Les mirades de la política espanyola apunten avui cap Extremadura. Concretament, cap a Badajoz. El motiu és que agafa volada el quart front judicial que rodeja Pedro Sánchez, instal·lat en una tempesta als tribunals des de fa mesos. Ara és el torn de David Sánchez, el germà del president del govern espanyol, que actualment és director de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació de Badajoz i que està investigat per delictes contra l’administració pública. Aquest dijous està citat a declarar. És un cas que va néixer arran d’una denúncia de Manos Limpias per suposades irregularitats en la modificació de llocs de feina a la Diputació de Badajoz i que va accelerar-se fa unes setmanes després d’un informe de la Guàrdia Civil. Els fets investigats van tenir lloc poc quan Pedro Sánchez havia dimitit com a secretari general del PSOE en plena guerra interna contra Susana Díaz. Què està investigant la jutgessa Beatriz Biedma? Quins indicis té? Com es defensa David Sánchez? El cas pot esquitxar Pedro Sánchez? Ara es comencen a buscar respostes.
⚖️ Els fronts judicials de Sánchez el 2025: Begoña Gómez, el fiscal de l’estat, el cas Koldo i el germà
🔎 Les tres claus de l’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil sobre el germà de Pedro Sánchez
“Hem descobert coses molt curioses, però sens dubte extraordinàriament allunyades de qualsevol signe de naturalesa criminal”, va esgrimir ahir Emilio Cortés, l’advocat de David Sánchez, després de les declaracions dels primers testimonis. “El que fem l’any 2025 és filtrar la legalitat administrativa d’un procés d’adquisició d’un càrrec d’alta direcció, és una cosa absolutament anacrònica”, va afegir. I va apuntar que la causa, que li sona “més a auditoria”, “enfonsa les arrels en el fet de criminalitzar conductes com l’absentisme laboral”, cosa que, “afortunadament”, no constitueix “cap mena d’infracció criminal a Espanya”. Qui també està investigat és el president de la Diputació de Badajoz i líder del PSOE d’Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, que reconeix que té “moltes ganes” de “declarar i aclarir-ho tot” per tal que el cas “es resolgui” i lamenta que tot sigui un “mentida de la ultradreta, que va fabricar un cas per desprestigiar la diputació i el seu president”.
Per què es va crear el lloc de feina de David Sánchez que s’està investigant?
És un dels interrogants que la Unitat Central Operativa (UCO) va posar sobre la taula, però no va poder respondre. La Guàrdia Civil va relatar que la relació de “necessitats de personal” que va rebre inicialment el president de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo, no feia “cap menció” a la “creació d’un lloc d’alta direcció per coordinar les activitats dels dos conservatoris provincials”, que és el que va acabar ocupant David Sánchez. «Em sembla que demaneu molt personal», va contestar ell. D’aquí, l’UCO va assenyalar que Gallardo “hauria mostrat la seva opinió que era excessiva”.
Ara bé, dies més tard, el cap del Servei d’Administració i Recursos Humans de la Delegació d’Àrea de Recursos Humans i Règim Interior va enviar un correu a altres membres de la Diputació en la qual incloïa “documentació sobre la creació d’un lloc d’alta direcció al si del Conservatori Superior de Música” i feia constar un augment de 123.400 euros del pressupost per a un «Nou Cap de Servei o Gerent de Conservatoris». «Aquest lloc és d’agrair, però com a necessitat imprescindible, he d’insistir, és la de, almenys, un professor de piano acompanyament, i algú que s’encarregui més dies de la biblioteca», va respondre el director del Conservatori Superior, Evaristo Valentí. A opinió de la Guàrdia Civil, aquest comentari “podria suposar que la creació del lloc de coordinador dels dos conservatoris atendria altres prioritats, en principi, diferents de les plantejades pels directors dels conservatoris”.
De qui va ser la iniciativa de crear el lloc de feina?
En el seu informe, l’UCO tampoc va poder determinar qui va promoure que es creés el lloc de feina. És una de les indagacions en les quals haurà d’aprofundir la jutgessa. “Per tot l’exposat i amb base en la informació a la qual s’ha tingut accés, es desconeix de qui va partir la iniciativa de la creació del lloc de treball objecte d’investigació, i les necessitats primigènies que es pretenien cobrir”, admetia l’informe. El document també relatava que Elisa Moriano (directora de l’Àrea de Cultura i Acció Ciutadana i qui, segons l’UCO, “va proposar la modificació de la relació de llocs de treball de la Diputació per crear el lloc de treball investigat”) hauria assenyalat que la proposta va ser feta pel director del Conservatori Superior de Música. Ara bé, l’UCO recorda que el director va apuntar a altres necessitats de personal: “No sembla lògic, per tant, que l’esmentada proposta es refereixi a la creació de l’esmentat càrrec”, argumenta el document.
Més enllà de l’informe de l’UCO, el passat 18 de desembre, la jutgessa va urgir la Diputació de Badajoz a aportar “com més aviat millor” la descripció de funcions del lloc de feina del germà de Pedro Sánchez. La Diputació de Badajoz va entregar les “fitxes relatives a les modificacions de denominacions de Llocs de Feina en els últims quatre anys”, però la fitxa relativa a David Sánchez, “a diferència de les altres”, no incloïa l’apartat sobre la “descripció de funcions del lloc de treball”.
David Sánchez tenia 1,4 milions d’euros en accions del BBVA?
No. Ha sigut un altre dels moviments de les últimes setmanes: el BBVA va confirmar a la jutgessa a mitjan desembre que el germà de Pedro Sánchez tenia 71.411 euros en accions el 30 de juny del 2023. Era la informació que figurava a l’informe que el banc va remetre a la magistrada, que havia sol·licitat informació per aclarir l’import de les accions que tenia David Sánchez. Concretament, tenia 25.217 euros al BBVA, 14.462 euros a Redeia Corporación, 12.452 euros a Telefónica, 12.042 euros a Enagás i 7.238 euros a Repsol.
D’on sortien els dubtes de la jutgessa? La magistrada va demanar aquestes dades després que la Guàrdia Civil indiqués al seu informe que no havia trobat “cap evidència” que David Sánchez tingués 1,4 milions d’euros en accions del BBVA, tal com havia publicat El Debate, una xifra que Manos Limpias havia inclòs en la denúncia original. L’UCO va analitzar les declaracions de béns que David Sánchez havia presentat a la Diputació de Badajoz i va apuntar que entre el novembre del 2017 i el juny del 2023 no havia declarat que posseís una “quantitat d’accions del BBVA que arribin a aquest valor”, la “mateixa conclusió” que es desprenia de l’informe de l’Agència Tributària.
La jutgessa concreta els delictes que està investigant?
La Fiscalia considera que no: a principis de desembre, es va oposar a la citació en qualitat d’investigat del germà de Pedro Sánchez esgrimint que la interlocutòria que el citava no feia “cap exposició dels indicis existents” contra els investigats i no indicava “ni tan sols els concrets delictes pels quals s’investiga a cada un d’ells”. “La genèrica referència que es realitza als «delictes contra l’Administració Pública» no pot curullar satisfactòriament el dret de defensa”, afegia en un escrit de tres pàgines al qual va tenir accés ElNacional.cat. “El «fet punible», com a objecte del procés penal, hauria de ser conegut per les persones que declararan”, reblava el recurs de reforma, que sostenia que l’investigat “ha de saber des del principi” la “naturalesa i causa” de l’acció exercitada contra ell i dels “fets que se li atribueixen”. “No hi ha una singularització de comportaments amb transcendència penal per a cada un dels investigats, la qual cosa considerem essencial per a la seva defensa”, concloïa.
📝 La Fiscalia recorre la citació del germà de Sánchez perquè la jutgessa “no indica els delictes que investiga”
Tanmateix, la jutgessa Beatriz Biedma hi va tancar la porta de ple. “No s’ha causat cap indefensió als investigats, ja que aquests han tingut i tenen puntual coneixement de tot el que s’ha instruït, podent accedir a tot el procediment”, defensava la magistrada en una providència. Així mateix, sostenia que en totes les resolucions dictades sobre el cas s’han anat determinant “detalladament” els fets investigats i la “suposada participació dels investigats” i subratllava que totes elles o bé no han estat recorregudes o han estat confirmades per l’Audiència Provincial, que “expressament ha descartat l’existència d’una investigació prospectiva”.
I... quin era el rol polític de Pedro Sánchez quan van tenir lloc els fets?
“Havia tocat fons al PSOE”. Per trobar l’origen del cas ens hem de remuntar al setembre i octubre del 2016, durant l’elaboració dels pressupostos de la Diputació de Badajoz i la modificació de la Relació dels Llocs de Treball de l’Àrea de Cultura, Joventut i Benestar Social. Va ser aleshores quan es va decidir crear el lloc d’un «Cap de Servei o Gerent de Conservatoris». “El seu germà Pedro, el dia de la convocatòria oficial, si es permet el gir col·loquial, havia tocat fons al partit polític en el qual milita, sense expectativa raonable d’ostentar un càrrec rellevant”, defensava l’escrit en el qual David Sánchez s’oposava a la citació com a investigat.
Va ser just l’1 d’octubre, dies abans que la Diputació de Badajoz contemplés la creació del lloc de feina, que es va celebrar el famós Comitè Federal del PSOE que va desembocar en la defenestració de Pedro Sánchez. Els crítics es van imposar en una votació promoguda per Sánchez, es van oposar a convocar un Congrés Federal. Posteriorment, ell va dimitir com a secretari general i es va formar una gestora, que era l’objectiu dels crítics per controlar el partit. Més tard, això va comportar que el PSOE s’abstingués per facilitar la investidura de Mariano Rajoy.