Encara no s'havia pronunciat, però ha dedicat que ha arribat el moment de trencar el seu silenci, setmanes després de la "traïció" de Pedro Sánchez. El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, ha denunciat que 47 anys després, el govern espanyol els ha tornat a deixar enrere: "Ens han abandonat a la nostra sort el 1974 i ara tornen a repetir el mateix". El president de la República Àrab Saharaui Democràtica i la màxima autoritat militar del Front va entrar en còlera, diuen persones properes a ell al diari El Mundo, on ha concedit la seva primera entrevista, en saber que Sánchez acceptava la proposta del rei marroquí Mohamed VI perquè el Sàhara Occidental, contradient la resolució de l'ONU sobre aquest territori, es converteixi en una autonomia del Marroc.
En aquesta entrevista, que el saharaui respon per correu electrònic, Gahli lamenta no entendre "el gir radical" del govern espanyol pel que fa al futur del seu poble. Fa poc més d'un any, Ghali va estar ingressat en un hospital de Logroño amb un passaport fals, fet que va obrir una crisi amb el govern marroquí i que va acabar amb el cessament de la llavors ministra d'Exteriors, Arantxa González Laya, substituïda per l'actual, José Manuel Albares. Des dels campaments de refugiats saharauis a Algèria, el líder recorda que fins aquest sobtat gir de guió, Espanya sempre havia defensat una solució dins el marc de l'ONU, que des del 1991 proposa celebrar un referèndum d'autodeterminació. Preguntat per si l'acord entre Sánchez i Mohamed VI és una "traïció", el líder del Front Polisario assegura que és un canvi que no es podia esperar d'Espanya, "potència administradora de iure (Dret) del Sàhara Occidental. Per això, parla d'una "rendició" pitjor que la del 1975, ja es produeix a les espatlles de la societat civil i "ignorant a les diferents forces polítiques del Congrés", que s'hi han posicionat majoritàriament en contra.
Drets legítims: autodeterminació i independència
També evita respondre a si se sent "traït" personalment, assegurant que els seus sentiments són els mateixos que "qualsevol ciutadà saharaui davant aquesta gravíssima decisió", ja que 47 anys després se senten de nou abandonats. Amb tot, diu, "el poble saharaui ha resistit i seguirà resistint fins a imposar els seus drets legítims a l'autodeterminació i independència". La seva sensació ve reforçada pel fet, apunta, que Espanya sempre ha defensat una solució en el marc de l'ONU i sobre les resolucions pertinents de la carta de les Nacions Unides, "això és defensar l'autodeterminació del poble saharaui per culminar el seu procés de descolonització. Per això no entenem aquest gir del govern espanyol". En aquest sentit, recorda que es va saludar amb Pedro Sánchez en l'última cimera Unió Europea-Unió Africana, el passat mes de febrer a Brussel·les. Amb tot, no vol donar la seva opinió sobre si creu que quan el va ser ingressat a Espanya pels seus problemes de salut, ja s'estava preparant l'acord entre Espanya i el Marroc: "No em correspon a mi respondre aquesta pregunta".
Sobre el viatge de Pedro Sánchez i el ministre Albares a Rabat en els propers dies, també s'hi ha pronunciat el secretari d'Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, que també ha viatjat a la capital marroquina aquesta setmana, on ha donat suport a la postura acordada entre Espanya i el Marroc, però Ghali ha destacat que el diplomàtic reclama "que ha de ser en el marc de les Nacions Unides". Sobre el fet que el 2020 el Front Polisario declarés de nou la guerra al Marroc, el saharaui defensa que s'han vist "obligats" a tornar a prendre les armes per la ruptura de l'alto el foc.
El conflicte del gas algerià
En els últims dies, l'empresa pública algeriana Sonatrach va afirmar que aquest país contempla una pujada del preu del gas que ven a Espanya a diferència de la resta de països europeus, quelcom que s'ha entès com una resposta a l'última decisió del Pedro Sánchez. Aquest augment del preu es produeix enmig d'un context d'escassetat per la guerra de Rússia i amb el temor a que Putin tanqui l'aixeta als països que proveïx. Sobre si la invasió ja penalitzat Argèlia, i, per tant, els saharauis, ja que el primer és un país soci de Rússia, Ghali rebutja la idea i considera que no li correspon a ell comentar si Algèria pot penalitzar a Espanya reduint l'exportació de gas.
Preguntat per la situació dels saharauis que viuen als campaments de Tinduf després de l'acord Espanya-Marroc, el líder es limita a comentar que "són part integrant de tot un poble que lluita amb dignitat per la seva llibertat i independència". Sobre el fet de ser president d'una espècie de "comunitat autònoma" del Marroc, Ghali ha negat rotundament que existeixi aquesta possibilitat, ja que no existeix "cap Sàhara marroquí": "Aquesta variant no entra a la meva imaginació, perquè soc president d'un Estat de la Unió Africana i reconegut per més de 80 països.
En aquest context convuls, Ghali defensa que l'única solució possible és el referèndum pel qual aposta l'ONU i que està "més vigent que mai". Sobre el que sí que s'ha pronunciat és sobre les discrepàncies dins del govern de coalició, i assegura que aquestes no el sorprenen en ser dos partits diferents. Finalment, preguntat per si la decisió de Pedro Sánchez serà vista en la biografia del president com una fita o un error, el saharaui ho té clar: "La història ho dirà".