L’entorn d’Alberto Núñez Feijóo treu ferro als dards d’Alejandro Fernández contra la Direcció del PP. L’actual líder del PP de Catalunya s’ha desfogat al seu nou llibre i acusa Gènova de ser una “trituradora” de líders del PP català amb una estratègia “suïcida” en la qual “es defenestra els líders del PP català facin el que facin”. La rèplica des de Madrid ha arribat amb la veu de Borja Sémper, el portaveu del PP, que estava de visita a Lleida. “Els qui fan política al territori són els qui millor coneixen el territori. Les decisions que prengui el PP a Catalunya han de ser preses, i així són, adoptades i preses, pels nostres companys a Catalunya, com passa amb normalitat en la resta de territoris espanyols”, ha verbalitzat davant els mitjans de comunicació en ser preguntat per aquesta qüestió.
Borja Sémper ha justificat que el paper preponderant de les direccions autonòmiques és “perfectament compatible” amb “pertànyer a un partit d’àmbit nacional”. “Tenim una fortalesa que altres partits no tenen: tenim arrelament territorial pertanyent a un partit d’àmbit nacional”, ha insistit. Així mateix, ha recordat que ell va començar la seva trajectòria al País Basc, on va arribar a ser dirigent del PP de Guipúscoa: “Sempre m’he sentit molt satisfet de pertànyer a un partit d’àmbit nacional i gran”, ha subratllat. “És necessari fer això compatible amb respectar la singularitat i la manera d’entendre la política del PP basc o, en aquest cas, del PP català”, ha reblat. I ha aprofitat per posar en relleu la feina “titànica” del PP a Catalunya i a Lleida i per destacar que està sent “recompensada electoralment”.
Alejandro Fernández inclou Borja Sémper entre les víctimes de la “defenestració política” en el PP
Al seu llibre, titulat A calzón quitao, Alejandro Fernández també inclou Borja Sémper en un llistat de víctimes de la “defenestració política” al PP. Esgrimeix que figures com Alejo Vidal-Quadras (president del PP de Catalunya entre el 1991 i el 1996 i un dels fundadors de Vox), María San Gil (presidenta del PP del País Basc del 2004 al 2008) o ell mateix els solen “ubicar al sector més combatiu contra el nacionalisme”, mentre que Josep Piqué (president del PP de Catalunya del 2003 al 2007), Alfonso Alonso (president del PP del País Basc entre el 2015 i el 2020) o el mateix Borja Sémper s’enquadren en “posicions més ‘moderades’, per utilitzar l’expressió més freqüent als mitjans”.
“És igual. Durs i moderats acabem vivint els mateixos problemes i el mateix destí”, conclou. A més, assenyala que Borja Sémper va dimitir de tots els seus càrrecs al PP de Guipúscoa i va abandonar temporalment la política amb una roda de premsa que li va recordar molt la d’Alfonso Alonso: “Ambdós correctes en les formes i educats, però profundament tristos davant de la sensació d’injustícia”.
“Les tuteles i els sotracs”
Més crítiques. Alejandro Fernández carrega contra l’estratègia que ha utilitzat sempre Gènova amb els populars catalans, centrada en “tuteles i sotracs”. Per al dirigent popular, no és bo que la Direcció del PP marqui la línia de tot i sempre “ho imposi tot”, en al·lusió a les candidatures, als missatges i als projectes. “Si surt bé, és gràcies a la seva genialitat. Si no, és culpa del tutelat. Se’l substitueix i a començar de nou”, critica. De fet, retreu que la fórmula que utilitzen és sempre la mateixa: “Font de Gènova i del PP català sospesen els noms d’una persona per substituir el president. És igual el que les bases del partit a Catalunya hagin votat, es tracta d’una estratègia reiteradament suïcida de les direccions nacionals”, relata.
Les friccions entre Feijóo i Fernández que va mantenir la seva candidatura per al 12M en l’aire
L’innegable és que Alejandro Fernández és, segurament, el líder territorial més incòmode per a Alberto Núñez Feijóo. Sense anar més lluny, després que Pere Aragonès anticipés les eleccions catalanes, hi va haver unes setmanes d’incertesa sobre qui seria el candidat del PP davant de les reticències de Feijóo. Finalment, es va veure abocat a acceptar el líder del PP català, que va rebre el “suport” dels “principals actius polítics” del partit.
Ara bé, la distància entre ambdós s’ha fet patent en múltiples ocasions: mentre Feijóo admetia contactes amb Junts, Fernández tancava la porta a qualsevol diàleg: “No tinc res a parlar amb pròfugs colpistes, és de Barri Sèsam”. Uns mesos abans, Alejandro Fernández havia desautoritzat Feijóo, que havia reconegut en una entrevista a El Mundo que Junts no era el seu rival polític i ideològic: “Junts sí que és el meu rival”, li va respondre el líder del PP català. “Un partit amb una tesi essencial que és que Espanya és una dictadura dirigida per un rei feixista. Que algú em digui de què s’ha de parlar amb ells”, va afegir. I el seu llibre posa més llenya al foc.