El català es troba en hores baixes. No és cap secret que l'ús social de la llengua està en un retrocés sense fre i que cada cop es va debilitant més, mentre els experts alerten d'una situació d'"emergència lingüística". Davant d'aquesta realitat, l'actitud de les institucions té un gran pes a l'hora de dibuixar les perspectives de futur. Però no totes estan encarant aquesta la crisi amb la mateixa preocupació; de fet, malgrat els avenços d'algunes administracions públiques, altres han apostat per colpejar el català quan ja és a terra. I, si ens fixem amb atenció, són els diversos acords d'investidura que s'han bastit al llarg del 2023 els que han determinat el futur de la llengua, que avança i retrocedeix alhora.
A Madrid, ERC i Junts dobleguen el PSOE
Aquest any, les principals victòries pel català han arribat, paradoxalment, des de Madrid. És gràcies als acords subscrits entre el PSOE amb ERC i Junts que l'independentisme ha aconseguit impulsar mesures d'alta rellevància. Els resultats de les eleccions espanyoles el 23-J van situar un escenari inèdit, en què el partit de Pedro Sánchez depenia dels republicans i els juntaires si volia mantenir-se en el poder. Al final, les dues forces nacionalistes van saber imposar la seva força i doblegar el PSOE, obligant-lo a acceptar les condicions inèdites, algunes de les quals han estat relacionades amb la defensa de la llengua.
És el cas del pacte que va permetre nomenar la socialista mallorquina Francina Armengol presidenta del Congrés dels Diputats. A canvi d'aquesta cessió, Sánchez va acceptar convertir el català —juntament amb l'euskera i el gallec— en llengua plenament oficial en totes les institucions de l'Estat, inclosa la cambra baixa. Amb aquest objectiu, va modificar-se el reglament del Congrés el mes de setembre, cosa que va permetre inaugurar la llengua en sessió plenària malgrat els intents d'obstrucció del Partit Popular i Vox. Això sí, la seva implementació no ha estat immediata, i encara afloren algunes dificultats perquè els diputats catalans puguin pronunciar-se en la seva llengua en alguns espais de la cambra. La mateixa setmana passada, es va retirar la paraula a una diputada de Junts durant la sessió d'una comissió parlamentària perquè encara no s'hi han estès els mecanismes de traducció simultània.
A les institucions europees, també hi ha hagut avenços, si bé amb un cert regust amarg. El mateix acord per la presidència del Congrés va anar acompanyat del compromís del PSOE de portar el català, l'euskera i el gallec a la Unió Europea. El ministre José Manuel Albares no va esperar ni cinc minuts a registrar davant el Consell Europeu la petició per reconèixer totes tres llengües, un pas que no s'havia fet mai i que permetria blindar i reforçar el seu prestigi internacional. Ara bé, malgrat les presses inicials, el procés està allargant-se més del que preveia. Les reticències públiques d'alguns dels estats membres, sumades a les patinades del govern espanyol —que en algunes ocasions no s'ha esforçat prou—, han fet que s'acabi el 2023 sense cap perspectiva immediata. Ara bé, l'Estat s'ha compromès a sufragar els costos de la mesura i a donar-li un caràcter d'exclusivitat per acontentar els dubtosos, mentre que hi ha l'esperança posada que Bèlgica torni a portar aquesta qüestió sobre la taula quan tingui la presidència de la UE a partir de gener.
Com a últim apunt, la setmana passada va celebrar-se una reunió entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès —emmarcada en la continuïtat de l'estratègia de diàleg que va fixar ERC en l'acord d'investidura amb el PSOE— que també va donar resultats per a la llengua. El president espanyol va anunciar l'impuls d'una Llei Orgànica de Garantia del Plurilingüisme en el primer període de sessions del Congrés, amb l'objectiu de garantir els drets lingüístics dels catalans en les seves relacions amb l'Administració General de l'Estat. Aragonès va afegir que aquesta norma també haurà de servir per "acompanyar amb mesures concretes totes les iniciatives per preservar el model lingüístic de l'escola catalana" i per garantir la presència de la llengua als mitjans públics estatals. Amb tot, va ser tan sols el darrer avenç notable pel reconeixement institucional del català.
Al País Valencià, l'inici del retrocés
A l'altra cara de la moneda hi ha les experiències que s'estan vivint actualment al País Valencià i a les Illes Balears. En aquests dos indrets de territoris de parla catalana, les eleccions autonòmiques del 28-M van suposar un daltabaix polític, amb la derrota del PSOE —Ximo Puig i Francina Armengol eren els presidents, respectivament— i l'ascens de la dreta. En tots dos casos, el Partit Popular va aconseguir la presidència autonòmica gràcies al suport explícit de Vox, sense la qual no sumaven majoria absoluta. Els efectes d'aquesta preocupant aliança no han trigat a fer-se veure: entre els punts de l'acord d'investidura hi figura, explícitament, la desprotecció del català i la promoció del castellà.
Al País Valencià, on es va establir un executiu de coalició entre PP i Vox, el pacte de govern evidenciava aquesta aposta decidida. Una de les prioritats va ser "eliminar les subvencions a les entitats o associacions que promouen els Països Catalans", situant en el punt de mira associacions com Acció Cultural del País Valencià, que potencien i protegeixen l’ús social del valencià i la unitat lingüística amb el català. També proposava aprovar una Llei de Senyes d’Identitat amb l’objectiu de "protegir els valors, costums i tradicions de la Comunitat Valenciana com a part essencial de la riquesa plural d’Espanya".
L'educació ha estat un dels principals camps de batalla espanyolista liderat pel president Carlos Mazón. Al mateix pacte de govern ja es feia referència a l'aposta per "la lliure elecció de la llengua d’ensenyament entre les dues llengües en totes les etapes educatives", deixant entreveure que s'eliminaria el model plurilingüe, el qual establia un mínim de continguts en català. Aquest pas ja s'ha fet efectiu a vuit comarques de l'interior del territori —aquelles en què el català és testimonial o residual— i on l'anterior govern liderat per Ximo Puig havia situat l'obligatorietat de cursar un 25% de classes en català com a llengua vehicular. I en el camp de la salut pública, el conseller de Sanitat també va anunciar la seva voluntat de degradar el requisit de saber català per als professionals sanitaris.
La llengua ha viscut altres ofensives al País Valencià en diversos municipis, fruit també dels pactes d'investidura locals entre els populars i la ultradreta. A Borriana, l'aliança va fer que l'Ajuntament cancel·lés les subscripcions a cinc revistes pel sol fet de ser catalanistes, amb l'argument de deixar de promoure el "separatisme". A Elx, tots dos partits van vetar un concert estiuenc previst del grup valencià Smoking Souls, conegut per la seva defensa de la llengua. I al poble de Xirivella, la mateixa aliança va obligar a celebrar la tradicional Mostra de Pallassos exclusivament en castellà.
Hores fosques a les Illes Balears
Mentrestant, a les Illes Balears el PP governa en solitari, però no sense un pacte pel qual Vox dona estabilitat a l'executiu de Marga Prohens, que no té majoria absoluta. En l'acord programàtic que va permetre la investidura de la popular, s'hi especifica la intenció de perseguir la llengua catalana i promoure "la identitat i la cultura" espanyola. Per fer-ho, una de les primeres mesures va ser l'eliminació de l'Oficina de Defensa de Drets Lingüístics i la seva substitució per l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, dirigida per Vox amb la intenció de lluitar contra "la imposició del català".
En el mateix acord d'investidura, també s'hi explicitava la voluntat de reduir el català en la funció pública. El primer gran pas, aprovat a finals d'estiu, va ser suprimir el requisit de saber la llengua per poder treballar a la sanitat illenca, amb l'argument que així es podria "captar i fidelitzar" professionals, i el PP no ha tancat la porta a anar més enllà, portant la mateixa iniciativa a la resta de sectors de l'administració pública. En el camp educatiu, la mateixa estratègia: el PP, amb el suport de Vox, va posar fi al model lingüístic per posar en marxa un "pla pilot voluntari" perquè els pares poguessin triar la llengua vehicular de l'ensenyament i esquivar el percentatge obligatori de classes en català. La proposta s'aplicarà a partir del curs vinent a infantil i primària, i de cara al 2025-2026, també els alumnes de secundària. Inicialment, aquesta qüestió havia generat enfrontaments entre populars i ultres, però finalment Vox va sortir-se amb la seva, i fins i tot ha aconseguit que Prohens accepti destinar 20 milions d'euros a desmantellar l'escola en català.
Hi ha més casos anecdòtics que també han suposat un retrocés de la llengua en l'àmbit cultural. Així, la majoria absoluta de PP i Vox al Consell ha permès descatalanitzar definitivament la Diada de Mallorca, canviant la data oficial de la festa nacional per obviar el caràcter catalanista del 31 de desembre. A Palma, el govern municipal popular, sostingut pels ultres, va vetar una obra de teatre en català sobre els trastornos de la conducta alimentària. I al poble de Calvià, la diada de Sant Jordi va substituir-se pel Saint George amb la intenció d'"agrair la fidelitat del turisme anglès durant dels anys", una excusa ben matussera.