La gala de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a 20 personalitats i 10 entitats no ha estat exempta de reivindicacions. En un acte celebrat aquesta tarda on han participat el president de la Generalitat, Pere Aragonès,  i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, un dels guardonats, el membre del grup Els Pets Lluís Gavaldà, ha aprofitat per fer un missatge reivindicatiu: "Vam decidir cantar en català, que en els anys 80 tenia tant de futur com demanar fer un referèndum pactat amb l'Estat espanyol", ha ironitzat en el marc de la proposta que abandera ERC de dialogar amb el govern central.

En la seva intervenció, al final de l'acte, Aragonès no s'ha referit a aquestes paraules de Gavaldà sinó que ha destinat el seu discurs a fer valdre el català en ple context d'atacs a la llengua amb sentències com la del Suprem que imposa el castellà a les escoles: "Qualsevol atac, qualsevol amenaça a la llengua catalana és un atac a la societat i a la nació catalana. El compromís del Govern és defensar la llengua catalana com a llengua de cohesió", ha proclamat el cap de l'Executiu el mateix dia en què Junts i ERC han protagonitzat un nou xoc sobre com abordar el cas de l'escola de Canet de Mar.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès / EP

Així mateix ha dirigit unes paraules als guardonats, de qui ha destacat que són referents per a la ciutadania catalana i per a les properes generacions, per la qual cosa els ha agraït el seu compromís a fer un país més just, pròsper, verd, i amb més igualtat: "Sense cap mena de dubte avui lliurem aquestes Creus de Sant Jordi perquè avui Catalunya és un país millor gràcies a vosaltres i al vostre llegat. Gràcies i visca Catalunya lliure!" ha tancat Aragonès. 

A l'inici de l'acte ha pres la paraula la consellera Garriga, que ha destacat que ara fa 40 anys de la creació d'aquestes distincions que atorga la Generalitat, 40 anys en els que ha valorat que s'ha consolidat el reconeixement del Govern català i la reconstrucció del país després d'etapes fosques de dictadures i totalitarismes: "Hem recuperat les institucions i l'autogovern, i hem bastit un present i un futur", ha destacat.

Els guardonats

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat, i es va crear l'any 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin presentat serveis destacats a Catalunya. Aquest any, com en les últimes edicions, s'ha respectat la paritat de gènere.

Les persones que han rebut el guardó són Jesús Alturo, Mariona Carulla, Anna Rosa Cisquella, Ernest Costa, Joana Escobedo, Isabel Etxeberria, Pau Gasol, Manuel Heredia, Francisco Ibáñez, Mercè Izquierdo, Elena Jaumandreu, Enric Larreula, Justo Molinero, Anna Navarro, Joan Panisello, Alèxia Putellas, Àngels Ribé, Mònica Terribas, Rafael Tous i Francesc Vilasís. 

Pel que fa a les entitats, són l'Associació Cultural Recreativa Unió Calafina, Associació de Voluntaris de Protecció Civil d'Argentona, Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya, Els Pets, Escola de Grallers de Sitges, Federació Catalana de Natació, Fundació Catalana de l'Esplai i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

A la imatge destacada, pla general del lliurament de Creus de Sant Jordi / ACN