Les eleccions andaluses del passat diumenge van ser una sorpresa per a tothom. I no només per a la premsa i el públic, que arribava a reconèixer que no s’esperava aquells resultats. També per a les formacions polítiques: el Partit Popular celebrava la seva primera majoria absoluta en aquesta regió del sud d’Espanya amb l’emoció a flor de pell i cares d’incredulitat; Vox es quedava amb un pam de nas en millorar per la mínima els seus registres, lluny de ser el revulsiu que s’esperava; i l’esquerra del PSOE, Adelante i Por Andalucía es veia obligada a acceptar una desfeta contundent, obtenint la representació més baixa des de la dictadura. Però qui més va patir els seus efectes, sens dubte, va ser Ciutadans.

Dels 21 escons registrats el 2018 pels taronges, que la situaven com a tercera força al Parlament andalús i la propulsaven de ple a l’executiu regional, s’han quedat ara amb un total de zero. De fet, aquesta és possiblement la conseqüència menys sorprenent dels comicis del diumenge. I és que Ciutadans encadena ja cinc fracassos electorals consecutius: el 2019 va perdre 47 escons a les generals per quedar-se amb 10; el 2021 se li van escapar 30 a Catalunya fins als 6, i 26 a la Comunitat de Madrid per caure en la inexistència a la capital; i ja aquest febrer a Castella i Lleó van passar d’11 a només 1. La desfeta andalusa és, doncs, tan sols el darrer capítol d’una lenta travessia cap a la desaparició obligada.

Però els dirigents del partit no ho veuen així. Malgrat la crisi innegable que viu el partit des que Inés Arrimadas va prendre les regnes en substitució d’Albert Rivera, ella mateixa ha manifestat ja aquesta setmana la seva voluntat de fer prosperar el projecte, si bé amb una profunda renovació. El dimarts va informar que aquesta refundació havia de ser “de tot”: de la marca, el programa i el lideratge, ja que ella se sotmetria al vot de les bases. Això sí, “en menys de tres anys”. Un termini força allargat en el temps, i que podria significar passar abans per unes eleccions municipals, autonòmiques i generals que podrien donar el cop de gràcia final a un Ciutadans que ja es troba en mínims.

La seducció del Partit Popular

Amb la desfeta a Andalusia, han tornat a florir inevitablement les veus que amenacen d'enviar Ciutadans a la paperera de la història integrant la formació al Partit Popular. De moment, la directiva també en fa cas omís. Arrimadas ha assegurat que dels conservadors ja ha rebut nombroses ofertes que ha rebutjat. “Si volgués viure tranquil·la, no seria aquí, a mi em diu el cap que Espanya necessita un partit liberal”, ha afirmat. Ara bé, s’ha atrevit a picar l’ullet als populars, oferint-se a col·laborar amb ells per “desallotjar el sanchisme” de La Moncloa, i compartint el seu “respecte” pels d’Alberto Núñez Feijóo. I el vicesecretari general de Ciutadans, Edmundo Bal, també ha tancat la porta que el seu partit s’integri als rivals conservadors. “A mi no em veureu mai al PP”, ha reblat.

Però aquesta no és la sensació que es viu entre alguns dels altres noms. I és que ja s’està gestant una tendència crítica amb l’actual direcció d’Inés Arrimadas que creu que la millor opció pel partit és, precisament, integrar-se als populars com a “corrent lliberal”. La diferència respecte al passat seria que ara, en lloc d’una llista electoral conjunta, els taronges estarien obligats a acceptar una annexió en tota regla. “No hi ha múscul electoral per demanar més”, admeten les fonts a El Español. Això sí, no es tallarien de fer algunes demandes pròpies innegociables, com la promesa de no pactar amb Vox “i que no hi hagués disciplina de vot en les anomenades qüestions morals, com l’avortament, l’eutanàsia, la prostitució i el cànnabis”.

Inés Arrimadas, la primera culpable

Per a altres membres, aquesta opció no està sobre la taula. La històrica figura dels taronges a Catalunya, Carmen de Rivera, que va participar en la fundació de Ciutadans i ha estat diputada al Parlament durant més d’una dècada, ja va anunciar aquest mateix dilluns que es donava de baixa del partit. La causa, “les reiterades i nefastes decisions de la seva direcció”, advertia. Per ella, integrar-se al PP no serviria de res perquè abandonaria l’esperit dels fundadors i tornaria al bipartidisme, segons explica a ElNacional.cat. “Ho veig molt complicat”, admet.

Però la deriva actual dels taronges tampoc és bona. De fet, De Rivera és crítica amb la figura d’Inés Arrimadas i la seva reacció al fracàs electoral del passat diumenge. “Hauria d’haver dimitit i anunciat un congrés amb garanties de refundació”, assegura. Per ella, no n'hi ha prou de canviar el nom i el color, com pretén l’actual presidenta; també cal modificar radicalment la directiva. “Diuen que renovaran el partit, però no és veritat. Fa falta un canvi de lideratge i autocrítica”, adverteix, lamentant que Arrimadas “sempre culpa tothom” i no pren la responsabilitat que li pertoca.

L'embrió d'un nou partit

I encara més. Hi ha algunes veus, com la de l’exdiputat al Parlament Antonio Espinosa, que no creuen que la solució passi ni tan sols per una refundació més profunda, amb una nova directiva que faci caure Arrimadas. "Al partit li queden quatre dies, estem convençuts de la desaparició de Cs", assegura a aquest diari. "Si no es canvia el lideratge, no servirà de res. I com que no passarà, perquè a Ciutadans no hi ha cultura democràtica, el deteriorament serà cada cop més gran fins a desaparèixer". Tampoc la integració al Partit Popular és una opció al declivi dels taronges, perquè Espinosa assegura que hi ha alguns sectors del partit liberal que no es veuria "còmode" a una formació obertament conservadora, ni tan sols amb el lideratge suposadament més moderat de Feijóo.

Davant d'aquesta situació, l'exparlamentari només hi veu una possibilitat: crear un nou partit. Espinosa va ser membre del corrent intern Renovadores, que durant dos anys va treballar per canviar la direcció del partit. Havent comprovat la negativa d'Arrimadas a accedir a les seves demandes, aquesta línia crítica ha decidit abandonar el vaixell i alguns dels seus representants ja han engegat, juntament amb altres personalitats, la creació d'un nou partit que porta per nom Ahora Tú. "Sense canvis de lideratge intern, no hi ha cap opció a sobreviure. El model de partit d'Inés Arrimadas ha fracassat; el nostre model serà de l'èxit que volem". L'organització política encara està en un moment embrionari i li queda encara molt de recorregut, però la intenció és que sigui un espai de "centre liberal social" que no es decanti cap a l'esquerra ni cap a la dreta. Amb tot, queda clar que el futur de Ciutadans queda lluny de ser resolt amb un senzill canvi de nom i una gira nacional.