Què tenen en comú Esperanza Aguirre, Alejo Vidal-Cuadras i Lupe Sánchez, l’advocada de Joan Carles I i d’Alberto González Amador? Tots tres han assistit a la presentació del llibre d’Alejandro Fernández a Madrid. És l’obra, titulada A calzón quitao, en la qual denuncia que Génova és una “trituradora de líders” del PP català. Ells estaven allà. En canvi, no hi havia ningú de Génova. Cap dirigent del PP (ni Alberto Núñez Feijóo, ni la secretària general, ni cap dels nou vicesecretaris, ni cap portaveu parlamentari) ha volgut donar suport al baró díscol, malgrat que només un d’ells tenia agenda pública. “No és un acte polític”, argüeixen des de l’entorn de Feijóo per justificar la seva absència total al Círculo de Bellas Artes. Entre els càrrecs en actiu, el líder del PP català ha estat acompanyat únicament per Cayetana Álvarez de Toledo (diputada al Congrés) i Lorena Roldán (diputada al Parlament i senadora).
De fet, a les previsions que el PP envia diàriament a la premsa amb l’activitat pública dels seus dirigents territorials ni tan sols figurava l’acte d’Alejandro Fernández. La Direcció ha girat l’esquena a un acte que se celebrava a un quilòmetre de la seu del PP al carrer Génova. Quinze minuts caminant. Però els dards del líder del PP català desaconsellaven una proximitat física. L’únic càrrec del PP que ha fet acte de presència ha estat Antonio Román, el secretari de Política Municipal i Grans Ciutats del PP, que és amic personal d’Alejandro Fernández.
“Si algun de vostès ha vingut a aquest acte esperant un titular polèmic sobre la fascinant i procel·losa vida interna del Partit Popular, sento anunciar-los que s’emportaran una decepció”, ha avisat Cayetana Álvarez de Toledo al principi de la seva intervenció. La portaveu adjunta del PP al Congrés, que va ser cap de llista el 10N per Barcelona, ha escrit el pròleg del llibre i ha estat unes de les cares més visibles que l’han acompanyat. I les seves primeres paraules han estat per defensar el llibre del seu “estimat” Alejandro: “No està escrit contra el PP ni per al PP, no està escrit contra Feijóo, sinó per a Feijóo i perquè sigui el pròxim president d’Espanya”, ha subratllat. I ha reivindicat que el llibre està escrit “des de l’experiència llarga, la molta intel·ligència i la bona fe absoluta”.
“Per a algú pot arribar fins i tot a ser un esport de risc l’assistència avui aquí”
Alejandro Fernández també ha començat la seva intervenció sense ser aliè al clima mediàtic que ha envoltat la publicació del seu llibre: “És un autèntic plaer veure aquesta sala plena, malgrat que pot ser que per a algú pugui arribar fins i tot a ser un esport de risc l’assistència avui aquí, és una cosa que valoro de manera molt especial”, ha ironitzat. Sí que hi han assistit alguns dels diputats del PP a l’Assemblea de Madrid (entre els quals hi havia Rafael Núñez Huesca, el portaveu adjunt). Això sí, durant el seu discurs, que ha estat més breu que la del seu prologuista, ha dosificat els dards dirigits a la Direcció del PP.
Sobre els passatges que més han transcendit als mitjans, Alejandro Fernández ha reconegut que quan escrivia les crítiques a Génova, va intuir que es convertiria en el capítol que generaria “més atenció mediàtica i més polèmica”. “Hi ha gent que creu que no s’ha de parlar d’això, diuen que això reforça a l’adversari. Jo crec que el que reforça l’adversari és no parlar-ne mai i posar-ho eternament en un calaix”, ha afirmat. No és casual que, just aquest matí, Santi Rodríguez, el secretari general del PP català, hagi lamentat que no és “oportú” plantejar de manera pública els debats interns del partit.
Alejandro Fernández demana ser el PP “sense girs estratègics” i reconeix “errors estructurals”
“Jo no demano autonomia per desmarcar-me del PP. Demano autonomia per poder ser el PP naturalment sense girs estratègics. [...] Tinc 48 anys, ja vaig girar tot el que havia de girar els estius a Salou quan era jove. Ja es va acabar, no giro més perquè, a més, el projecte està perfectament definit”, ha expressat. I, en un intent de fer pinya amb Génova, ha afirmat que el seu partit ofereix un “full de serveis incomparable” i ha verbalitzat el seu “compromís absolutament indiscutible” amb el PP i amb Alberto Núñez Feijóo. Per cert, a escassos metres on Alejandro Fernández parlava, Loquillo presentava el seu últim llibre Paseo de Gracia, un homenatge a Barcelona. La contraportada del seu cinquè àlbum, publicat amb la banda Trogloditas el 1988 sota el títol Morir en primavera, recollia una frase que ha fet fortuna: “Als nostres enemics, perquè ells ens donen la força per continuar endavant”.
“Hem de reconèixer que hi ha alguns errors estructurals al nostre projecte polític que si els corregim, serem capaços d’afrontar aquest enorme desafiament que tenim per davant moltíssim millor”, ha proclamat en un dels pocs moments que ha verbalitzat una crítica en clau interna. I ha anat més enllà del PP per instar la dreta espanyola a reflexionar sobre el fet que persones com Cayetana Álvarez de Toledo, Alejo Vidal-Quadras i Esperanza Aguirre hagin tingut “molts problemes d’acceptació pública i al mateix entorn del partit”. “Em preocupa especialment que una part de la dreta, encara sabent que aquestes persones tenien la raó i que han encertat als seus pronòstics, continuïn mantenint la idea que són ultramuntans i radicals, i que no convé parlar d’aquestes coses”, ha lamentat.
La (relativa) sintonia amb Feijóo: “Sense dreceres amb el nacionalisme”
Al final del seu discurs, Alejandro Fernández ha reivindicat que el projecte del PP està “preparat per ser guanyador molt aviat” a Catalunya. “L’únic que toca ara és paciència, perseverança, coratge i determinació per dur-lo a terme sense dreceres amb el nacionalisme”, ha demanat. “Fa quaranta anys que ens mostren que les dreceres amb el nacionalisme acaben malament sense excepció”, ha subratllat. Precisament, fa una setmana, des de Sevilla, Alberto Núñez Feijóo es va comprometre davant de diputats i senadors del PP a no arribar a la Moncloa utilitzant dreceres. No va esmentar una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez, però se li va entendre tot: “No ho farem mitjançant dreceres, arribarem una mica més tard, però arribarem bé”, va proclamar. I avui Alejandro Fernández ha utilitzat la mateixa expressió. Això sí, en els últims mesos, mentre Feijóo ha defensat l’aliança amb Junts al Congrés, el líder del PP català ha sostingut que és de “Barri Sèsam” que no hi ha “res a parlar” amb els juntaires.
Génova resta importància a les crítiques
Fonts properes a Alberto Núñez Feijóo consultades per ElNacional.cat minimitzen l’impacte del llibre d’Alejandro Fernández. “No ens incomoda que s’escriguin llibres”, contesten veus del seu equip de confiança. Respecte a la gestió de la Direcció del PP sobre el PP català, les mateixes fonts reivindiquen que l’actual cúpula popular ha aportat “estabilitat orgànica” a la formació a Catalunya i neguen que hagin “triturat” als líders territorials: subratllen que els han “impulsat” i que “tots sense excepció” han millora els seus resultats electorals amb l’actual direcció popular. La setmana passada, el portaveu del PP, Borja Sémper, va treure ferro públicament als dards d’Alejandro Fernández: “Les decisions que prengui el PP a Catalunya han de ser preses, i així són, adoptades i preses, pels nostres companys a Catalunya, com passa amb normalitat en la resta de territoris”, va afirmar.