La sensibilitat lingüística de l’espai El gato al agua, de la cadena televisiva Intereconomía TV -que des de fa temps no emet a Catalunya- queda perfectament reflectida en les opinions d’un dels seus comentaristes estrella, Eduardo García Serrano, que en una emissió recent, ha considerat “atroç, pervers i aberrant” que es pugui “igualar constitucionalment una llengua universal”, en referència al castellà, “amb llengües locals", en referència al català i altres llengües.
Visiblement ofuscat, García Serrano ha defensat que el castellà el parlen “600 milions de persones”, una xifra que li sembla de prou pes argumental com per comparar-la al català i la resta de llengües que es parlen a l’Estat, a les que ha titllat de “llengües provincianes”.
“Posar una llengua provinciana al mateix lloc que l’espanyol és una aberració”, ha afegit, això sí, dit amb “tot el respecte a les llengües vernacles de la meva infància”, en referència al basc que parlava el seu pare i el català que parlava la seva mare.
“Cony, si el que es parla a tot el món és l’espanyol”, ha continuat el comentarista, per criticar el “bilingüisme”, titllant de “imbecil·litat constitulegal” l’actual situació lingüística a l’Estat espanyol.
Supremacia del castellà
Amb tot, més enllà dels seus escarafalls García Serrano demostra poc coneixement de la Constitució Espanyola, que lluny d’equiparar les diferents llengües consagra la supremacia del castellà al seu article tercer, quan assegura que "tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a utilitzar-la", unes característiques que no atorga a cap altre de les llengües que simplement, segons el text constitucional, poden arribar a tenir reconeixement de cooficial només en els respectius territoris i sempre i quan així ho declarin els respectius estatuts d’autonomia.
De fet, l’obligatorietat explícita d’entendre l’espanyol és un extrem que no apareix en cap constitució dels països integrants de la Unió Europea a excepció de Bulgària, que també obliga a entendre el búlgar.