A la vista de l’estat en el qual havien quedat, el general Galindo va ordenar a dos agents que se’n desfessin. Havien estat segrestats el 15 d’octubre del 83 a Baiona, en una de les primeres accions dels Grups Antiterrorista d’Alliberament (GAL) contra suposats membres d’ETA. D’allà van ser traslladats a la caserna d'Intxaurrondo, on van ser sotmesos a sagnants tortures. Amb coneixement del governador Civil, el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Guipúscoa va encarregar la seva desaparició. Les seves restes van ser trobades dos anys més tard per un caçador al municipi alacantí de Busot. Deu anys van trigar a identificar els cadàvers de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, enterrats sota calç viva.
Aquest cas, a diferència de la majoria, sí que va ser jutjat i sentenciat. Van ser condemnats el general Enrique Rodríguez Galindo, el tinent coronel Ángel Vaquero, el governador civil de Guipúscoa, Julen Elgorriaga, i els agents Enrique Dorado i Felipe Bayo. Van rebre penes per un total de 365 anys de presó. En van complir entre un i sis anys. Ja van complir-ne més que els responsables del Ministeri de l’Interior, que se’n van anar sense pagar els plats trencats. Hi havia fil d’on estirar, però l’Audiència Nacional va inhibir-se.
Gràcies sobretot a la investigació periodística en el seu moment, sabem que els GAL eren grups parapolicials de mercenaris que, sota les ordres dels governs de Felipe González durant els anys vuitanta, van practicar el terrorisme d’estat i la guerra bruta contra el suposat entorn d’ETA. A càrrec de fons reservats del Ministeri de l’Interior, van acabar amb la vida d’almenys 27 persones, al País Basc espanyol i a Iparralde. A això cal sumar-li tortures, segrestos i malversació de fons públics. La responsabilitat arribava fins a la cúspide de l’Estat. Els mateixos implicats assenyalaven González com a “la X dels GAL”, com l’expolicia José Amedo.
Però ningú mai no ha fet res per esbrinar almenys quina responsabilitat hi tenia l’expresident del govern espanyol. Els plats trencats els van pagar el seu ministre de l’Interior, José Barrionuevo, i el seu secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Vera. Tots dos van ser condemnats a deu anys de presó pel segrest del ciutadà francès Segundo Marey, la primera acció reivindicada pels GAL. El mateix Felipe González va acompanyar-los en el seu ingrés al centre penitenciari. Amb prou feines van passar cent dies entre reixes. Gràcies a un indult del govern de José María Aznar, van ser alliberats el 24 de desembre del 1998, per poder passar el Nadal a casa.
Aquesta setmana ha tornat a aparèixer la X de l’equació, gràcies a la publicació d’un informe desclassificat de la CIA. Els serveis secrets dels Estats Units asseguraven l’any 84 que “González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris controlats per l'exèrcit per combatre els terroristes al marge de la llei”. L’informe assenyalava que “el govern sembla determinat a adoptar una estratègia poc ortodoxa per combatre ETA”. Advertia que "si es confirmés la suposada implicació de Madrid" amb els GAL, "les credencials democràtiques del govern espanyol i del PSOE quedarien greument danyades".
Però, tres dècades després dels fets, cap tribunal no ha volgut pujar més en la seva investigació, ni tan sols per a intentar esclarir o descartar les responsabilitats de González. No ho ha fet malgrat declaracions reveladores com les del mateix exmandatari. “Mai no hem tingut pitjor resultat al País Basc tot i les coses que vam fer”, deia l’expresident espanyol en una entrevista el 2016. O amb el segrest —per a González “detenció"— de Marey: “A Segundo Marey el salva l'ordre de Pepe Barrionuevo perquè el deixin anar quan s'assabenta que està detingut”.
El recorregut judicial ha estat més aviat limitat. “Tan sols uns pocs casos han estat portats als tribunals, encara que el seu recorregut judicial ha estat escàs i la majoria es va arxivar”, assenyala un informe de la Fundació Egiari Zor, que defensa les víctimes de totes les violències. “En els casos en què hi va haver condemnats, es van promoure indults o beneficis penitenciaris, de manera que les excarceracions per aquestes condemnes van ser immediates”, constata el document de l’any 2014.
Els GAL no van ser els únics que van combatre en el marc de la guerra bruta. Els ultradretans Batallón Vasco Español i l’Alianza Apostólica Anticomunista (Triple A) també van deixar 41 morts. Els Grups Armats Espanyols van deixar dues víctimes més. Dotze casos no han estat reivindicats per ningú.
Alts percentatges d’impunitat
En un altre informe, del 2016, Amnistia Internacional advertia que “encara queda molt per fer perquè víctimes d’ETA i d’altres grups armats, com els GAL, puguin accedir a veritat, justícia i reparació”. L’organització de defensa dels drets humans assenyalava els atemptats “que van cometre en connexió amb funcionaris de l’Estat”. De la mateixa manera, reclamava investigar els milers de casos de tortura per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat “en el marc de la lluita antiterrorista” i als qui “els drets veritat, justícia i reparació no es reconeixen”. Amnistia constatava que “l’Estat ni tan sols ha reconegut públicament la pràctica de la tortura”, una pràctica que va arribar a ser sistemàtica durant els anys més negres d’ETA i la guerra bruta. Ha merescut nombroses condemnes del Tribunal d’Estrasburg.
Les dades són les que són: les de més de tres dècades d’impunitat. Són els qui menys dret a la veritat han tingut de totes les víctimes de violències en el conflicte. Un informe exhaustiu del govern basc, elaborat el 2014, va analitzar la situació processal dels 927 assassinats terroristes de tot signe entre els anys 1960 i 2014. Concloïa que el 23,2% dels crims d’ETA estaven sense esclarir. En canvi, pel que fa als crims dels GAL, el 37% romanien sense esclarir, arxivats per la justícia. Només el 44% havien estat jutjats amb sentència judicial. El 18,51% s’estaven instruint a França, tampoc sense resolució judicial. Pel que fa als 41 assassinats comesos pel Batallón Vasco Español (BVE), només hi havia sentència per al 15% dels casos. El 25% havia estat arxivat, sense esclarir, i del 60% no en tenia dades.
Omertà al Congrés
No es volen esclarir les responsabilitats penals als tribunals, però tampoc les responsabilitats polítiques al Congrés dels Diputats. La petició de comissió registrada per independentistes i nacionalistes seguirà la setmana que ve el mateix camí que les anteriors sobre les comissions del Rei emèrit a l’Aràbia Saudita. Després de rectificar, Unidas Podemos es quedarà sol a la mesa. La pinça PSOE-PP-Vox imposarà novament l’omertà, com amb Joan Carles I.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries