El Departament d'economia de la Generalitat, encapçalat pel conseller Jaume Giró, ha assegurat que estudiarà la nova proposta de càlcul de la població ajustada, per reformar el sistema de finançament, però qüestiona que "l'infrafinançament i el dèficit fiscal es puguin corregir amb un nou model de finançament". "Sobre el concepte de població ajustada, sempre hem defensat que els criteris de població ajustada no s’ajusten a la realitat de Catalunya", han assegurat, recalcant que cal tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l’Estat, així com la paritat del poder adquisitiu i el cost de vida i dels serveis públics, entre d’altres.

El càlcul de la població ajustada reuneix tots els factors que determinen el repartiment dels més de 120.000 milions d'euros que les comunitats de règim comú acaben destinant a sanitat, educació i serveis socials, que ha fet arribar aquest divendres la ministra María Jesús Montero  a totes les comunitats autònomes.

Model "esgotat"

És cert que Govern considera que el model de finançament està esgotat i no soluciona l’infrafinançament ni el dèficit fiscal. Per això ha informat que estudiarà la proposta perquè "vetllarà per tot allò en què estiguin en joc interessos dels catalans".

Segons el parer del departament d'Economia català, és preferible "tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l'Estat, així com la paritat del poder adquisitiu i el cost de la vida i dels serveis públics".

La nova proposta es concreta en un document de 240 pàgines on s'hi tenen en compte factors estàndard com el padró amb relació a la despesa en sanitat i educació, però també altres factors correctius com la superfície de la comunitat autònoma, la dispersió de la seva població, el fenomen de la despoblació o la insularitat en el cas de les Balears i les Canàries. 

Més sanitat

En la nova proposta de població ajustada es destinen més recursos a la sanitat, que passa d’una ponderació del 38% a una del 40-45%. A més a més, per a determinar millor les necessitats de cada territori, la població passa d’una divisió de set grups d’edat a vint. “D’aquesta manera es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d’edat. La població protegida equivalent té en compte que, en termes de despesa sanitària, l’edat dels ciutadans és rellevant”, asseguren.

Diàleg multilateral"

Es tracta d'una proposta susceptible d'"aportacions i observacions" de tots els territoris segons defensa el govern espanyol, que vol obrir un "diàleg multilateral" amb les comunitats autònomes, fet que considera "un canvi respecte a reformes de models anteriors".

Un diàleg "multilateral" que no encaixa amb els plans del president Pere Aragonès, que insisteix que vol negociar de forma bilateral amb l'Estat. Fora de Catalunya, ja s'han començat a formar fronts territorials, com el que lidera el gallec Alberto Núñez Feijoo, al qual s'hi han sumat altres territoris de diferents colors polítics: Astúries (PSOE), Cantàbria (PRC), La Rioja (PSOE), Castella i Lleó (PP), Extremadura (PSOE), Castella-La Manxa (PSOE) i l’Aragó (PSOE). Aquests vuit territoris han reclamat que no hi hagi cap mena de bilateralitat amb la Generalitat.

 

Imatge principal: El consller Jaume Giró / Sergi Alcàzar