El govern espanyol torna a estar dividit. PSOE i Unides Podem ja van tenir diferències per l'enviament d'armes a Ucraïna i ara la divisió de l'executiu s'ha tornat a fer evident arran la proposta de Pedro Sánchez d'augmentar el pressupost de defensa. En concret, proposa que arribi a representar el 2% del PIB de l'estat, el que es traduiria en 25.000 milions d'euros, en comparació als 15.000 actuals. Unides Podem, però, prefereix dedicar aquests diners a "altres prioritats, com la investigació, la sostenibilitat o la salut". El debat està servit. Quant gasten la resta de països europeus en defensa?
El cert és que, encara que la xifra pugés fins al 2% del PIB, encara quedaria lluny dels estats veïns. França, per exemple, gasta 50.000 milions cada any; el Regne Unit, 60.000 milions; Itàlia, 30.000 milions i Alemanya, que ha apujat la despesa arran de la guerra ucraïnesa, ja que sempre havia optat per una política més neutra, s'ha convertit ara en un dels països que més inverteix amb 100.000 milions. En tots els casos, la despesa suposa més del 2% del PIB del país. Tanmateix, també hi ha altres països que fins ara han dedicat unes xifres similars a les espanyoles, amb la dedicació del voltant de l'1,5% del producte interior brut, com ara Bèlgica, Àustria, Portugal o la República Txeca. Tot i això, la tendència sembla clara després dels darrers atacs russos: la majoria de països augmentaran el pressupost en els pròxims comptes tal com exigeix l'OTAN.
Els pressupostos europeus no són comparables amb el que inverteixen les grans potències militars, com la Xina, que acaba d'aprovar un increment fins als 230.000 milions d'euros, o els Estats Units, que és el país del món que més destina a defensa amb 760.000 milions d'euros anuals, el que suposa gairebé el 4% del PIB del país.
Què proposa Sánchez?
Sánchez ha anunciat de moment la seva intenció d'augmentar el pressupost a Defensa en els "anys vinents". Segons ha explicat, el seu plantejament és pactar amb els grups de cara als Pressupostos de l'Estat de l'any que ve una pujada progressiva d'aquesta despesa militar fins a complir el 2% del PIB sol·licitat per l'OTAN, en comparació a l'1,4% actual. De moment, el Partit Popular, Vox i Ciutadans ja han mostrat públicament el seu suport a la proposta. El socialista considera que cal fer-ho perquè "pensàvem que a les portes d'Europa no podria passar una guerra" i el que està passant a Ucraïna "ens ha de fer reflexionar".
EFE
Per la seva banda, els socis de govern, Unides Podem, no veuen amb bons ulls la proposta perquè consideren que "hi ha altres prioritats més urgents" a les quals destinar els diners públics, com ara el sistema sanitari, la investigació o la sostenibilitat.