Manuel García-Castellón continua la seva croada contra el president Carles Puigdemont i fa un pas més en el seu intent d'excloure'l del perímetre de l'amnistia. El jutge de l'Audiència Nacional ha confirmat aquest dilluns que dos policies que denuncien que van ser ferits a la plaça d'Urquinaona l'octubre del 2019 siguin acusació en el cas del Tsunami Democràtic, però la clau de la seva providència la trobem al final de l'escrit. L'argument que rubrica la justificació de García-Castellón és que no pot “minimitzar” les protestes de Tsunami Democràtic, de les quals “podrien ser partícips els investigats”. I apunta que “el resultat greu que va ocasionar” és “incompatible amb el dret a la vida i la integritat física”. El magistrat menciona, explícitament, l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans, el referent al dret a la vida. Aquests fets, precisament, sí que quedarien exclosos de l'amnistia després de l'esmena que van acordar Junts, ERC i el PSOE amb l'objectiu de blindar encara més Tsunami Democràtic.
Recapitulem. Després que García-Castellón imputés per terrorisme els dotze investigats pel Tsunami, entre els quals hi ha Carles Puigdemont i Marta Rovira, els partits independentistes van exhortar el PSOE a modificar el redactat de la llei d'amnistia: veient aquesta maniobra directa del jutge, calia que no tots els delictes de terrorisme quedessin exclosos de l'amnistia, com sí que passava en el redactat inicial que va registrar el PSOE. Després de setmanes d'estira-i-arronsa entre independentistes i socialistes, el punt comú que van assolir va ser incloure un afegit que especifiqués i delimités què es considera terrorisme. El resultat: el que queda fora de la protecció de l'amnistia són els actes de terrorisme que “de manera manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans”, en particular, les previstes en l'article 2 i 3 (referents al dret a la vida i a les tortures) del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i en el dret internacional humanitari.
Han passat 48 hores des que la Comissió de Justícia va donar llum verda a aquest redactat, que a ulls dels partits independentistes reforçava i enrobustia el blindatge del Tsunami (malgrat que en públic i en privat reconeixien que és impossible garantir una protecció al 100% veient les actuacions imprevisibles dels jutges espanyols), i el jutge García-Castellón s'ha afanyat a anar un pas més enllà per continuar intentant que ni Carles Puigdemont ni Marta Rovira ni la resta d'investigats pel Tsunami quedin inclosos en l'amnistia.
A la providència d'avui, García-Castellón també assenyala “la possibilitat d’imputar a la jerarquia de l’organització les accions materialment executades per altres”. Just en el mateix escrit, el magistrat situa Carles Puigdemont al “vèrtex més alt de l’organització” del Tsunami Demoràtic.
Una sentència sobre l’assassinat de cinc jesuïtes
El magistrat de l’Audiència Nacional també cita una sentència del Tribunal Suprem del 2021 que confirmava la condemna a Inocente Montano per l’assassinat de cinc jesuïtes espanyols a El Salvador el 1989. García-Castellón manlleva un fragment de la sentència per afirmar que “són coautors tots aquells que realitzen una part necessària en l’execució del pla col·lectiu, encara que les seves aportacions respectives no produeixin per si soles” el delicte. Per tant, no és necessari que “cada coautor dugui a terme tots els actes materials”.
En el seu argumentari, García-Castellón no fa curt i exposa que cal partir d’una organització (el Tsunami Democràtic) “en la qual tots els membres assumeixen el risc dels resultats que es poden ocasionar a conseqüència de les accions que impulsen”. El jutge també indica que no s’han efectuat diligències d’instrucció i no s’ha pogut escoltar els perjudicats ni fer informes forenses. Per aquest motiu, “no es pot inferir” si, pel tipus d’objecte que es va llençar als dos policies ferits, el lloc de l’impacte i la posició de l’agressor, “es podria apreciar un ànim de lesionar o homicida”.
El Tsunami no va ser “un «convidat» de pedra a les mobilitzacions”
Al seu escrit, García-Castellón subratlla que Tsunami no va ser “un «convidat» de pedra a les mobilitzacions que van sacsejar diferents ciutats de Catalunya, i que van tenir com un dels seus escenaris més cruents els fets que es van desencadenar a la Via Laietana i a la plaça Urquinaona de Barcelona”. Per aquest motiu, el jutge sosté que no es pot eximir de cap responsabilitat a Tsunami. El magistrat recorda que en la providència del 6 de novembre ja va asseverar que Tsunami havia anunciat la convocatòria d'una vaga general aquell dia a les xarxes socials i va argüir que va ser, justament “sota la cobertura d'aquesta vaga”, que “es van produir greus alteracions de la pau social i de l'ordre públic”.
Així mateix, Manuel García-Castellón explica que els indicis apunten a una participació del Tsunami Democràtic en els fets d'aquell dia i indica que resulta “especialment cridanera”, com a indici incriminador, una conversa entre el president Carles Puigdemont i Josep Capmajó, un dels investigats. El magistrat afirma que Puigdemont “sembla assumir la possibilitat que es poguessin haver produït víctimes mortals i la seva capacitat, en tant que ostentava el domini de l'acció, de frenar aquesta possibilitat”.