El PP continua guanyant eleccions. Aquest diumenge, set mesos després de la incontestable —però insuficient— victòria dels populars a les eleccions generals del 23-J, el deixeble polític de Feijóo, Alfonso Rueda, ha refermat la seva majoria absoluta a Galícia amb 40 diputats. Pedro Sánchez governa l’Estat, però Alberto Núñez Feijóo domina les autonomies, i és el preferit a les urnes. Perquè fa nou mesos el PP també va arrasar a les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M. I fa un any i mig el PP de Juanma Moreno també va arrasar a Andalusia amb una altra majoria absoluta. Mentrestant, Sánchez, inestable a la Moncloa per la seva dependència agònica de Junts per Catalunya al Congrés, ha quedat ensorrat a les urnes gallegues, relegat a una afeblida tercera força (9 escons). Els indecisos d’esquerres han deixat de banda l’opció socialista i han entregat el seu suport al BNG (25). Feijóo, que aquest diumenge ho tenia tot a perdre, ha consolidat el seu lideratge al capdavant del PP.
Ha estat, precisament, una campanya gallega amb epicentre a Madrid. Perquè els comicis s’han traduït en un plebiscit sobre els lideratges de Sánchez i Feijóo en clau estatal. Tots dos s’han bolcat en aquestes eleccions; fins al punt que el líder del PP ha tingut la seva pròpia caravana, independent de la d’Alfonso Rueda. Fonts del PP, amb les urnes ja escrutades i la majoria absoluta gallega consolidada, donen validesa a la lectura en clau de plebiscit d’aquestes eleccions; i reivindiquen que Sánchez és president sense tenir el seu poder arrelat en les comunitats autònomes. A més, destaquen el mal resultat de les dues formacions del govern espanyol: els socialistes s'ensorren i Sumar es queda fora de l'hemicicle gallec.
Isabel Díaz Ayuso havia programat per aquest dilluns a primera hora un esmorzar informatiu a Madrid per ser la primera a reaccionar a una crisi de lideratge de Feijóo al capdavant del PP. Però l’alè al clatell de la líder madrilenya no es traduirà en una mossegada a qui continuarà conservant el despatx de la setena planta de Génova 13. Fa una setmana ja va ser prudent, i va tancar files amb el líder del seu partit després de l’allau informativa sobre la confessió de Feijóo d’estar disposat a indultar Carles Puigdemont.
Qui s’ha ensorrat aquest diumenge a Galícia ha estat Pedro Sánchez. Perquè el partit ha obtingut el seu pitjor resultat històric al parlament gallec. El PSdeG va obtenir la seva millor marca l’any 1989, amb 28 diputats. L’any 2005 en va obtenir 25, i va poder governar del bracet del BNG. Quatre anys més tard, el 2009, va repetir resultat, però allò va ser l’inici d’una caiguda lliure que l’ha dut aquest diumenge a perdre cinc escons respecte de les eleccions del 2020 i situar-se en només nou diputats. Els socialistes han quedat reduïts a una tercera força molt distanciada del BNG, que referma el seu paper com a líder de l’oposició a la infrangible majoria absoluta del PP.
Els socialistes arribaven a aquests comicis desgastats per les inacabables negociacions amb Junts per Catalunya sobre l’amnistia. De fet, el PP, va avançar la data de les eleccions gallegues d’una manera que les ha fet coincidir amb la tramitació d’aquesta llei. Els socialistes van decidir, també, deixar en dic sec la norma durant els darrers dies, per silenciar les negociacions durant la campanya electoral. És més, el PSOE ha intentat durant la setmana passada esprémer a favor seu tot el suc possible de la confessió que va fer Feijóo sobre indultar Puigdemont, però no ha estat suficient. De fet, Cuca Gamarra ha reivindicat, amb les urnes ja escrutades, mantenir "l'oposició ferma" a l'amnistia.
La confessió de Feijóo sobre indultar Puigdemont
La campanya d’aquestes eleccions gallegues ha estat marcada per la confessió que va fer Alberto Núñez Feijóo fa una setmana. Carles Puigdemont avisava en un article publicat a ElNacional.cat que “tot se sabrà”, sobre els apropaments que hauria fet el PP a Junts el passat estiu, per estudiar si era possible el suport dels independentistes a una investidura de Feijóo. El líder popular s’avançava, i en una conversa informal amb periodistes, reconeixia que estaria disposat a concedir un indult condicionat al president a l’exili. Fonts de Génova 13 asseguren ara que en cap moment els va fer patir aquesta relliscada del líder popular, i que “no és fàcil fer passar Feijóo per un líder independentista”.
Va intentar més tard corregir les seves declaracions, però encara va embolicar més la troca, perquè va assenyalar, senzillament, que “no es compleixen les condicions” perquè això es dugui a terme. No acabava tot aquí. En aquella conversa, també admetia haver estudiat durant 24 hores negociar una llei d’amnistia, cosa que després hauria descartat. I, després d’inacabables manifestacions a Madrid en les quals acusava Carles Puigdemont d’haver comès un delicte de terrorisme durant el procés, reconeixia que veia complicat que els jutges espanyols puguin provar aquest delicte.
Fins i tot ERC va voler sucar pa, i la secretària general del partit, Marta Rovira, va assegurar que el diputat del PP al Congrés Carlos Floriano havia fet aproximacions als republicans per explorar la possibilitat que la formació independentista donés suport a una investidura de Feijóo com a president del govern espanyol. El PP ho va negar, i va assegurar que aquell contacte es va limitar a la reivindicació de deixar governar la llista més votada.