El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha decidit processar quatre exmembres del Comitè Executiu d’ETA pel segrest i assassinat terrorista de Miguel Ángel Blanco, regidor del PP d’Ermua, el juliol de 1997. A més, afegeix l’agreujant de traïdoria perquè considera que podrien haver impedit l’assassinat, però no ho van fer, cosa que evidencia “una voluntat inequívoca a la producció del resultat”. Es tracta de José Javier Arizcuren Ruiz “Kantauri”, Miguel Albisu Iriarte “Mikel Antza”, María Soledad Iparraguire “Anboto” i Ignacio de Gracia Arregui “Iñaki de Rentería”. Als quatre processats, els imposa el pagament d’una fiança solidària de dos milions d’euros amb la qual fer front a les possibles responsabilitats civils que se’ls poguessin imposar en cas de condemna.
A la seva interlocutòria, de més de cent pàgines, el titular del Jutjat Central d’Instrucció Sis, emmarca el segrest de Miguel Ángel Blanco en “l’estratègia de desestabilització” d’ETA de finals del segle XX, una època en la qual va decidir la comissió d’accions terroristes contra membres del Partit Popular mentre José María Aznar estava en la Moncloa. I és que la cúpula etarra va impulsar un nou procediment: “El segrest d’un militant del PP sota l’amenaça de l’assassinat si el govern espanyol no accedia a les exigències que li eren plantejades per l’organització terrorista”.
Considerant quin era el funcionament d’ETA, García-Castellón sosté que és “improbable” que la cúpula etarra “no hagués ordenat el segrest” de Miguel Ángel Blanco, ja que el Comitè Executiu era “l’òrgan on es decidien, planificaven, dirigien i autoritzaven les accions terroristes que cometien els comandos d’acció d’ETA”. A més, “la decisió de realitzar l’acció terrorista” contra Miguel Ángel Blanco “no va ser presa per un membre concret o aïllat del comitè executiu d’ETA, sinó que va requerir el consens i la presa d’una decisió, adoptada de forma col·legiada, per tots els integrants de la direcció”. L’acció va ser comesa pels integrants del comando Donosti.
Els processats haurien pogut evitar l’assassinat del regidor d’Ermua
El magistrat explica que els quatre processats “ostentaven suficient capacitat de comandament i de decisió” sobre l’activitat terrorista de l’organització “per haver pogut prendre la decisió que no se segrestés la víctima i per evitar el desenllaç últim del segrest” i, malgrat això, “no ho van fer”. García-Castellón també recorda que hi va haver “mobilitzacions” i “múltiples crides” per part de la “gran majoria de la societat civil espanyola” i de la “classe política dirigent en aquell moment” i assevera que, malgrat tot això, els membres de la cúpula d’ETA “no van realitzar cap acte perquè finalitzés el segrest, ni la mort de la víctima”, cosa que “evidencia una voluntat inequívoca a la producció del resultat”.
Una “organització terrorista altament jerarquitzada” amb una “cadena de comandament vertical”
A més, el jutge radiografia l’actuació d’ETA des dels seus començaments en la dècada de 1970. La qualifica “d’organització terrorista altament jerarquitzada” en la qual “imperava la disciplina” i hi havia una “cadena de comandament de tipus vertical i militar”. García-Castellón relata que “les ordres emanades des del seu comitè executiu arribaven als integrants dels comandos operatius de l’organització terrorista per ser complertes” i apunta que “cada membre d’un comando o de qualsevol estructura obeïa les ordres que li transmetia el seu enllaç o responsable directe”.
Per tant, el jutge esgrimeix que el nucli de direcció d’ETA era el que adoptava les “decisions estratègiques d’especial i més rellevància”, que, posteriorment, eren executades pels integrants “sense formular objecció”. “En el cas que algun dels integrants d’aquests comandos no estigués d’acord amb les ordres o instruccions rebudes, era reemplaçat per un altre militant disposat a complir amb les instruccions de l’estructura dirigent”, explica García-Castellón.