La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha cancel·lat la seva assistència a la cimera euromediterrània, EuroMed 9, d'aquest divendres a Alacant a causa d'una grip. En substitució de Meloni acudirà el ministre d'Exteriors, Antonio Tajani, segons han informat diversos mitjans italians. Amb la baixa de Meloni se suspèn també la trobada prevista amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que van pactar després de parlar per telèfon amb ella per a felicitar-la per la seva elecció. "Les relacions entre Espanya i Itàlia transcendeixen als governs i entrellacen a les societats en múltiples àmbits", va dir llavors Sánchez, atès que Meloni lidera un govern format per Germans d'Itàlia i la Lliga, d'ultradreta, i Forza Itàlia, dreta.

Corredor Barcelona-Marsella

La cimera d'aquest divendres arrenca a la tarda i reuneix a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre, Eslovènia i Croàcia. La cita estava prevista inicialment per a finals de setembre, però el positiu en Covid-19 de Sánchez va obligar al seu ajornament. Un dels temes més importants que tractarà la cimera és el compromís per tirar endavant l'H2MED, el corredor d'hidrogen verd que ha d'unir Barcelona i Marsella. Segons fonts governamentals, Sánchez sí que tindrà ocasió de mantenir una breu reunió bilateral amb el president de França, Emmanuel Macron, al marge de la reunió a tres amb Costa sobre H2MED en la qual els dos repassaran temes d'interès mutu. Des de l'Elisi han precisat que tots dos presidents repassaran les relacions bilaterals i discutiran sobre alguns projectes energètics de cara a 2023.

Prèviament a aquesta cimera, aquest divendres al matí es duu a terme una altra cimera també a Alacant, en la qual Sánchez, el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, Antonio Costa, escenificaran en presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, la posada de llarg del futur corredor d'hidrogen verd H2MED.

Encara es desconeixen els detalls tècnics i financers del projecte, així com els terminis que es manegen perquè entri en funcionament, encara que fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfica assenyalen 2030 com la data més factible per a la seva posada en marxa. Tot i que en un inici, es va estimar un termini de construcció d'entre quatre i cinc anys, els processos de tramitació d'infraestructures transeuropees poden dilatar-se entre un i dos anys, un termini al qual caldria sumar el vistiplau definitiu dels països i la seva construcció definitiva. Malgrat que els terminis no són tan àgils com els que oferia el MidCat, la intenció del govern espanyol, segons va explicar recentment la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, implica presentar el projecte a la Comissió abans del 15 de desembre per a poder optar a rebre finançament europeu.