "perquè el partit s'ha fotut un tret, però no al peu sinó al cap".
Imatge principal: Arcadi Espada en l'acte fundacional de Ciutadans, al teatre Tívoli de Barcelona el 4 de maig del 2006 / ACN