Delicat, en una situació crítica i amb un estat de salut deteriorat. Des de Galícia arriben crits d’alerta sobre la realitat del gallec, la llengua que continua sent majoritària, però que, amb un retrocés entre la gent jove, presenta unes perspectives de futur inquietants. A grans trets, les veus consultades per ElNacional.cat coincideixen en dues direccions: el problema fonamental és la falta de transmissió, però el complicat context actual del gallec encara és reversible. A dues setmanes per les eleccions, els experts clamen que l’arribada del BNG i el PSdeG a la Xunta obriria una finestra d’oportunitat: podria significar “un compromís més gran dels poders públics amb la llengua gallega”, anticipa Henrique Monteagudo, vicesecretari de la Real Academia Galega i investigador del Instituto da Lingua Galega. La mateixa crida fa Marcos Maceira, president de A Mesa Pola Normalización Lingüística: “És urgent que hi hagi un govern a Galícia que garanteixi la presència del gallec en tots els àmbits de la vida social i que acompanyi el moviment social que els últims anys s’ha mostrat viu i dinàmic”.
“El gallec sobreviu perquè hi ha gran part de la societat que l’està sostenint. Continuar quatre anys amb un govern que dona puntades de peu a la llengua seria difícil per nosaltres perquè constantment hem d’estar fent d’escut per esmorteir tots els cops”, exclama Maceira. La dada més alarmant és que gairebé un de cada quatre infants d’entre cinc i catorze anys sap parlar poc o gens de gallec, una xifra que no s’havia produït mai. La qüestió, però, no és que la joventut abandoni el gallec, sinó que “no el rep”, explica Henrique Monteagudo: hi ha un abandonament de la transmissió intergeneracional i, a més, el sistema educatiu “reforça poderosament la tendència a l’abandonament”. Així, per exemple, segons les dades de l'Instituto Gallego de Estatística, el 19% dels menors de catorze anys han après a parlar en gallec, mentre que, en el seu moment, aquesta xifra era del 66% entre els actuals majors de 65 anys.
Algunes explicacions. Per Henrique Monteagudo, les famílies “tenen la percepció que el gallec és menys útil que el castellà per integrar-se al sistema educatiu i a la vida social”. Per Marcos Maceira, s’està restringint l’ús del gallec a l’àmbit privat i se l’està “excloent sistemàticament” de l’àmbit públic, que és on hauria d'estar. Per Xoán Antón Pérez-Lema, advocat, escriptor i periodista gallec, “pels xavals és molt complicat anar contra el criteri de la llengua del seu grup”; el gallec “s’acaba identificant com a llengua dels professors” i el castellà, “com la llengua dels teus col·legues”.
Altres dades sobre la presència del gallec: el 0,8% de la programació infantil, el 0,9% del total de les plataformes audiovisuals, menys de l’1% dels tràmits judicials i el 0,6% de les joguines. Ho revelen l’Informe Xabarín 2023 i l’Informe sobre a situación da lingua galega, tots dos elaborats per A Mesa pola Normalización Lingüística. A més, A Liña do Galego, un servei gratuït ofert per A Mesa, va rebre 488 queixes el 2021 relacionades amb els drets lingüístics. El Valedor do Pobo (l’equivalent al Síndic de Greuges) també va recollir casos de discriminació lingüística en el seu informe del 2021. Una última xifra: el parlants del gallec a Galícia han passat del 68% el 2003 al 58% el 2018.
Prohibit fer classes de matemàtiques, física, química i tecnologia en gallec
I quina és la situació actual al sistema educatiu de Galícia? Està en vigor un decret del 2010 que va impulsar Alberto Núñez Feijóo al cap de pocs mesos d’arribar a la Xunta. Estableix un màxim del 50% de classes en gallec si l’escola no té l’anglès com a vehicular i d’un 33% en centres trilingües. Ara bé, l’element més corrosiu és la distribució de les matèries per llengua: matemàtiques, física, química i tecnologia s’han d’impartir, tant sí com no, en castellà. Aquesta norma, “summament rígida”, és “especialment nociva i perjudicial” pel gallec, diu Henrique Monteagudo. “És una aberració que estigui prohibit impartir més de la meitat de les matèries en gallec, cal aixecar aquest vet”, exclama Marcos Maceira. “Els alumnes tenen un coneixement parcial i limitat i s'expressen malament oralment en gallec perquè l’aprenen com una llengua estrangera, i per això és tan fonamental la immersió”, conclou Xoán Antón Pérez-Lema.
La normativa més ambiciosa i de major defensa i promoció del gallec va arribar el 2007 amb el bipartit del PSdeG i el BNG. Va ser un decret que va estar en vigor només dos cursos escolars. L’element més rellevant que va introduir va ser que el mínim del 50% de les classes en gallec, que s’havia fixat el 2004 amb el Plan xeral de normalización da lingua galega (aprovat per unanimitat amb Manuel Fraga Iribarne a la Xunta), s’havia d’aplicar a les matèries centrals del currículum, i deixava el castellà per l’educació física, el dibuix o la música. Era un model pròxim a la immersió lingüística, cosa que va portar el PP a desmarcar-se’n.
Des del 2004, el Plan xeral regulava que, a partir d’aquest 50% mínim, els centres podien augmentar la presència del gallec, que, en molts casos, se sobrepassava de manera substancial i arribava al 80% o el 90% gràcies a un professorat motivat i voluntariós i a famílies que ho veien amb bons ulls. Això és el que va trencar Feijóo, que, per pressions del sector de l’ensenyament privat, va establir uns màxims per primera vegada. Hi havia comarques, especialment les rurals, on el gallec havia adquirit molta presència en l’educació i que van haver de fer un pas enrere. Prèviament, el primer avenç important havia sigut un decret de Fraga del 1995 que establia un mínim d’un terç de les classes en gallec. El punt de partida de tot plegat havia estat A Lei de normalización lingüística del 1983, aprovada per unanimitat.
“La manifestació de la infàmia”
Alfonso Rueda, actual president de Galícia i candidat del PP a la reelecció, és l’única persona que ha arribat a la presidència de la Xunta després de “manifestar-se obertament contra la llengua gallega”, denuncia Marcos Maceira. Es refereix a una manifestació que es va celebrar el febrer del 2009, els últims mesos del govern del PSdeG i el BNG i poc abans de les eleccions que van conduir Feijóo a la Praza do Obradoiro. Entre el 2005 i el 2009, Henrique Monteagudo recorda que, per primera vegada, el PP “va emparar i va donar cobertura política als discursos contraris al gallec”.
Aquest context va acabar derivant en una manifestació el 2009 organitzada per Galicia Bilingüe, que ara està integrada dins d’Hablamos Español (una entitat molt bel·ligerant també contra el català a Catalunya, a les Balears i al País Valencià). La protesta, amb la presència, entre altres, de Rosa Díez (exlíder d’UPyD), argumentava que el gallec s’estava imposant. Va ser “la manifestació de la infàmia”, apunta Henrique Monteagudo. I Alfonso Rueda, que en aquell moment era secretari general del PP de Galícia, hi va ser: “És una foto que el persegueix”, afegeix Xoán Antón Pérez-Lema.
I és que la primera vegada que es va trencar el consens lingüístic va ser amb l’arribada de Feijóo a la Xunta, que va marcar un punt d’inflexió. “Des de Madrid, li van explicar que hi havia una finestra d’oportunitat per recuperar uns milers de vots pel PP amb una política agressiva”, indica Xoán Antón Pérez-Lema. Durant aquells primers anys amb ell a la Xunta, es va aprovar el fatídic decret de plurilingüisme i es van reproduir expressions, conceptes i prejudicis que semblava que estaven enterrats. Per Henrique Monteagudo, va ser un moment molt negre: “El professorat que estava més compromès amb el gallec es va espantar perquè es va sentir desemparat davant d’un clima social en el qual hi havia una ràbia desencadenada contra el gallec”. Ara bé, posteriorment, Feijóo va veure que aquest tema no l’havia ajudat en absolut a guanyar les eleccions, va rectificar completament aquest discurs i va recular una mica. Tant Feijóo com Rueda han acabat parlant d’un “bilingüisme cordial”.
Una llengua que no és un factor divisiu i no serà tema de campanya
Més enllà de la salut del gallec i de la necessària intervenció per revitalitzar-lo, tots els experts també coincideixen que l’idioma no és un element de debat. “La llengua avui dia no és un factor divisiu a escala política”, sosté Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo. S’hi suma Antón Losada, professor titular de Ciència Política de la Universidade de Santiago de Compostela (USC), que apunta que “el gallec està completament fora del debat i no serà un tema de campanya”. I Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la USC, deixa clar que “es continua apostant sistemàticament pel gallec en qualsevol declaració pública”.
Un clar exemple d’això l’apunta Antón Losada: l’últim diputat que va parlar en castellà al Parlament de Galícia va ser Mariano Rajoy quan era vicepresident de la Xunta, un càrrec que va ocupar del 1986 al 1987. “No hi ha cap norma que t’obligui a parlar en gallec, però PP, el BNG i el PSdeG saben que per competir a la política gallega cal parlar gallec”, indica. Fonts del Parlament de Galícia expliquen a ElNacional.cat que, efectivament, “els diputats disposen de plena llibertat per escollir l’idioma, i trien habitualment el gallec per expressar-se”. El Reglament de la cambra gallega recull que tant el gallec com el castellà són oficials i fixa que les publicacions seran bilingües. No cal fer servir un sistema d’interpretació i traducció simultània i les comunicacions (les notes de premsa i les publicacions a les xarxes socials, per exemple) “es fan habitualment en gallec”.
L’estat de salut actual del gallec, crític i amb necessitat d’intervenció urgent, no impedeix que hi hagi brins d’esperança. Xoán Antón Pérez-Lema subratlla la importància dels neofalantes (neoparlants) pel futur de l’idioma i posa en relleu que la ciutadania gallega “veu la llengua com quelcom propi, com una riquesa” i deixa a la perifèria la gent que hi està en contra. Henrique Monteagudo fa una crida a un pla integral, a fer molt més des dels ajuntaments, a un acompanyament social i polític ampli i a discursos públics que posin l’idioma en valor. “Cal conscienciar la societat gallega que, jugant-nos la llengua, ens juguem moltíssimes coses en termes d’identitat i de país”, rebla.