L'any 2008 neix l'Oficina Antifrau de Catalunya. Una institució pionera a l’estat espanyol per donar compliment als mandats de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció. Té dos objectius bàsics: la prevenció de la corrupció i la investigació dels casos de corrupció. L'Oficina no té capacitat sancionadora, però, en el cas que detecti delictes en la seva investigació, té l'obligació de derivar el cas a Fiscalia o a un jutge. Durant el 2020, l'Oficina Antifrau va enviar deu casos a la Fiscalia, on s'havien detectat, a més d'irregularitats administratives, delictes. 

L'any 2011 mor el director de l'OAC que va engegar la institució, el fiscal David Martínez Madero, i l'any 2016, amb l'esclat de l'Operació Catalunya i les filtracions de les converses entre el director de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso i l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, en les quals es tramava fabricar casos contra ERC i CDC, el Parlament destitueix De Alfonso. La cambra catalana proposa com a nou director un magistrat que els darrers cinc anys havia estat el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Miguel Ángel Gimeno.

En mig d'una polèmica i amb aquests antecedents, Gimeno entra amb pas ferm per tornar la credibilitat a la institució i posar-la al servei de la ciutadania. Miguel Ángel Gimeno admet que tenen molts casos i que van molt lents. I per això, quan va aterrar a Antifrau, va implantar unes mesures per anar per feina. En alguns casos, quan durant el procés de versemblança ja es detecta la irregularitat, es fa la comunicació sense arribar a obrir la investigació. Gimeno, però, alerta que els casos que s'acaben investigant són complexos. 

Durant el 2020 es van rebre 355 denúncies i es van tramitar 276 expedients de versemblança, això representa 23 expedients resolts cada mes. Un 54% més que el 2019. D'aquests 276, un 26% han derivat en una fase d'investigació. 222 de les denúncies presentades han entrat a l'Oficina Antifrau mitjançant la bústia anònima. La majoria de denunciants són particulars. Però també hi ha denúncies de representants de partits polítics, funcionaris i treballadors públics i sindicats.

Quan Gimeno arriba a l'equador del seu mandat, i sent el director de l'Oficina Antifrau més longeu, es disposa a explicar el seu dia a dia a ElNacional.cat. Ho fa amb un llenguatge planer, gens judicial, i sempre amb un somriure o fins i tot esclatant a riure en alguns moments. I amb el rigor i responsabilitat que el seu càrrec demana per lluitar contra un dels problemes de la societat actual: la corrupció. 

Admet que al Parlament els darrers anys no han estat gaire per la feina i explica que l'últim trimestre del 2017 el món es va aturar. El procés i els preparatius de l'1-O i el posterior cop d'efecte judicial, va paralitzar fins i tot l'activitat d'Antifrau. 

Foto: Sergi Alcàzar

Fins a quin punt Antifrau és una oficina i una institució coneguda per la ciutadania?
En el seu inici hi havia unes expectatives, però a vegades les expectatives no es corresponen amb la realitat. Perquè el món d'Antifrau és molt atractiu en una societat com la del 2008, sacsejada de manera intensa per la corrupció i acostant-se a la crisi. En temps de crisi s'és menys exigent. En aquests moments és més coneguda perquè l'increment de denúncies és tremend. Des de mitjans del 2019, si comparem el 2020, tenim un 190% més de denúncies. L'increment ha estat tremend. Curiosament, va començar a finals del 2016, i el 2017 va ser molt alt fins a l'últim trimestre del 2017, perquè la ciutadania estava per altres coses. El 2018 va tornar i l'increment és tremend. Si el primer trimestre del 2021 fem una projecció, en tot l'any estarem en les 400 denúncies. 

La ciutadania el que vol és que les administracions els solucionin els problemes i quan s'adonen que no els els solucionen, comença a ser molt crítica amb el que jo definiria com el màrqueting polític

La desafecció de la ciutadania amb la política es nota, es tradueix en un escrutini més important de les institucions i els polítics?
La ciutadania el que vol és que les administracions els solucionin els problemes i quan s'adonen que no els els solucionen, comença a ser molt crítica amb el que jo definiria com el màrqueting polític. Es fan declaracions que queden molt bé, però la ciutadania s'adona que en la praxi diària no es veu aquest aspecte. Llavors comença a esbrinar quines coses no han funcionat bé.

Antifrau investiga irregularitats administratives de les administracions, però, quan troben delicte, el cas passa a la Fiscalia. Quin tipus de casos s'investiguen i quines conseqüències pot tenir per a una administració, sigui un ajuntament o la Generalitat de Catalunya?
La ciutadania amb les administracions que té més properes reclama més. És on s'adona més de les mancances. Es plantegen un tipus de denúncies que agafen un ventall d'aspectes, els que són més importants són els que tenen a veure amb la contractació. A la Generalitat tenim denúncies, però són més d'altres institucions, com sindicats. Aquest any ha canviat una mica i la salut s'ha posat en primer pla. I després, n'hi ha derivades de la contractació. Les denúncies que arriben o bé d'institucions com associacions de contractistes o sindicats o funcionaris són denúncies que estan més ben elaborades.

Sempre que hi ha diners públics i sempre que hi ha una persona que decideix sobre aquests fons públics, hi ha un risc de corrupció

A vegades no se sap fins on arriben les irregularitats, l'ètica, l'abús de poder... En aquest sentit, es va engegar el projecte en la gestió pública, però és un ens d'assessorament...
D'assessorament, de formació, de cooperació... de prevenció, en definitiva. Hem creat un àmbit perquè totes les administracions sàpiguen els riscos que hi ha en les seves activitats. Partim de la idea que totes les administracions tenen vulnerabilitat i el risc de corrupció sempre que hi ha diners públics i sempre que hi ha una persona que decideix sobre aquests fons públics, existeix. Quin és el problema? Que la gent creu que parlar de risc de corrupció és corrupció. No. Risc de corrupció és una fase primera. Si el risc de corrupció es gestiona bé, no es fa el pas següent, que és la consumació d'aquest risc que seria la corrupció. Nosaltres ens hem especialitzat en la nostra activitat preventiva. A parer nostre, és la peça més important. I tenim unes guies amb una documentació abundant. Perquè el pack funciona, hi ha d'haver la integritat de les administracions públiques i els seus funcionaris. S'ha de formar en integritat, en ètica, s'ha de fer en una estructura pública de funcionari públic sense paranys de cap tipus.

D'on ve la corrupció?
La corrupció ve de l'àmbit polític. No dels partits, sinó dels electes que ocupen espais dins l'administració que són executius. L'electe té la legitimació per fer el disseny de la política que vol fer, però quan es tracta d'executar-la, de fer-la efectiva, que és on es produeixen més les corrupcions, en aquest àmbit no hi podria estar el polític. I aquest és un dels problemes de fons que hi ha a Catalunya. Perquè nivells tècnics, que haurien de ser d'execució, que no han de discutir si aquesta política els agrada o no els agrada, perquè és una decisió que prenen els que hi estan legitimats, l'ocupen també àmbits polítics. Fan premis, subvencions... En l'àmbit de la construcció tenim unes experiències terribles... Nosaltres partim d'aquestes idees. Sempre que hi ha diners públics i capacitat de decisió sobre aquests diners públics, hi ha risc de corrupció. En l'àmbit de la contractació, n'hem passat tres, que és un mapa de riscos molt ample. Fins al punt que aquest any passat ens vam adonar que perquè fos més ampli havíem d'elaborar una guia. Hi ha problemes que són transversals, problemes de normes. 

Foto: Sergi Alcàzar

En quin terreny es mou l'Oficina Antifrau quan investiga un cas?
S'ha de moure en un camí que no és gaire ample. No pot tocar temes que són delictius, perquè ha d'anar al fiscal o al jutge. Per tant, un cop que detectem que el tema pot ser delictiu, l'hem de derivar. I perquè en l'àmbit de l'administració també hi ha la Sindicatura de Comptes. I el camí que hi ha entre els dos és el camí que ocupa Antifrau. Com es pot millorar? Amb la cooperació i coordinació entre totes les administracions. Nosaltres a vegades tenim dubtes sobre si estem trepitjant el terreny de la Fiscalia. Que tinguessin una comissió mixta seria més fàcil. Això ho ha vist tant la Fiscalia com nosaltres i això ha començat a canviar. 

Hi ha molts casos que investiga Antifrau que s'acabin judicialitzant?
Molts no, perquè la gent ens presenta la denúncia a nosaltres i a Fiscalia alhora. El que hi ha molt són cooperacions. La Fiscalia ens demana que continuem la investigació nosaltres sota la seva supervisió, perquè tenim uns investigadors molt especialitzats. Cada vegada més hi ha cooperació, també amb els jutges, en els judicis, sigui de tipus peritatge o amb tota la investigació. Amb la Fiscalia hem posat deu comunicacions directes de fets concrets que estàvem investigant nosaltres. Al marge dels casos que investiguem alhora. Què ens manca? Que si ells no arriben enlloc, que ens torni a nosaltres, perquè en l'àmbit administratiu és possible que hi hagi irregularitats. Si no torna, prescriu. És un tema de coordinació. 

Quan Antifrau presenta un escrit a un ajuntament, causa un trasbals

Troben col·laboració amb els ajuntaments?
Nosaltres no n'érem molts conscients. Quan Antifrau presenta un escrit a un ajuntament, causa un trasbals, però s'accepten molt bé les resolucions. El que sí que és veritat és que a vegades demanem una informació que a un ajuntament petit li costa molt esforç preparar-ho. En vam ser conscients i els concedim un termini més ampli. Quan hem acabat la nostra investigació, són força receptius al que els hi diem. Habitualment fan la recomanació. Després ens donen compte del que han fet. I si no han fet el que els hem dit, es precisa a la memòria i és el Parlament qui ha de prendre una decisió. De les decisions que nosaltres prenem, per exemple, en modificacions d'una ordenança municipal, una comissió de serveis, un sou d'un càrrec..., tenim 43 impactes evidents el 2020 a conseqüència de la nostra actuació. 

Fa poc es va presentar l'estudi sobre els drets humans i la corrupció. Com integraria aquest concepte l'Oficina Antifrau?
Vam veure que la resolució podia ser molt abstracta. Que s'ha conculcat l'interès general. L'interès general queda volant per l'aire o al final cau sobre un col·lectiu? Com fem perquè puguem integrar dins la resolució del nostre expedient que això ha comportat la lesió a un col·lectiu. Nosaltres mirem que les conclusions responguin a uns paràmetres no d'intuïció sinó de realitat argumental, i com que teníem serioses dificultats en aquest aspecte, vam demanar a l'Institut de Drets Humans de Catalunya que fes un informe per tenir la metodologia per demostrar que aquest vincle existeix. Guanyem que el resultat de la investigació toca persones. En la lluita contra la corrupció, quan el ciutadà veu que l'afecta a ell i a un dret que té integrat, serà molt més bel·ligerant amb la corrupció. Aquest ciutadà serà un important lluitador contra la corrupció. 

Antifrau té una bústia de denúncies anònimes. Com funciona? I rep moltes denúncies ciutadanes?
Nosaltres hem posat els mitjans perquè la ciutadania es pugui acollir a denunciar sense risc personal. L'anonimat està molt discutit, però en soc un ferm partidari. Vaig ser jo qui vaig dir que s'havien d'admetre. Hem comprovat que el percentatge de denúncies infundades que arriben per la via de bústia anònima no és superior a les que arribaven abans. El problema de la denúncia anònima és que molta gent no dona tota la informació i és més difícil interaccionar. Però en aquests moments, tenim un 36% de les persones que entren per la bústia anònima que continuen interaccionant. Donem una clau perquè puguin accedir a l'expedient. 

Foto: Sergi Alcàzar

El mandat del director de l'Oficina Antifrau és de 9 anys. Vostè està a la meitat...
Sí... No sé si és massa llarg... [riu]

Sobta tants anys, però creu que és necessari?
Podríem discutir si 5 o 6. Jo diria que 9 són massa. Perquè tens un període d'apropament a la institució, després tens un desenvolupament normatiu i després l'execució i que funcioni. Però si tens molt temps al davant, és possible que no corris tant. Jo ho agraeixo, perquè l'activitat parlamentària ha estat aturada els darrers temps... Jo el 2017 vaig demanar que es modifiqués la llei i vaig fer una proposta. Però la legislatura es va tancar abans de temps i no hem tornat a parlar d'aquest tema. I jo ho vaig compartir dues o tres vegades, fins i tot vaig comparèixer al ple, i ho vaig dir tot.

Però ara hi haurà un Govern nou... Confia que es pugui desencallar?
Home sí, si no, marxaria. Una llei és complicat, perquè exigeix un període més llarg, però almenys en l'àmbit reglamentari confio que es pugui fer. Si hi ha voluntat, sí. Ara la voluntat està en la llei d'alertadors, que es va començar i també va decaure. L'alertador és la persona que està prop d'on es produeix el fet, és qui té la informació per poder denunciar. Això vol dir que se li ha de posar el canal, que es posi un investigador i que es protegeixi la persona que ha denunciat, si no, no denunciarà ningú. Això és la directiva, que pot ser més ambiciosa. Ja veurem si hi ha pressa... Espero que el Parlament de Catalunya comenci a treballar també amb la llei d'alertadors. El que es tracta és que comenci a caminar.