L’Audiència de Barcelona celebra aquest dimarts una vista, on l’advocada dels germans Maribel i Pepus Ferrándiz li demanarà que reobri la querella que van presentar contra quatre agents de la Brigada Politicosocial per haver-los torturat a la Prefectura de la Via Laietana el 1971. L’abril passat, el titular del jutjat d’instrucció 3 de Barcelona va rebutjar-la per tres motius: els fets denunciats han prescrit; se’ls hauria d’aplicar la llei d’amnistia de 1977, que està vigent, i no se’ls pot aplicar el delicte de lesa humanitat per tortures, com al·leguen, ja que en el moment dels fets no existia aquest delicte en el Codi Penal, i no es pot aplicar retroactivament si és perjudicial. El reclam de justícia enfront dels crims franquistes torna a ser ben difícil a l'Estat espanyol.
El Tribunal Constitucional (TC) va resoldre, aquest estiu, que la nova llei de memòria democràtica espanyola, en vigor des del 2022, no ha derogat la llei d’amnistia del 1977 i tampoc pot canviar la seva doctrina. Amb tot, hi ha el vot discrepant del magistrat Ramón Sáez Valcárcel, que aposta per atendre "el dret fonamental d'accés al procediment, i l'obligació estatal d'investigar", tot i que després s'apliqui l'amnistia.
Els noms dels torturadors i que no s'oblidi
Els bessons Ferrándiz van ser detinguts i portats a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana quan tenien 17 anys i perquè militaven a la Jove Guàrdia Roja (el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya). Ambdós van estar detinguts a la Prefectura durant 32 dies per l'estat d'excepció: "Van ser agredits físicament i psicològica en els nombrosos interrogatoris als quals els van sotmetre agents de la Brigada Político-Social", se sosté a la querella signada per les advocades Laura Medina i Sònia Olivella.
"Sabem que és difícil perquè els quatre agents del nostre cas són morts, però cal que d'una vegada per totes se sàpiga els noms i cognoms dels torturadors, tot el que feia la brigada politicosocial, els polítics que hi havia darrere, i que alguns policies van rebre medalles i se'ls hi va mantenir en democràcia. Ho fem per a nostres, però també per als milers de persones que van patir tortures i un tracte denigrant, persones del carrer, també lladres i prostitutes. Tots mereixen un reconeixement", afirmen Maribel i Pepus en conversa amb ElNacional.cat. "Ens va passar quan teníem 17 anys i ara en tenim 70: No tenim pressa. Ens donaria una alegria que s'acceptés la querella per part de la justícia espanyola, però si no, anirem a la justícia europea, a l'ONU", hi afegeix Pepus, que alhora reclama que "no s'usi la paraula dictadura per a tot perquè és molt seriós i va implicar una pèrdua total de llibertats".
Les entitats pressionen per tancar Via Laietana
La querella dels germans Ferrándiz s’emmara en la campanya impulsada per Òmnium Cultural, Irídia, la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l’Assemblea per fer tancar la Prefectura de Via Laietana, que titllen de "símbol de la tortura i la impunitat". La primera acció va ser la querella del sindicalista Carles Vallejo, que també va ser arxivada en primera instància i encara s’espera la resposta de l’Audiència de Barcelona. A més, després de l'aturada de l'agost, aquest dimarts a la tarda tornen les concentracions reivindicatives, dues cada mes, davant l'edifici perquè sigui convertit en un centre de memòria.
Els germans Ferrándiz, juntament amb Carles Vallejo, són integrants de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, i fan xerrades a escoles i instituts sobre aquella època i se sorprenen del desconeixement de la juventud. "Aquesta part de la història s'amaga i hi ha una total amnèsia de què va passar, de la retallada de llibertats, especialment per a les dones", declara Pepus. Per això, Maribel insisteix que cal que la dictadura franquista i els seus efectes "sigui obligatori en els currículums educatius perquè les futures generacions ho coneguin i no es torni a repetir".
La seva experiència és una lliçó de vida: "Tot el que ens van fer amb 17 anys ens va reforçar en les nostres idees, eren uns feixistes; no valia la pena viure com ells volien, volíem llibertats", manifesta Maribel. Pepus recorda que a principi dels 70 repartien propaganda en manifestacions multitudinàries: "Un cop al passeig de la Zona Franca eren uns 30.000 treballadors, i la policia muntada, no podia amb ells. La gent volia un canvi de veritat."
La fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, ha defensat les querelles presentades per víctimes del franquisme. Tanmateix, Julio Pacheco, l’única víctima que de la dictadura del franquisme que va poder declarar davant d'una magistrada, a Madrid, va veure com s'arxivava el seu cas, la setmana passada.
Delictes comesos en un règim dictatorial mai investigats
L’advocada Laura Medina, en nom dels germans Ferrándiz, exposarà a la secció 2a de l'Audiència de Barcelona que cal complir la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) que s’ha d’investigar tota denúncia, i complir la tutela judicial efectiva. En el recurs, la penalista sosté que el magistrat de Barcelona no ho ha fet, ni ho ha raonat, a més de no citar la llei de memòria democràtica.
A més, l'advocada hi insisteix que l’acció dels policies contra els germans Ferrándiz “no han estat investigats pels tribunals de justícia de l'Estat espanyol, fet que resulta absolutament impropi d'un Estat de dret i que el situa en una clara posició d'il·licitud, tal com ha estat declarat en multitud d'informes i resolucions de diferents mecanismes de les Nacions Unides i de Tribunals Internacionals”.
Medina hi afegeix que “els fets relatats constitueixen delictes de tortura, duts a terme en el marc d’una actuació sistemàtica i generalitzada conduïda per part d’un règim dictatorial –instaurat mitjançant un cop d'estat– contra una part de la societat per la seva condició política, cultural, ideològica, condició sexual o de gènere”. I reitera que es tracta “d'un delicte de lesa humanitat recollit al Codi Penal, i en multitud d'instruments internacionals ratificats per Espanya.”
El TC enfront de la llei de memòria democràtica
Això no obstant, reobrir les causes contra el franquisme torna a ser gairebé impossible, malgrat el nou l’impuls donat per les entitats memorialistes amb la nova llei espanyola de Memòria Democràtica. El Tribunal Constitucional (TC) va resoldre, el juliol passat, que el contingut de l'article 2.3 de la llei de memòria democràtica, quan estableix que totes les lleis de l'Estat espanyol, inclosa la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia, s'interpretaran i aplicaran de conformitat amb el Dret internacional convencional i consuetudinari i, en particular, amb el Dret Internacional Humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d'imprescriptibles i no amnistiables, “no és suficient perquè les normes de Dret internacional penal es converteixin en font directa o indirecta del dret penal per a investigar i jutjar fets que no estaven tipificats en la llei penal estatal llavors vigent”. Aquest cas tancava la denúncia de Francisco Ventura Losada, torturat al País Valencià el 1967.
Interpretació en favor de les víctimes
L'única escletxa legal per a les víctimes, és per ara el vot particular del magistrat Rámon Sáez Valcárcel en aquesta resolució del TC de l’estiu passat. En el cas de Ventura, el magistrat exposa que ha invocat al dret a tutela judicial efectiva per aclarir “les conductes violentes que el van victimitzar en la seva detenció en dependències policials el 1967” i que el TC no s’hauria d’haver pronunciat sobre raonament jurídic i penal.
El magistrat del TC hi afegeix que el raonament sobre l’admissibilitat d’aquest recurs “hauria de girar sobre aquest dret fonamental i l’obligació estatal d’investigació, que inclús -indica Sáez Valcárcel- podria plantejar-se com compatible -esgotada una investigació efectiva amb identificació de fets, autors i partícips- amb la declaració posterior d’extinció de la responsabilitat criminal”. I conclou que “el dret fonamental d’accés al procés, pilar bàsic de l’Estat de dret, ha de permetre la possibilitat d’actuar a les víctimes de vulneracions de drets humans, a un recurs efectiu en una instància nacional”.
El magistrat també discrepa del raonament dels seus compays del TC que el delicte hagués prescrit “en plena dictadura”, i que la llei d’amnistia de 1977 no ordena l’amnistia de forma automàtica, quan l’article 9 diu: els jutges aplicaran en cada cas l’amnistia; “És a dir prèvia identificació dels fets, dels responsables i les víctimes dins del procediment”, conclou Sáez Valcárcel.