Una administració negligent. La Generalitat ha trigat cinc anys a resoldre i a indemnitzar un ciutadà que va ser ferit greument a l’ull dret per l’impacte d’una bala de goma durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. Després que un jutge de Barcelona va arxivar la investigació -en posar en dubte que el ferís un escopeter dels Mossos d’Esquadra, malgrat els informes mèdics i el parer de la Fiscalia-, el veí va presentar una reclamació patrimonial el maig de 2016 al Departament d’Interior, i no ha estat fins a l’abril de 2021, que la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat li ha reconegut el dret a una indemnització parcial. En la resolució, ara coneguda, la Comissió detalla que aquesta causa no la va rebre fins al gener de 2021 -és a dir que el cas va estar oblidat a Interior cinc anys- i afegeix que “aquesta manera de procedir no s’avé amb el dret a una bona administració”, reconegut a l’Estatut i a la Llei 26/2010, que inclou com un dels drets de la ciutadania el d’obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini establert legalment. Les reclamacions patrimonials a les administracions s'han de presentar un any després dels fets o quan acaba una investigació penal. I l’administració hauria de respondre en sis mesos, que pot prorrogar, tot i que habitualment la resposta és el silenci administratiu.

En l’expedient, s’explica que el ciutadà va relatar que va anar al centre de Barcelona en bicicleta per fer fotos de les mobilitzacions de la vaga general del 2021, que hi havia molta gent, amb famílies i menors, cap a tres quarts de nou del vespre. De sobte van arribar furgonetes dels Mossos d’Esquadra i van disparar, i “les persones corrien cap a l’avinguda Diagonal”. Relata que va girar el cap i llavors va rebre l’impacte a l’ull dret, i agents de la Guàrdia Urbana el van portar a l’hospital. Les ferides van ser greus, i va necessitar ser operat, sense perdre l’ull, com en altres casos.

La reclamació inferior

El ciutadà reclamava  78.340 euros al Departament d’Interior, el qual va justificar que els agents van disparar bales de goma davant els aldarulls a la zona, i que en aquella època no tenia un control exacte de la posició dels agents de la Brigada Mòbil. L’asseguradora va estimar que se l’hauria d’indemnitzar amb 10.070 euros, que és la quantitat acceptada per la comissió, tot i que la rebaixa a la meitat (uns 5.000 euros) en raonar, que tal com fixa la jurisprudència, ni la policia catalana ha demostrat que el ciutadà ferit formés part de les persones que feien incidents, ni ell tampoc ha evidenciat que no feia res i que ell es va posar en zona de risc.

Carles Gillot, Ester Quintana, Roger Español d'Stop Bales de Goma, al Parlament el 2022. / Foto: Carlos Baglietto

El precedent d’Ester Quintana

En el dictamen es fa referència a la resolució del Parlament que va prohibir l’ús de les bales de goma des del 2015, arran del cas Ester Quintana, que va perdre l’ull esquerre per l’impacte d’un projectil policial, precisament en la mateixa vaga de 2012 quan tornava a casa, a l’alçada del passeig de Gràcia amb Gran Via. S’hi explica que les bales de goma s'utilitzaven per dispersar persones concentrades en accions violentes, però que no són precises d’on van dirigides, en rebotar a terra. L’Audiència de Barcelona va absoldre l’escopeter i el responsable de la unitat perquè es va crear el dubte si Quintana va ser ferida per una pilota de goma o bala de foam, però que calia ser rescabalada. Després d’un estira-i-arronsa amb el llavors conseller d’Interior, Felip Puig, que posava en dubte la versió de Quintana, la Generalitat va indemnitzar-la amb 261.000 euros, el setembre de 2015. L’advocada dels Mossos, Olga Tubau, va exigir la indemnització immediata com condició per dur la defensa dels Mossos en el judici, on va aconseguir l’absolució dels agents.

Quintana, juntament amb Nicola Tanno (que també va perdre un ull per un impacte policial en el Mundial del 2010 i indemnitzat el 2015 amb uns 200.000 euros), Carles Guillot i  altres afectats, han fet campanya perquè se suprimeixi l’ús de les bales de goma a l’Estat espanyol i també les bales de foam, que han resultat ser força lesives. Precisament, Roger Espanyol va perdre un ull dret l’1-O de 2017 per l’impacte d'una pilota de goma d’un agent de la policia espanyola, que poden usar-les a Catalunya, tot i la prohibició assolida en la policia catalana.

Roger Español, en un acte pel Consell de la República. / Foto: Carlos Baglietto

La ferida compatible amb el projectil

En el cas de la persona ferida el 2012, la Comissió Jurídica Assessora exposa que per aprovar una responsabilitat patrimonial de la Generalitat no cal, com en la jurisdicció penal, que s’individualitzi l’acció. Hi afegeix, que tot i la manca de detalls, “tots els indicis apunten que va ser produïda per una bala o pilota de goma”, la ferida del reclamant. En concret, recorda l’informe medicoforense del desembre de 2013 aportat al jutjat, en el qual la forense afirma que “el conjunt de les lesions que presenta el denunciant és compatible amb l’acció d’un objecte contundent, en el context d’un impacte d'elevada energia i que és compatible amb un projectil de goma”. La comissió afirma que “en consideració a les característiques de la lesió i la tipologia de l’element que la va causar – havia de ser un objecte de la mida d’un globus ocular, i sense capacitat de penetració, això és, elàstic–, resulta plausible que l’objecte que la provoqués fos una pilota de goma de les que utilitzaven els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra”. Insisteix que l’informe forense exposa que es va tractar d’un impacte directe a l’ull: “No amb suficient energia per a comprimir i deformar l’escleròtica fent esclatar el globus ocular”, fet que el fa considerar, com a possibilitats, que es tractés d’un tret efectuat des de força distància, o bé d’un rebot.

La desproporció o no de l’acció policial

La Comissió Jurídica Assessora recorda que “la jurisprudència ha declarat que el dany és antijurídic quan la resposta dels agents de les forces i cossos de seguretat resulta desproporcionada en mitjans i formes. Hi exposa que una reiterada jurisprudència sosté que “el reconeixement de responsabilitat patrimonial de l’Administració exigeix l’antijuridicitat del resultat o la lesió, sempre que existeixi nexe causal entre el funcionament del servei públic i el resultat lesiu produït, i que, malgrat el caràcter objectiu d’aquesta responsabilitat, l’Administració queda exonerada si és la conducta del mateix perjudicat l’única determinant del dany produït, fins i tot davant d’un funcionament anormal del servei públic”.

Per tot això, la Comissió considera que “l’actitud de la víctima es podria qualificar d’imprudent perquè coneixia l’existència dels aldarulls i malgrat tot va romandre al lloc, però no s’ha pogut acreditar que la seva conducta tingués una incidència rellevant en el resultat”. I conclou: “L’actitud imprudent del reclamant no exclou la responsabilitat de la Generalitat, perquè, tal com s’ha acreditat indiciàriament, la lesió a l’ull va ser de resultes de l’impacte d’una pilota de goma llançada per un escopeter dels Mossos d’Esquadra.”  Hi argumenta que “malgrat que l’actuació policial que es va dur a terme va ser adequada a les circumstàncies del moment, el seu desplegament comportava un risc derivat del llançament indiscriminat de pilotes i la dificultat de controlar-ne la traçabilitat, que, malauradament -precisa- es va materialitzar en la persona del reclaman"t.

En aquests casos, la Comissió Jurídica Assessora explica que ha entès que l’estimació de la reclamació ha de ser parcial, i es produeix una modulació de la responsabilitat de l’Administració pels fets pels quals es reclama, que s’estableix en el 50 % dels perjudicis acreditats, de manera que el percentatge restant s’ha d’imputar a l’actuació pròpia de l’instant. Així, “reconeix una indemnització de 5.035,25 euros, més les despeses vinculades a la cirurgia de cataracta de l’ull dret realitzada el 2018”, no comptabilitzat.

 

A la foto principal, ciutadans en una protesta a la plaça Sant Jaume per les lesions patides per manifestants en les protestes postsentència del 2019. / Foto: Sergi Alcàzar