El passat 28 d'octubre va començar a caminar l'article 155 a Catalunya després de la seva aprovació en el Senat i la seva posada en marxa pel govern espanyol. L'encarregat de comunicar els seus efectes més immediats (la convocatòria de les eleccions del 21-D i el cessament del Govern, entre altres mesures) va ser el president Mariano Rajoy, que va plantejar la intervenció autonòmica com l'única opció per parar la via unilateral dels independentistes, que aquella mateixa tarda van fer una declaració al Parlament.

Catalunya ha estat els últims vuit mesos controlada directament per secretaris d'Estat des de Madrid. La Generalitat ha vist com s'han tancat pràcticament totes les delegacions exteriors i destituït gran part dels seus alts càrrecs, especialment aquells amb plantejament díscol o amb un paper suposadament clau per al referèndum de l'1-O.

La publicació al Butlletí Oficial de l'Estat posterior al Consell de Ministres del 155 assenyalava que les mesures acabaven coincidint amb la presa de possessió del "nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions al Parlament de Catalunya". El govern espanyol sembla compromès amb la fi del 155, i així s'ha mostrat reiteradament. No obstant això, hi ha llums i ombres al flanc constitucionalista sobre aquest compromís, que podria no complir-se. I un bon indicatiu són les discrepàncies entre uns i altres.

Què va dir el govern espanyol

Els de Rajoy han reiterat la seva intenció d'acabar amb l'article 155 just quan hi hagi nou Govern, encara que la intervenció es mantindrà amb matisos. Tal com va explicar divendres passat el mateix ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, el 155 s'acabarà amb l'executiu de Torra, encara que es mantindrà el control mensual del FLA.

El nou executiu mantindrà vigilats els comptes del finançament enviat per l'Estat, una mesura anterior al 155, encara que assegura que la resta de la intervenció decaurà de forma immediata i automàtica. No obstant això, el compromís és dèbil i l'amenaça del 155 es manté i se circumscriu al respecte a la legalitat per part del nou Govern, que estarà més controlat i vigilat que mai.

Cs, per la via dura

Precisament, aquesta possibilitat oberta pel govern espanyol de recuperar el 155 és una manera de satisfer les demandes de Ciutadans, que han reclamat més duresa per a l'independentisme. Sense anar més lluny, Rivera va retirar el suport a Rajoy per la seva "laxitud" amb Catalunya en un tens cara a cara al Congrés dimecres passat.

Rivera prefereix una via dura, contundent, amb intervenció —a part dels comptes— en àmbits com l'ensenyament o bé el Parlament, especialment després que el govern del PP s'hagi negat a recórrer el vot delegat de Puigdemont i Comín. "No puc donar suport que ens facin gols amb factures falses, no puc donar suport que en l'educació s'assenyalin els fills de la Guàrdia Civil, no puc donar suport que no es recorri el vot de Puigdemont i Comín..." i va arribar a dir que no pot donar suport al 155 "si Rajoy no l'aplica".

El líder de Ciutadans aposta per una renúncia total de l'independentisme. Dit d'una altra manera, o s'acaten les lleis actuals, o res de retirar el 155. Prou semblant pensen alguns perfils del PP, com el mateix delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, un dels primers en advertir de mantenir una intervenció amb un nou Govern, fet que també s'ha pogut escoltar d'altres líders populars, com Fernando Martínez Maíllo.