Fa dues setmanes, Esquerra Republicana va presentar el seu tiquet per a les eleccions generals 2023, que encapçalen Gabriel Rufián i Romero (Santa Coloma de Gramenet, 1982) i Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 1972). La direcció dels republicans ha confiat en Rufián per liderar per quarta vegada la candidatura al Congrés dels Diputats —la primera vegada que ho va fer va ser als comicis del 20 de desembre del 2015— i amb Jordà, per formar tàndem a Madrid. L'exconsellera d'Acció Climàtica ja no és al Govern per fer el pas cap a la cambra baixa espanyola, on ja va ser diputada entre el 2011 i 2018. Rufián, que també és regidor de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, i Jordà, que també va ser alcaldessa de Ripoll (2003-2011), reben un equip d'El Nacional.cat a la seu del partit al carrer Calàbria de Barcelona. La conversa gira al voltant de la reflexió post- i preelectoral i la interpel·lació d'ERC a Junts i la CUP per "elevar" el preu d'una eventual investidura de Pedro Sánchez, a qui volen fer triar entre "Catalunya o Vox".
🟡 Com sol·licitar el vot per correu per a les eleccions generals 2023? Terminis i documentació
Quin és el missatge que vol traslladar Esquerra Republicana a l'electorat amb el tàndem Gabriel Rufián-Teresa Jordà?
Gabriel Rufián (GR): Jo crec que de tant en tant hi ha eleccions que són molt més que votar, que són molt més que guanyar o perdre i aquestes ho són perquè els demòcrates ens ho juguem tot. Fins i tot en algun cas, la llibertat. L'amenaça del pur feixisme és més present que mai. Hem de donar un missatge bastant clar sobre de què serveix anar a votar en aquestes eleccions. I votar Esquerra Republicana significa bàsicament tres coses: combatre el feixisme, exigir i obligar al suposat progressisme espanyol —en aquest cas assenyalo el PSOE sense cap mena de mania—, i fer avançar l'independentisme. I això ho lligo amb una petició i fins i tot un prec que fem a diferents forces independentistes, que és posar-nos d'acord a intentar establir el preu d'una hipotètica investidura de Pedro Sánchez de forma consensuada. Per a nosaltres, [el preu] ha de ser més alt després de quatre anys d'estar jugant molt sols en un camp envoltats de gent que comentava la jugada. A aquesta gent els diem, amb molt d'afecte i respecte, que baixin al camp a jugar amb nosaltres. Cal posar Sánchez en un dilema, que és Catalunya o Vox. Si vol governar el seu país, ha de respondre la pregunta: Catalunya o Vox? Més enllà d'això, esperem que la resta de forces independentistes puguin respondre a aquesta petició.
Teresa Jordà (TJ): Tot el que ha dit el Gabriel es pot aglutinar amb una defensa acèrrima dels interessos de Catalunya, això és del que van aquestes eleccions i això és el que ERC, no només Rufián, sinó una servidora i la resta de companys i companyes, anem a fer davant d'una situació molt complicada per la dreta extrema i l'extrema dreta i també pel 155. Perquè, al final, som progressistes i portem a l'ADN la defensa dels drets socials, però també la independència del país i avançar cap a la llibertat nacional. I en aquests moments està en risc, passi el que passi el 23 de juliol. Perquè òbviament amb el govern del PSOE aquests darrers quatre anys hem hagut de batallar, això ho explica molt bé el Rufi quan diu que al PSOE se l'obliga, i aquí hem avançat en molts temes. Ens podem trobar en aquesta tessitura o ens podem trobar en la tessitura d'un PP i un Vox on ens va el país, la llengua, l'escola catalana, el dret a decidir. I això només ho podem aturar amb un independentisme absolutament fort, valent, i evidentment amb capacitat de fer girar el timó de qui tingui la responsabilitat de governar.
Rufián: "Demanem a les forces independentistes posar-nos d'acord per establir el preu d'una investidura de Pedro Sánchez. Cal posar Sánchez en un dilema, que és Catalunya o Vox"
ERC va guanyar les dues darreres convocatòries generals aquí a Catalunya. Creuen que poden tornar a guanyar aquests comicis?
GR: Hi ha un noi que ens prohibeix parlar d'enquestes sempre, que es diu Oriol Junqueras, i jo ho intento respectar sempre. No parlo d'enquestes ni quan ens van bé ni quan no ens van tan bé. L'objectiu, per a nosaltres, és que la gent vagi a votar. Sortim a defensar la democràcia, la llibertat, la justícia social i això és defensar Catalunya, la seva llengua, les seves institucions, els seus serveis, la seva cultura, la seva llibertat... Jo sé que hi ha una campanya, crec que Catalunya és l'únic lloc del món, curiosament, on s'està fent una campanya per l'abstenció. Votar és bastant probable que no canviï les coses com volem, però no anar a votar segur que ho empitjora absolutament tot i que no millora absolutament res. Fem una crida perquè es vagi a votar sigui a qui sigui. Per a nosaltres, evidentment, a qualsevol partit independentista, a mi m'és igual que la gent voti a qui vulgui votar, però que vagin a votar perquè és l'únic dia, malauradament, on tothom és igual i la gent pot canviar realment les coses. Després hi ha la pregunta que si votes el mateix que el teu cap, qui s'equivoca? Si un treballador de Mercadona vota el mateix que Juan Roig, qui s'equivoca, Juan Roig o el treballador?
Qui estarà de vacances el 23 de juliol, Juan Roig o el treballador de Mercadona?
GR: Històricament, les campanyes que s'han fet per no anar a votar tenen una prèvia que és ‘tots són iguals’. Sempre ha funcionat, i aquestes campanyes sempre les ha fet la dreta, i ara més que mai. Realment l'únic lloc on arriba i on realment mata i és verí per a la il·lusió de la classe treballadora això de ‘tots són iguals’ i ‘jo no voto més’, és a les esquerres. La dreta et pot dir 150.000 vegades que no anirà a votar, però anirà a votar, segur. Són les esquerres les que no hi aniran perquè necessiten aquesta il·lusió, aquesta esperança, aquests lideratges. Així que, repeteixo, hem de fer una crida perquè la gent hi vagi. No s'està jugant el càrrec d'un o altre: jo faig un currículum i torno a anar a treballar, que he treballat tota la meva vida, no tinc cap problema; però sí que ens estem jugant els serveis, la llibertat i les infraestructures del nostre país.
Rufián: "Hi ha una dreta independentista. La dreta sempre fa crides a no anar a votar perquè afecten l'esquerra, tingui la bandera que tingui"
En el cas de Catalunya, les crides a l'abstenció surten d'una part del moviment independentista. Això ERC ja ho ha patit més que ningú, segurament amb les eleccions municipals del 28 de maig. Els partits independentistes van perdre 300.000 vots. La majoria d'aquests vots els va perdre ERC, però tampoc van anar a Junts o la CUP, es van perdre. A què ho atribueixen?
GR: Jo crec que la segona part del diagnòstic respon a la primera part. Hi ha una dreta independentista. La dreta sempre fa crides a no anar a votar perquè afecten l'esquerra, tingui la bandera que tingui.
I no creu que hi ha una resposta que s'està vehiculant a través de l'abstenció, per exemple, al fet que el procés estigui congelat, que la unitat independentista no acabi de rutllar...? No creu que hi ha una crítica a això? És més en termes de dreta-esquerra?
GR: No, no he dit això. Atenent una mica la primera part del diagnòstic, que parlava d'una part de l'independentisme i posava noms i cognoms, i no és opinable, és pura informació. Si tu veus aquestes crides, són des de posicionaments i espais polítics molt determinats. Dit això, evidentment, és bastant probable, i jo crec que també afecta part de l'esquerra espanyola. Hi ha uns determinats partits que han patit com ningú la guerra bruta i les campanyes mediàtiques en contra: un és Unidas Podemos i l'altre és ERC. La pregunta que ens hem de fer és per què hi ha molta més gent enfadada, per exemple, pel que cobrava en el seu moment Pablo Iglesias que perquè un rei s'hagi fugat a Dubai després de robar durant 40 anys. Al final les campanyes són les que són i el fet que ERC s'hagi involucrat durant aquests quatre anys igual que EH Bildu, sabíem que tindria un cost molt evident al nostre país.
Fem balanç de la legislatura. Al final d'aquests anys importants en política espanyola, amb una posició molt determinant que ha tingut vostè en relació amb el poder espanyol que hi ha hagut, s'ha sentit alguna vegada enganyat pel PSOE?
GR: No, jo venia enganyat del PSOE de casa. (Riu) No m'ha enganyat el PSOE aquests quatre anys, jo venia enganyat de casa. Jo crec que el paradigma durant aquests quatre anys ha canviat. Durant 40 anys, el PP i el PSOE han negociat bastant còmodament amb el nacionalisme de dretes basc i amb el nacionalisme de dretes català —tampoc és opinable, és històric—, i aquests quatre anys el paradigma ha canviat. El PSOE s'ha vist obligat moltes vegades, perquè cal recordar que el pla de Sánchez no era el que ha passat: el pla A de Sánchez era governar amb Albert Rivera i Inés Arrimadas. El PSOE s'ha vist obligat a pactar amb l'independentisme d'esquerres basc, català i a vegades amb el gallec. I aquest canvi de paradigma suposa un soroll, unes resistències, unes campanyes molt determinades; però jo ja venia enganyat de casa. Nosaltres sempre diem que és que el PSOE mai fa, sinó que se l'ha d'obligar a fer. I nosaltres no som responsables de les decisions del PSOE, nosaltres som responsables de les seves rectificacions. Fa quatre anys, jo recordo manifestacions multitudinàries amb un cartell que deia Sit and talk. És precisament el que ha passat aquests quatre anys. La diferència és que, de sobte, qui demanava el Sit and talk no hi era.
Rufián: "No m'ha enganyat el PSOE aquests quatre anys, jo venia enganyat de casa"
No creu, senyora Jordà, que el balanç, per exemple, en totes les qüestions relatives a la desjudicialització, al final és pobre? No ens hem quedat a mitges? S'ha derogat la sedició, però Oriol Junqueras està inhabilitat fins a l'any 2031, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull també. El Suprem ha retallat molt l'avenç que es va poder fer en tota la qüestió de la reforma de la malversació. Això crea malestar, al final...
TJ: Una cosa és el Suprem i l'altra, el govern del PSOE. Hi ha hagut 300.000 persones que s'han quedat a casa aquest passat 28 de maig, homes i dones independentistes, amb anhels d'alliberar el país, de fer un país millor per ells i els seus fills, perquè és difícil seguir l'univers independentista polititzat, fins i tot l'organitzat a nivell social, i que estan demanant entre altres abstenció en unes eleccions històriques on la defensa de Catalunya i del país és cabdal. Qui defensarà Catalunya si no la defensem nosaltres? El PSC, normalment, sempre ha estat a l'altre cantó de la taula. Nosaltres hi hem estat allà [a Madrid] per defensar els interessos de Catalunya, però hi hem estat sols, pagant tots els pals, sols, i això no pot ser perquè ens necessitem a tots, no podem excloure cap independentista que vulgui millorar la vida dels ciutadans d'aquest país. Abans el Gabriel ho deia: que la gent vagi a votar, que voti independentisme. És clar que hi ha aquest desengany, és que fins i tot jo a vegades com a independentista em sento desenganyada: com coi ens podem estar malmetent entre independentistes, quina imatge estem donant? I aquí hauríem d'analitzar moltes coses del 2017, però a mi em sembla que com qualsevol ressaca, dura el que dura. Però som al 2023, acabarem aquesta legislatura que ara vindrà a Madrid i hauran passat 10 anys de l'1-O.
Vostè, que era consellera d’Agricultura fins fa poc i que ho ha estat durant el moment àlgid de la problemàtica de la sequera denunciava des del Govern que hi ha tota una part d'inversions que Madrid hauria d'haver fet i que no han fet. Però molta gent, alhora, es preguntava com pot ser que passés això quan Esquerra Republicana ha votat gairebé tot al PSOE des de la investidura de Sánchez.
GR: Els governs espanyols no han complert amb Catalunya mai. A Duran i Lleida també l'enganyaven. La diferència és que no era notícia, perquè tothom sabia de la relativa força que Catalunya té allà al Congrés. Cal recordar que ERC té 13 diputats de 350 i que té 33 diputats al Parlament. Aquesta és la nostra força. Per contestar ràpid i curt, dades: sap el percentatge de vegades que ERC, després de negociar, ha votat iniciatives del govern espanyol? Un 89%. Sap quantes vegades Junts ha votat iniciatives del govern espanyol sense negociar —i ho diuen ells, jo no, es vanaglorien de no fer-ho, és una tàctica, una estratègia—? El 85%. 89% negociant al 85% sense negociar. Qui vota a canvi de res? De tota manera, repeteixo: que els governs espanyols incompleixin amb Catalunya, amb el País Valencià, amb les Illes Balears, ha passat sempre. Sempre han incomplert amb els Països Catalans. La diferència és que, de sobte, des de fa quatre anys és notícia. És respectable, és un relat, nosaltres ho respectem i hem d'intentar contrarestar-ho. Jo entenc que hi hagi gent que digui que és insuficient. A mi em sobta, perquè estic convençut que si fa quatre anys li diem a la gent que un delicte decimonònic com la sedició no existiria al Codi Penal, que mai més un referèndum es podria comparar amb la Gürtel —em refereixo a la malversació— i que nou presos polítics dormirien a casa seva i no a la cel·la; si fa quatre anys algú diu que es compromet a fer això, jo estic convençut que molta gent diria: tens el meu vot, fes-ho. I si qualsevol persona està a favor d'això, que és tot el que ha fet ERC amb 13 diputats, però li sembla insuficient, que ens ajudi. És a dir, que deixin de menjar pipes mirant-s'ho des d'una tribuna dient: no, no, és que no està bé. "Mira, aquest és que no ha ficat un gol. Mira aquell, és que l'ha xutat al pal; jo sí que ho faria bé". Doncs anem a jugar tots i totes.
Rufián: ERC ha votat al PSOE el 89% [de les vegades], negociant; Junts, el 85%, sense negociar. Qui vota a canvi de res?
A parer d'Esquerra Republicana, quin ha de ser el preu d'una eventual investidura de Pedro Sánchez?
TJ: La defensa de Catalunya. Tot el que vulgui dir defensar el nostre país valdrà, però s'ha de poder donar aquesta tessitura. M'explico: que l'independentisme tingui força, que ERC, que la CUP i Junts per Catalunya puguin pactar una possible investidura del president Pedro Sánchez, s'ha de poder donar, vol dir que hem de poder tenir molta força allà, vol dir que ens hem d'esforçar, que ho hem de tenir clar, que ho hem de treballar i que hem de ser molts, hem de ser més que mai, perquè al final alliberar el país només ho aconseguirem si cada elecció, sigui on sigui, som més i som més forts. Primer, s'ha de donar. Si es dona, és obvi que hem de fer això. No pot ser que ERC es quedi sola. Jo recordo la manifestació del Sit and talk, era consellera del Govern del president Torra. Hi érem tots allà i es va aconseguir aquest diàleg i, quan es va aconseguir, ens vam quedar absolutament sols. Això és el que ha de fer l'independentisme, és absurd que qualsevol unionista que s'ho miri des de la barrera, que aquest sí que menja pipes, però pipes per agafar un empatx.
Jordà: "Fins i tot jo a vegades com a independentista em sento desenganyada: com coi ens podem estar malmetent entre independentistes, quina imatge estem donant?"
Tota aquesta manca d'unitat en el món independentista no ve d'ahir, sinó de ja fa temps. Vostès han fet un gir en la seva política i ara fan apel·lacions a la unitat independentista que altres vegades no han existit.
GR: Hi ha dades que són incontestables. A banda del 89-85%, la qüestió és que hi ha dues coses en les quals sí que és cert que no ens hem posat d'acord, en aquest cas, amb Junts per Catalunya, i que nosaltres no hem fet: una és anar a veure el Rei [es refereix a Laura Borràs, quan era diputada de Junts al Congrés]. Nosaltres no el reconeixem com a interlocutor després del discurs del 3 d'octubre i després dels menyspreus que li va fer a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La segona és reformar la llei de consentiment sexual amb el Partit Popular: ho ha fet Junts. Nosaltres considerem que no s'havia d'haver fet. És una llei necessària? Terriblement necessària i l'adjectiu no és gratuït. Ens hem apuntat a campanyes contra la ministra d'Igualtat? No, no ens hem apuntat a campanyes contra la ministra d'Igualtat. És una llei millorable? Com totes. Millorable amb el PP? És un oxímoron, nosaltres no ho hem fet. Com que parlava de la unitat, aquests són dos exemples en què és impossible trobar la unitat amb Junts.
La CUP plantejava aquesta mateixa setmana fixar una data i una pregunta per a un referèndum per a investir Sánchez. Vostès estan d'acord que aquest ha de ser el preu d'una eventual investidura?
GR: Primer, ens sembla molt bé que la CUP hagi respost a la nostra idea i petició. Nosaltres hem tingut una relació amb la CUP aquests quatre anys, que és la primera vegada que han tingut representació al Congrés i ens sembla supernecessària que la tinguin, extraordinària. Han estat dos parlamentaris extraordinaris i donem la benvinguda a poder parlar d'això, però ens sembla insuficient. Nosaltres volem anar més enllà. El risc real és una coalició PP-Vox i una coalició PP-PSOE, de la qual no se'n parla tant. Nosaltres som garantia de poder frenar això juntament amb Bildu, perquè els ho posem difícil, perquè ja va estar a punt d'haver-hi una coalició PSOE-Cs fa quatre anys i allà hi ha gent dels comuns i part de la gent d'Unidas Podemos que estan a Sumar que va jugar a què això pogués ser, ara no sé què passaria. A la pregunta de si investirem a Pedro Sánchez, què faríem? Només si és per defensar Catalunya i això significa defensar la seva llengua, cultura, els seus serveis, infraestructures i la seva llibertat. Va molt més enllà d'una cosa tan importantíssima com votar el seu estatus polític, en definitiva, un referèndum. Nosaltres creiem que hem d'anar més enllà i, per exemple, intentar donar una solució al drama que hi ha amb Rodalies, el drama que hi ha amb molts serveis d'aquest país que no funcionen, d'infraestructures que no es respecten... Però ens sembla una bona idea que la CUP hagi respost a la nostra petició i és un pas en el bon camí.
Per tant, no voten Sánchez si no hi ha un acord sobre aquestes qüestions de país que està plantejant?
GR: Pensem que és un consens compartit de la immensa majoria de Catalunya, més enllà fins i tot de l'independentisme. Cal recordar que entre el 70 i 80% de la població de Catalunya està a favor de votar o que es decideixi el que ha de ser Catalunya davant d'una urna, i aquí hi ha gent que votaria que no. Crec que també hem d'intentar interpel·lar aquesta gent, però és que anem més enllà d'això, i nosaltres quan diem que defensem Catalunya significa tot això.
Es plantegen, doncs, no votar a Pedro Sánchez si vostès són decisius?
GR: Ja ho vam fer. Vam anar a unes eleccions perquè Esquerra Republicana no va votar uns pressupostos de Sánchez. Si investir Sánchez significa no defensar Catalunya, no ho farem.
Un dels objectius que plantegen per a aquestes eleccions és combatre l'extrema dreta i la possible aliança PP-Vox. Si part d'aquest marc conceptual de campanya d'ERC coincideix amb el del PSC i el PSOE, no pot haver-hi el risc per a vostès que hi hagi molt vot útil cap al PSC?
GR: Es tracta d’interpel·lar el votant socialista catalanista que queda a Catalunya —i en queden, molts estan a ERC— perquè es pregunti: si vota el mateix que Felipe González, Alfonso Guerra, García Page..., realment està defensant valors com la llibertat, la democràcia, la justícia o Catalunya? Crec que no. Dit això, Barcelona és l'exemple paradigmàtic del que significa donar-li la força suficient al PSOE per escollir. El PSOE, cada vegada que pot escollir, escull el pitjor amb els pitjors. La clau en aquestes eleccions no és donar-li força al PSOE perquè pugui frenar el que té a la seva dreta. La clau és donar-li força a ERC i Bildu per obligar el PSOE a pactar amb el que té a la seva esquerra.
TJ: Soc de les que pensa que el vot sempre és útil, encara que els teus perdin. No hi ha dubte i és demostrable: qui millor pot defensar en aquests moments Catalunya davant dels escenaris que ens podem trobar a les Corts de Madrid és Esquerra. Vaig més enllà: és tot l'independentisme, perquè el PSC ja sabem a quin cantó de la taula es posiciona i sap molt greu perquè acaba sent una sucursal. Jo m'he vist sola al Govern per defensar els interessos de sectors d'aquest país davant del PSOE. El PSC no s'ha posicionat al nostre costat. El vot útil no és el PSC; el vot útil és ERC, l'independentisme republicà i d’esquerres.
Jordà: "Jo m'he vist sola al Govern per defensar els interessos de sectors d'aquest país davant del PSOE. El PSC no s'ha posicionat al nostre costat. El vot útil no és el PSC; el vot útil és ERC, l'independentisme republicà i d’esquerres"
Aposten per reeditar la taula de diàleg?
GR: Quina és l'alternativa? Crec que s'ha venut un relat —molt respectable, però des del meu punt de vista és fals— que diu que en aquest país el 90-95-99% de la gent està a favor de la independència de Catalunya. Tant de bo fos cert, però totes les enquestes, resultats electorals, números i dades diuen que no ho és. Si aquesta és la base, l'única solució que hi ha és el diàleg i la negociació, perquè no es pot fer ni es pot imposar un procés d'independència contra el 50% de la població de Catalunya ni es pot imposar una autonomia com l'actual contra el 50% de Catalunya. Si hi ha un consens que això se soluciona davant d'una urna, crec que posar en dubte la creació d'aquest espai, per a mi, és complicat d'entendre. No hi ha cap àmbit de la vida —només se m'acut un, però en política segur que no— on ser-ne més sigui dolent. No hi ha cap projecte polític que la gent digui que, amb els que hi som, ja està. El que diem és que tothom aposti com apostava en el seu moment per aquest espai de diàleg. També hi ha un altre relat fals, que és que hi ha una confrontació d'estratègies. Tant de bo, però no és cert. Aquí hi ha una estratègia que pot agradar molt poc que és l'estratègia d'ERC, molt respectable, i després silenci o soroll. La gent que està en contra del diàleg i la negociació, suposadament, no estan en contra del diàleg i la negociació: estan en contra que la lideri Esquerra Republicana.
El problema és que, per al PSOE, s'ha acabat el conflicte polític. Quina altra alternativa hi ha per part de Madrid?
GR: Quina és la notícia? La notícia és que el PSOE no és independentista, que no volen un referèndum? Ells reconeixen que hi ha un conflicte polític gràcies al fet que Esquerra fa quatre anys va obligar-los que l'anomenés "conflicte polític", i no "de convivència". Nosaltres no podem canviar el PSOE; li ho podem posar difícil, el podem obligar a fer coses i passa setmana rere setmana. Bildu vota, diu i fa el mateix que nosaltres i no tenen segons quines etiquetes.
TJ: El PSOE ha dit clarament que s'ha acabat el conflicte polític i la taula de diàleg. El PSOE pot cantar missa, no perquè el conflicte polític existeixi —que existeix—, sinó perquè dependrà de la força que tingui el PSOE després de les eleccions i de la força que tingui l'independentisme a Madrid per obligar el PSOE al que sigui. Al PSOE el vam obligar a seure en una taula, i el va obligar ERC perquè vam escoltar que el poble de Catalunya unit, musculat, demanava diàleg. A ningú se li escapa —a nosaltres, als qui menys— que el PSOE no ens brindarà a la tercera de canvi un referèndum pactat. Tant de bo puguem seure molts més en aquest cantó amb molta més força perquè al final l'estratègia d'ERC —possiblement— no és la més seductora, segurament no és per a demà passat. És molt més seductor dir que farem la independència en 18 mesos. Hi ha moltes coses que hem provat, però aprenguem, si us plau, dels errors. Siguem més hàbils. Veurem què fan els catalans i catalanes, no només per aquest tema, sinó per l'habitatge, els drets, llibertats, infraestructures i un deute històric que sí o sí hem de cobrar.
Hi ha gent que diu que EH Bildu, igual que el PNB —que també ha estat negociant amb el PSOE votant pressupostos—, quan negocien amb els governs de Madrid, cobren; i els catalans no està garantit que cobrin quan negocien.
GR: El que no es pot fer és dir-li a un grup parlamentari amb 13 diputats que ho faci tot i que, si no ho fan, estan enganyant. Si comparteixen valors amb nosaltres, que ens ajudin. Quanta gent ha jugat millor des de la tribuna del Camp Nou que Messi —evidentment no ens estem comparant amb Messi—? Si hi ha gent des de la tribuna que ha dit: "Jo aquest gol el faria", com no ha de passar en política? Nosaltres en aquests quatre anys hem aconseguit una llei de la infància, de ciència, dignificar la situació dels interins, ajudes que van salvar la vida en els pitjors moments de la pandèmia a centenars de milers de persones, retirar medalles a feixistes, quatre comissions d'investigació, un Ingrés Mínim Vital, apujar dues vegades l'SMI, treure persones de la presó, eliminar sedició i malversació del Codi Penal —no pensant en aquesta generació, sinó en la següent que ho pugui tornar a intentar—... Què significa no cobrar?
Significa, per exemple, que hi ha 50.000 milions de dèficit d'inversions en infraestructures, segons la Cambra de Comerç.
GR: Totalment d'acord. La diferència és que és bastant probable que, quan Bildu i el PNB no ho aconsegueixen, ningú els acusi de traïdors. Nosaltres el que diem és que, qui no estigui d'acord amb nosaltres, qui consideri que no som prou contundents, però que comparteixi uns mínims valors amb nosaltres i fins com la independència d'aquest país, que ens ajudi, perquè sinó estarem sempre igual.
Unidas Podemos ara es presenta dins del paraigua de Sumar. Ha canviat la música d'aquest espai? Amb Pablo Iglesias o Irene Montero, tenien més sintonia política. Ara amb Yolanda Díaz és més difícil trobar-la?
GR: És públic i notori. Teníem una relació bastant bona i cordial amb la ministra i la vicepresidenta Díaz. Vam entrar conjuntament al Congrés l'any 2015. De fet, sèiem molt a prop, i aquests ponts —no parlo a nivell personal, sinó de partits— entre la plataforma o el que ella representa i ERC es van trencar o van quedar molt tocats després de la negociació de la reforma laboral. Nosaltres no volíem una reforma de la patronal, que és el que ha quedat, sinó una reforma laboral real i poder recuperar indemnitzacions de 45 dies, complir amb allò que durant 10 anys —ella també— ens vam comprometre a fer si teníem els números. L'alternativa existia i ella va escollir pactar-ho amb Garamendi i Arrimadas. De fet, la reforma laboral és l'últim servei de Ciutadans a la política espanyola. Dit això, l'independentisme —almenys ERC, i no ho dic amb alegria, m'hauria agradat que fos diferent— s'ha entès molt millor amb un diputat de Podemos d'Àvila que amb algú dels comuns de l'Hospitalet.
Per què?
GR: Són discussions, converses i diàlegs que han tingut amb líders d'Unidas Podemos en moltes ocasions. Jo crec que hi ha un punt d'Iniciativa, que tothom sap que ha tingut sempre els seus dirigents aquesta pulsió antiindependentista, que crec que és molt present. Dit això, molts de nosaltres som molt propers als seus posicionaments socials i ho he dit moltes vegades: ens hem d'entendre en moltes coses. El que demano als líders dels comuns i Sumar és que entenguin que nosaltres no som el seu adversari. No m'agradaria veure una campanya on ens ataquin constantment. Ho he viscut a Santa Coloma i el resultat ha estat que ells han quedat fora de l'Ajuntament i nosaltres hem pujat un regidor. Considerem que aquí l'adversari polític, a banda de la ultradreta, és el PSOE, que ha d'entendre que no pot estar surfejant constantment amb la dreta.
Jordà: "A Ripoll requeríem un govern de concentració, però Junts no va estar a l'altura i ara tenim d'alcaldessa Sílvia Orriols"
Senyora Jordà, vostè va ser alcaldessa de Ripoll. Hi ha racisme a Catalunya o és un problema molt concret de llocs determinats com pugui ser Ripoll, on ha estat investida una alcaldessa d'extrema dreta independentista?
TJ: Negar que hi ha racisme a Catalunya seria negar una evidència. Per sort, la immensa majoria de la societat no és racista. A Ripoll, el que ha passat és que no s'han fet les polítiques que s'haurien d'haver fet quan s'havien de fer. El 17 d'agost de 2017 encara pesa. Es va barrejar per una qüestió de temps amb el procés d'independència. El govern municipal no va afrontar com hauria d'haver afrontat aquesta realitat, que a Ripoll hi va haver una cèl·lula gihadista que va provocar uns atemptats terrorífics a Barcelona i Cambrils, i que això ha quedat marcat a la societat ripollesa. De fet, tan marcat que apareix una regidora que en aquell moment era del Front Nacional, que és Sílvia Orriols, i el govern municipal ha seguit sense fer polítiques d'habitatges valentes al centre de la vila. Ha fet coses, però no és suficient. Hi ha les eleccions i es decideix fer aquest cordó sanitari, que al final és obviar tot el que diu Orriols. El gran error d'Orriols és que tot el que diu ho fa amb odi, xenofòbia, racisme, contra els drets de les persones i els drets humans. És terrible aquest discurs. I aquest discurs no és que cali tant, sinó que hi ha un vot de càstig a Ripoll. Els tres partits, ERC, el PSC i la CUP, es posen a treballar per un acord. S'ha de dir que líders nacionals de Junts comencen a opinar i això destarota la secció local de Junts, que canvia de posició cada dos per tres. De fet, el mateix dia de la investidura, hi havia diferents opinions. El gran error és vetar la CUP, que és el que va fer Junts quan ja hi havia un acord. Crec que requeríem un govern de concentració, però Junts no va estar a l'altura i ara tenim d'alcaldessa Sílvia Orriols.