Tots els focus es dirigeixen al jutge Manuel García-Castellón des que la setmana passada la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Teresa Ribera, va retreure que aquest magistrat de l'Audiència Nacional acostuma a actuar "en moments polítics sensibles". Ribera es referia al fet que el jutge, en contra del criteri de la Fiscalia, ha decidit investigar per terrorisme el president Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, just en plena negociació sobre la llei d'amnistia. No és aquesta, però, l'única intervenció del jutge en relació amb Catalunya i l'independentisme. García-Castellón és el responsable de processar per terrorisme 9 ciutadans en l'Operació Judes i també el responsable de rebutjar durant els darrers anys fins a cinc querelles presentades per afectats per l'Operació Catalunya tot i disposar d'informació per tirar endavant les investigacions. L'excomissari José Manuel Villarejo va confirmar divendres que els documents publicats la setmana passada que demostren la implicació del govern de Mariano Rajoy en la guerra bruta contra l'independentisme són en mans del jutge.
🔐 NOVA INFORMACIÓ: La Fiscalia investiga l'Operació Catalunya per la persecució al fiscal superior Rodríguez Sol
🔒 MÉS DOCUMENTACIÓ CONFIDENCIAL: les notes de la policia patriòtica mostren la cuina del setge a Trias i l'intent de tapar l'escàndol
La vicepresidenta espanyola es va encarregar de destapar la polèmica quan va subratllar en declaracions a TVE el fet que García-Castellón inclogués la investigació per terrorisme contra Puigdemont i Rovira just quan el debat polític està centrat en la llei d'amnistia. "Ens té acostumats que sempre s'inclini en la mateixa direcció, que evidentment té una implicació política important i acostuma a sortir a col·lació en moments polítics sensibles", va retreure Teresa Ribera en declaracions a TVE. Aquest cop no era un dirigent independentista qui llançava una acusació de lawfare contra un jutge, sinó un membre destacat del govern espanyol. Les declaracions de la vicepresidenta van provocar una pluja d'acusacions del PP contra l'executiu i contra Pedro Sánchez, així com la reacció en tromba de les associacions judicials i del Consell General del Poder Judicial. També l'Audiència Nacional va haver de rebutjar, en una interlocutòria en resposta a un recurs de Josep Lluís Alay que hi hagi "motivació política" rere les resolucions del jutge.
🔒 Més episodis de la investigació: documents secrets incriminen el govern Rajoy en l'Operació Catalunya contra l'independentisme
Indicis de l'Operació Catalunya
Això no obstant, l'excomissari José Manuel Villarejo va deixar clar aquest divendres, en la queixa presentada al jutge García-Castellón, que el seu jutjat té informació sobre l’Operació Catalunya, inclosa en la peça 28 de la macrocausa contra ell i excàrrecs del Ministeri de l’Interior, amb Jorge Fernández Díaz al capdavant. En la denúncia, Villarejo reclama al magistrat de l’Audiència Nacional que ordeni que no es publiquin més notes informatives i àudios, com els que ha difós ElNacional.cat, perquè s’han qualificat de material reservat. Aquestes notes confirmen que es va espiar i difondre falsedats de polítics i empresaris catalans. Però el jutge ha ignorat les evidències.
La família Pujol Ferrussola, a través del seu advocat Cristóbal Martell, han intentat diverses vegades personar-se en aquesta causa perquè se senten perjudicats per les accions il·legals de la policia patriòtica liderada per Villarejo. També ho van fer el 2022 altres afectats en difondre’s nous àudios de Villarejo; un d’ells amb la llavors líder del PP Alícia Sánchez-Camacho, on ella li demana investigar empresaris i polítics. El despatx de Pau Molins amb Jordi Pina ha fet un periple per diferents òrgans judicial de Madrid i la resposta, fins ara, ha estat el cop de porta.
En un primer moment, Molins i Pina van presentar els nous indicis a la Fiscalia de Barcelona i com llavors Sánchez Camacho era senadora, es va elevar al Tribunal Suprem. D’allà es va acordar que la causa era de l’Audiència Nacional, però el magistrat García-Castellón va assegurar que no hi havia cap connexió entre el que investigava, les accions de Villarejo i de càrrecs d’Interior, i l’Operació Catalunya, malgrat que els denunciats són els mateixos. La família Sumarroca, l’exconseller d’Economia Jaume Giró, l’expresident del Barça Sandro Rosell, i l’excap de la policia espanyola a Catalunya, Narciso Ortega, han vist com distints jutjats d’instrucció de Madrid han arxivat les seves querelles en considerar que faltaven indicis per poder investigar-ho. La querella de l’ex CEO de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, fa més d’un any que volta pels jutjats sense que cap jutge dicti una resolució d’acceptació o d’arxivament. Insòlit.
Delictes prescrits?
Si el jutge García-Castellón no rectifica i admet la personació dels afectats en l’Operació Catalunya, és difícil una investigació judicial real, malgrat les abundants proves difoses. Una mostra és la resposta de l’Audiència de Madrid que va donar el 27 de novembre passat a l'exconseller Giró, en la qual, amb el vistiplau de la Fiscalia, ratificava l’arxivament de la seva querella que havia dictat un jutge d’instrucció de Madrid. Els motius? Són dos: “falta d’indicis sòlids”, i “delictes prescrits” en no haver-hi el delicte contra la intimitat comés per funcionari, a parer de la secció 1 de l’Audiència de Madrid. Els fets denunciats van passar entre el 2012 i el 2016.
📝 Més episodis de la investigació: l’Operació Catalunya va investigar la Sagrada Família i va ensopegar amb un afer d’Urdangarin
Comissió del Congrés no vàlida
En concret, el tribunal —amb el magistrat Carlos María Alaiz, de ponent— dona la raó al magistrat d’instrucció 11 de Madrid quan inadmet la querella de Giró perquè sosté que el "delicte de descobriment o revelació de secrets, en els fets narrats en la querella no tenen fonament indiciari suficient perquè es tracten de meres especulacions o sospites”.
Per al tribunal no són suficients les notícies publicades, ni tampoc el que va explicar Villarejo al Congrés dels Diputats en la comissió d’investigació. I sosté: “S’ha de tenir en compte que el querellat estava ja investigat judicialment per altres processos, i aquella compareixença no pot tenir la consideració de prova o indici objectiu i imparcial que permeti l’obertura d’un nou procediment judicial”. A més, precisa que els delictes d’organització criminal i de malversació de fons, pels quals s’acusa Villarejo i excàrrecs del PP, haurien prescrit, en “haver passat fa més d’una dècada”.
No és el primer cop que els moviments del jutge comporten una forta càrrega política. García-Castellón es va negar el 1998 a instruir un cas contra el dictador Augusto Pinochet per la desaparició de ciutadans espanyols durant la dictadura xilena. El magistrat va actuar durant uns anys com a enllaç judicial a París i, en tornar, va assumir diferents causes de corrupció contra el PP, com Lezo o Púnica, on va substituir el jutge Eloy Velasco, que s'havia mostrat contundent en les seves investigacions. L'aterratge de García-Castellón en aquests sumaris contra el PP va facilitar la sortida de presó d'alguns dels seus responsables, així com l'arxivament de les causes contra les presidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes. Per contra, el magistrat ha mostrat una intensa activitat judicial contra Podemos en diferents causes.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya