L'exconsellera Gemma Geis va reprendre les seves classes a la Universitat de Girona (UdG) després d'abandonar el Govern de la Generalitat l'octubre del 2022, i a començament del present curs va superar un procés d'estabilització de la seva plaça de professora agregada de Dret Administratiu. Aquest fet formaria part de la rutina de la vida universitària, si no fos perquè va anar acompanyat d'un rosari de reclamacions, que incloïen, segon ha pogut saber ElNacional.cat, la recusació de membres del tribunal per falta d'imparcialitat i una petició de mesures cautelars al jutjat de Girona per aturar el procediment. Entre les qüestions en conflicte, hi havia la reivindicació de l'exconsellera de poder utilitzar la llengua catalana a les proves malgrat que més de la meitat de membres del tribunal que l'havia d'examinar eren de fora de Catalunya. Finalment, Geis va fer les proves en català, mitjançant un servei de traducció simultània habilitat per primer cop en cinc anys a la UdG, però va haver d'escoltar els retrets de dos dels examinadors que a l'hora d'avaluar-la li van tirar en cara que no utilitzés una llengua "comuna", la qual cosa van descriure com una mostra de falta de respecte a l'ètica universitària. Tot plegat ha acabat en mans de la Sindicatura de Greuges, que ha obert un expedient.
Geis, que ha estat diputada de Junts per Catalunya al Parlament, va encapçalar la conselleria de Recerca i Universitats des de maig del 2021 fins a l'octubre del 2022. En trencar-se la coalició de govern amb ERC, va anunciar la seva reincorporació a la Universitat de Girona, on ja havia estat vicerectora entre el 2013 i el 2017, i des de les darreres municipals compagina les classes amb la vicealcaldia i primera tinença d'alcaldia de promoció econòmica a l'Ajuntament de la ciutat. Un any després de tornar a la seva plaça com a professora agregada de Dret Administratiu, que ocupava des del 2015, es va convocar el concurs d'estabilització d'aquesta posició, que fins aleshores havia mantingut en règim d'interinitat.
Tribunal
El 13 de juliol es van publicar els criteris de selecció per als aspirants fixats pel departament de dret administratiu. Quatre dies després, l'exconsellera va presentar recurs a la UdG per denunciar el que descrivia com a "fets discriminatoris", entre els quals assenyala el conflicte d'interès en què incorrien diferents membres del tribunal per la relació acadèmica que mantenen amb l'altre candidat que optava a la seva plaça. Geis va subratllar, a més, la sorpresa pel fet que dels cinc membres del tribunal que havien de valorar la seva idoneïtat com a professora a Girona, tres eren de fora de Catalunya —una catedràtica de la Universitat de Sevilla i dos membres de la Complutense de Madrid—. Les dues professores restants que integraven el tribunal eren una catedràtica de la Universitat de Barcelona i l'única representant de la Universitat de Girona, la professora titular de Dret Administratiu Maria Mercè Darnaculleta.
Davant de l'advertiment de l'exconsellera que les bases del procés no aportaven informació sobre l'ús de la llengua, la Universitat va respondre garantint que proporcionaria els mitjans de traducció necessaris per preservar els drets lingüístics dels candidats i que els Servei de Llengües de la UdG s'encarregaria de les traduccions.
Ús inapropiat dels recursos
Finalment, les recusacions contra membres del tribunal no van ser acceptades. La consellera va fer el seu exercici davant dels mateixos avaluadors que havia recusat i en català, amb traducció simultània. La polèmica per la llengua, no obstant això, no va acabar aquí. Va ser precisament la professora gironina, Maria Mercè Darnaculleta, que és a més membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, qui en avaluar la darrera prova va retreure a Geis falta de respecte als valors de l'ètica universitària, segons ha pogut constatar ElNacional.cat amb l'enregistrament de l'acte. Darnaculleta va lamentar que s'haguessin hagut de dedicar 4.000 euros dels recursos de la universitat per pagar la traducció; va titllar aquest ús de recursos públics d'"inapropiat", i va denunciar que "l'opció lingüística de la candidata contradiu obertament dos principis bàsics de l'ètica universitària com són els de neutralitat i els de la universalitat". "No puc sinó manifestar la meva preocupació per les conseqüències que aquest procediment pugui suposar", va reblar.
També va opinar al respecte el professor Luis Medina, de la Universitat Complutense de Madrid. Ho va fer en la valoració de la primera de les tres proves que va haver de superar Geis: es va felicitar que molts dels components del tribunal ni fossin catalans ni parlessin català, la qual cosa mostra, a parer seu, "què és universitat", atès que "el dia que això no sigui així deixarà de ser universitat i serà alguna cosa molt més local i, per tant, no universitari". Medina va lamentar que no s'hagués utilitzat per a la prova "un idioma comú que podia haver estat l'anglès", atès que assegurava estar acostumat a prescindir "de l'idioma propi, que és l'espanyol". Després de felicitar les responsables de la traducció simultània per la feina que havien fet, va admetre que podria haver entès la intervenció de la candidata sense fer servir l'orellera. "Els que sabem idiomes no ens costa fer-ho, però, en fi, trasllado aquest lament perquè és veritat que el dia que es normalitzi l'ús d'això per parlar entre nosaltres crec que serem menys universitat", va reblar aquest professor de la Complutense, que figura entre els signants d'un dels manifestos de juristes que s'han posicionat contra la llei d'amnistia.
De la seva banda, Geis en la seva darrera intervenció, un cop superades les tres proves, va reivindicar el seu dret a utilitzar el català, la mateixa llengua amb què imparteix la seva assignatura sense que això hagi estat mai "un problema sinó una oportunitat". Amb posterioritat, des de la UdG es va informar que el cost de la traducció de les seves proves va ser de 3.619,90 euros, i que aquest era el primer cop en cinc anys que s'havien trobat amb unes proves de selecció amb traducció simultània.
Reclamació de disculpa
Durant l'avaluació, Geis va haver d'escoltar també referències al fet que hagués impugnat alguns dels membres del tribunal i que hagués denunciat que les proves no complien els criteris de l'AQU (l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya). De nou, Darnaculleta va protagonitzar la intervenció més contundent, assegurant que volia expressar una disculpa que havia trobat a faltar en la intervenció de la candidata pel que va descriure com "una falta de respecte" als membres del tribunal per haver-se posat en dubte la seva imparcialitat i haver menyspreat la seva capacitat avaluadora.
La responsabilitat de l'organització de les proves recau en el responsable de l'àrea de dret administratiu de la UdG, Joan Manuel Trayter. Però les gestions de l'exconsellera per garantir un procés de selecció equànime no es van limitar als recursos dins del sistema universitari. Davant del rebuig a les recusacions que havia presentat, Geis va entrar un escrit al jutjat de Girona reclamant mesures cautelars, amb la suspensió del procés de selecció, i es va presentar a l'examen acompanyada del seu advocat. La tensió no va passar desapercebuda tampoc per als responsables de la Universitat, fins al punt que, per comprovar el correcte funcionament i la pulcritud de tot el procediment, va assistir a la prova la secretària general de la Universitat de Girona, Cristina Sànchez.
Finalment, a la vista de la forma com es va desenvolupar el procés, l'exconsellera ha presentat una queixa davant de la Sindicatura de Greuges, per la composició, funcionament i desenvolupament de les proves, per la qual cosa s'ha obert un expedient sobre l'actuació de la Universitat de Girona. Geis és doctora en Dret Urbanístic amb menció europea i premi extraordinari, i inclou en el seu currículum estades a les universitats de la Sorbona de París, la de Florència i Harvard dels Estats Units.