L'exconseller de Justícia i exgerent de CDC Germà Gordó ha assegurat aquest divendres després de declarar davant l'Audiència Nacional que ha pogut evidenciar que ell sempre ha actuat dins de la llei i que mai no va tenir constància d'un suposat blanqueig de donacions irregulars. Gordó ha declarat per videoconferència des de Barcelona com a investigat en la causa que investiga el suposat blanqueig del finançament irregular del partit a través de l'anomenada fórmula del barrufeig, que consistia a donar a alts càrrecs del partit diners en metàl·lic procedents de donacions d'empresaris a canvi que els polítics transferissin fons a la formació. L'exgerent ha contestat a les preguntes de totes les parts.
Segons fonts jurídiques, Gordó ha contradit força la versió de l'extresorer Daniel Osàcar, que fa unes setmanes va assegurar que Gordó va dissenyar aquest procediment i apuntava que Artur Mas segurament el coneixia. L'exgerent hauria emmarcat aquesta declaració d'Osàcar dins de la seva estratègia per obtenir algun tipus de benefici penitenciari per la condemna de presó en el cas Palau.
Gordó ha explicat que ell gestionava més aviat les despeses del partit, i no pas els ingressos, que eren responsabilitat del tresorer. En aquest sentit, també ha dit que ell no estava per sobre d'Osàcar, sinó al mateix nivell, i que no es reunia cada dia amb Mas, sinó com a molt un cop a la setmana, i per parlar sobretot de temes polítics. De fet, ha recordat que els anys investigats, 2008-2010, Mas era el cap de l'oposició, i deixava molt de marge al gerent i al tresorer per gestionar les finances de la formació.
Sobre l'anomenat barrufeig, ha dit que ell desconeixia que s'hagués produït al partit, i que ell no va participar mai en cap campanya de donacions entre els alts càrrecs de CDC. També ha negat que donés a Osàcar cap llista d'alts càrrecs per demanar-los que fessin transferències bancàries al partit a canvi de rebre el mateix import en metàl·lic.
Quan Osàcar va aixecar la catifa
En la seva declaració davant del magistrat José de la Mata, Osàcar va dir que Gordó era qui li donava la llista d'alts càrrecs i els diners en metàl·lic. Entre els alts càrrecs investigats hi ha els exconsellers Felip Puig, Irene Rigau, Jordi Jané i Pere Macias, així com Carles Flamerich, Marc Guerrero, Víctor Vila, Jordi Moltó, Gloria Renom, Xavier Crespo, Montserrat Candini i Eduard Freixedes. Osàcar va assegurar que Puig, Rigau, Macias, Flamerich i Xavier Trias no van acceptar el sistema, i per tant els exculparia. En canvi, l'extresorer va dir que Jané, Guerrero, Moltó, Renom, Crespo, Candini i Freixedes sí que van acceptar els diners en metàl·lic, que ell mateix els entregava. Si sobraven diners en metàl·lic, ell mateix els retornava a Gordó. El successor d'Osàcar, Andreu Viloca, va negar davant De la Mata aquest sistema.
Fa uns dies, l'expresident de la Generalitat i ex-secretari general de CDC Artur Mas va manifestar en un document presentat a l'Audiència Nacional que ell va ser l'únic responsable de proposar i nomenar Daniel Osàcar com a tresorer del partit el 2005. En una acta de manifestació adjuntada per Gordó, Mas diu que els estatuts del partit indicaven que era el secretari general qui proposava el nom del gerent i del responsable de finances. A més, assegura que va ser una "decisió personal" d'ell en la qual Gordó no hi va participar.
Segons el magistrat José de la Mata i el fiscal José Grinda, aquest sistema, les donacions en diner negre dels empresaris a CDC s'entregaven a alts càrrecs de la formació després que aquests fessin aportacions extraordinàries al partit d'uns 3.000 euros. Aquests donatius es van fer a finals del 2008, 2009 i 2010, i podrien haver superat en total els 100.000 euros.
Aquesta causa per blanqueig de capitals és una peça separada de l'anomenat cas 3% i es va obrir a l'abril contra 12 ex-alts càrrecs de CDC per aquests donatius que després eren retornats en metàl·lic per blanquejar diner negre.
De la Mata creu que la investigació del cas 3% permet constatar que "concorren dades objectives de generació i possessió de diners en efectiu, no declarat, per CDC, procedent d'empreses que busquen amb això ser beneficiades en la contractació pública". El magistrat diu que les donacions dels dotze ex-alts càrrecs investigats no són aparentment quotes d'afiliats i són per imports "excessius" per poder-ho ser i també per ser "aportacions al partit de càrrecs electes". També diu que no es va exigir un esforç major als alts càrrecs o militants perquè fessin donacions.
De la Mata remarca la coincidència de dates, que va des d'octubre del 2009 a desembre del 2010. Es van fer en "dates extraordinàriament pròximes, sent sorprenent l'estranya pràctica verificada de realitzar dues donacions d'alt import (3.000 euros), amb separació tan sols d'uns dies, o que existeixi coincidència en el dia en què diverses persones realitzen donacions casualment sempre del mateix import rodó de 3.000 euros".
"Tots els anteriors elements apunten solidesa cap a la tesi que aquestes donacions, en realitat, són actes d'aflorament de diners procedents de delicte realitzats per persones pròximes a CDC seguint el pla superior traçat per jerarques del partit". Per això, els va citar a declarar com a investigats i molts d'ells van admetre les donacions, justificant-les pel fet que CDC passava per un mal moment econòmic, ja que era a l'oposició al Parlament.