El president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, va aterrar a l'aeroport de Saragossa el passat 18 d'abril per rebre tractament mèdic i recuperar-se de la Covid-19. El seu estat era molt greu, va ingressar a l'UCI de l'Hospital San Pedro de Logroño però actualment es troba fora de perill tot i que continua ingressat.
El viatge de Ghali va ser justificat pel govern de Pedro Sánchez per "raons únicament humanitàries". Però a partir d'aquí, el Marroc va encaixar molt malament la notícia i va cridar l'ambaixador espanyol, Ricardo Díez-Hochleitner Rodríguez, a una reunió d'urgència a la seu del Ministeri d'Exteriors de Rabat, "per tal d'expressar-li el seu malestar per la presència del president sahrauí en un hospital espanyol" de Logronyo.
El Marroc, tal com ha reconegut l'ONU, és una potència ocupant del Sàhara Occidental. Però les contradiccions d'aquest règim sota la monarquia de Mohamed VI són moltes: el Marroc ha ratificat l'Acta Constitutiva de la Unió Africana (UA) de la qual la RASD és fundadora i, per tant i de retruc, el regne alauita reconeix la RASD com un estat africà independent. Ara, entra en el xantatge al govern de Pedro Sánchez per la via d'obrir l'aixeta a la crisi migratòria i l'arribada de famílies senceres a Ceuta. La segona amenaça podria ser tallar les relacions econòmiques en matèria de pesca. I en l'arrel de tot plegat: Ghali, un líder que ha crescut en paral·lel a les reivindicacions dels sahrauís.
El Sàhara de Franco
Els fets es remunten molt abans de la irrupció de Ghali. El febrer del 1976, Espanya va abandonar la seva antiga colònia al Sàhara Occidental, després de 91 anys de permanència, deixant enrere un territori ocupat militarment pel Marroc i Mauritània i amb un procés de descolonització en virtut d'uns acords amb Madrid firmats el novembre del 1975. Amb ells, el règim franquista es desentenia de les seves obligacions com a potència administradora i cedia l'administració del territori a Rabat i Nouakchott. Des d'aleshores, els sahrauís han suportat 45 anys d'exili i ocupacions amb una repressió ferotge, milers de desapareguts, bombardejos a la població civil i penes abusives.
Durant les primeres dècades després de la marxa espanyola, Brahim Ghali era el responsable militar de l'exèrcit sahrauí, que va acabar en un conflicte amb el Marroc i la construcció d'un mur militar que, encara ara, divideix l'antiga colònia. L'any 1973, Ghali va liderar la fundació del Front Polisario, el moviment d'autodeterminació del Sàhara Occidental. Posteriorment, va ser designat ministre de Defensa fins l'any 1989. Del 1999 al 2008, va ser el representant a Espanya d'aquest front i sumava llocs de responsabilitat diplomàtica arreu.
Brahim Ghali envia un missatge des de Logronyo
Amb la mort del president Mohamed Abdelaziz, es va obrir el capítol de la successió d'aquesta república que va acabar amb l'elecció de Ghali com a nou president, des del 9 de juliol del 2016. En els darrers dies, Ghali ha enviat un missatge a la seva població des de La Rioja. Assegura que "s'està recuperant" i fa una crida, especialment, a les dones que pateixen els abusos "dels ocupants": "Envio una salutació especial a les dones i els presoners civils sahrauís, uns lleons que es mantenen darrere les reixes terribles de les presons marroquines, en circumstàncies deplorables però ensenyant a l'enemic la seva fe ferma, amb lliçons de perseverança i força de voluntat".
Aquesta crisi coincideix amb la celebració del Ramadà i una data destacada per a la població del Sàhara: dimecres 20 de maig se celebren els 48 anys de la creació del seu Exèrcit Popular el 1973, quan es va portar a terme la primera acció armada per aconseguir l'alliberament del colonialisme imperant. Una data que ve precedida per una altra, la del 10 de maig del mateix any, quan es va fundar el Front Polisario. Ghali, encara hospitalitzat, reivindica aquestes dates i no defallir davant la repressió marroquina.
La passada matinada s'han viscut nous disturbis a Dakhla, la segona ciutat més important del Sàhara Occidental, on s'han reproduït els enfrontaments entre joves sahrauís i les forces militars marroquines. Segons fonts de defensors de drets humans, els manifestants han pres els carrers de la ciutat per mostrar la seva solidaritat i suport a la destacada activista sahrauí Sultana Jaya. Encara no se sap el nombre de ferits i detinguts i és una pràctica habitual que, a grans trets, tan sols es puguni recollir dades per les imatges que es publiquen a les xarxes socials.
PASANDO AHORA!! En estos momentos decenas de saharauis salen en la ciudad de Dajla para enfrentar a las fuerzas de ocupación marroquíes y mostrar su apoyo a la activista saharaui Sultana Khaya.
— Taleb Alisalem (@TalebSahara) May 19, 2021
Resiste pueblo mío ✊🏾🇪🇭 pic.twitter.com/af4DSq0ekP