Si a la darrera reunió a Brussel·les va ser el ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz, qui —fins i tot en català— va qüestionar la proposta d'Espanya sobre l'oficialitat del català, aquest dimarts ha estat el ministre de Letònia, Krisjanis Karins, qui ha carregat sense embuts contra els arguments del responsable d'Exteriors espanyol José Manuel Albares d'incloure el català, el gallec i l'eusquera entre les llengües oficials de la UE. El polític letó ha negat a les portes del Consell d'Afers Generals que ha abordat la qüestió, que hi hagi cap intenció d'ampliar el nombre de llengües oficials de la UE. No només això, ha retret que en un moment en què Europa s'està jugant la seva posició estratègica els responsables d'exteriors de la Unió han de dedicar el seu temps a aquest tema. Dins de la reunió, també Lituània s'ha afegit a les reticències, segons Europa Press.
En ser preguntat sobre aquesta qüestió abans d'entrar a la reunió, el titular d'Exteriors letó ha deixat clar el seu convenciment que no s'ampliarà "en aquest moment" el nombre de llengües oficials de la UE. "No crec que en aquest moment aquest sigui el tema número u que hàgim de discutir. Tenim molts temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d'Europa en el futur. Això és al que crec que hem de dedicar el nostre temps ara mateix", ha retret.
Portes endins, a les reticències de Letònia s'hi ha afegit el lituà Gabrielius Landsbergis, segons informa Europa Press, que hauria assenyalat "l'impacte polític" que aquesta mesura pot tenir per a altres estats membres com els bàltics, on existeix una minoria de parla russa.
Cap veto
Precisament, el ministre espanyol, José Manuel Albares, ha centrat la seva argumentació a subratllar que el cas espanyol és únic i que una mesura com la que proposen no es podrà aplicar a altres estats, si aquests no ho volen. Albares ha insistit que el català, el gallec i l'eusquera estan reconeguts com a cooficials a la Constitució, que es poden utilitzar al Congrés i al Senat i que ja tenen un estatus d'ús com a llengües administratives a la UE. Tot plegat permet, segons el ministre, circumscriure l'ampliació a aquestes tres llengües.
En acabar la reunió, el titular d'Exteriors ha celebrat que no hi ha hagut cap veto de cap estat a continuar avançant en aquest tema i que, al contrari, hi ha hagut intervencions de suport a la proposta espanyola.
De fet, fins i tot el titular d'Afers Europeus de Finlàndia, avui ha rebaixat públicament les seves reticències abans de començar la reunió. Tot i que ha assegurat que la majoria dels països van mostrar les mateixes cauteles que ell durant la reunió del 19 de setembre a Brussel·les, ha mostrat la confiança que s'aportin els informes legals i econòmics per a la mesura, atès que en aquella reunió el tema es va abordar ràpidament i sense preparació ni explicacions sobre les implicacions econòmiques i legals. En qualsevol cas, ha explicat que a la reunió preparatòria que es va fer a Múrcia fa unes setmanes va abordar el tema amb Albares, i ha assegurat entendre la importància del tema, a més d'expressar la confiança que s'arribi a una solució.