Els líders independentistes de l'1 d'octubre acaben de rebre un cop inesperat. El Tribunal Suprem ha decidit canviar el criteri establert fins ara i accepta revisar la concessió dels indults als presos polítics catalans.

Recordem que aquests es van concebre pel govern de Pedro Sánchez i el 23 de juny del 2021, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull, van sortir de la presó després que La Moncloa decidís anul·lar les seves penes per sedició i malversació.

Així doncs, la sala contenciosa administrativa de l'Alt Tribunal ha acordat aquest dimarts estimar els recursos de reposició interposats pels demandants, -PP, Vox, Ciutadans i Convivència Cívica Catalana-, contra la decisió d'aquest mateix tribunal de rebutjar-ne la legitimació activa per recórrer les mesures de gràcia atorgades pel govern espanyol de Pedro Sánchez.

Tal com avança el Suprem en un comunicat, "la secció cinquena de la sala tercera contenciosa administrativa ha decidit per majoria de 3 a 2 estimar els recursos de reposició interposats contra les actuacions de la sala que van inadmetre els recursos contenciosos administratius presentats contra els reials decrets pels quals van ser indultats nou condemnats a la causa del procés. La Sala estima tots els recursos excepte l'interposat per l'entitat Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem, que es rebutja per unanimitat".

Canvi en els vots del TS

Aquesta decisió és contrària a l'anterior del mateix Suprem. En la seva decisió inicial, el gener passat, la Secció Cinquena de Sala Contenciosa Administrativa del TS va rebutjar, per tres vots davant dos, tots els recursos, particulars i dels partits (PP, Vox i Ciutadans) contra els indults als líders independentistes, en considerar que  no estaven facultats per emprendre aquesta acció judicial per no tenir un interès legítim.

El criteri d'ara no és una casualitat i arriba després d'uns quants canvis al Suprem. Concretament, en aquesta Sala Contenciosa Administrativa on es va substituir Ángeles Huet, la ponent de la interlocutòria amb què es van rebutjar els recursos, i la persona que va desempatar la votació, el magistrat i president de la sala, Segundo Menéndez, s’ha jubilat. El lloc de Huet l’ha ocupat la magistrada Inés Huerta, que té un criteri diferent del de Huet.

Arrimadas: "Victòria contra els colpistes"

La primera en celebrar-ho ha estat a Twitter l'encara líder del partit taronja, Inés Arrimadas: "Una gran notícia, el Tribunal Suprem accepta el nostre recurs contra els ignominiosos indults als colpistes del procés. Tant de bo aviat la victòria sigui completa i anul·lem aquesta maniobra impresentable del Govern Sánchez. Seguim". De fet, Ciutadans ha estat, de moment, el partit més actiu a reiterar la seva felicitat per aquest gir del Suprem i repetir els seus adjectius ofensius contra els líders independentistes.

Un precedent perillós

Amb tot, aquesta decisió del Suprem també marca un precedent en desmarcar-se de la jurisprudència actual que blindava de facto les decisions del govern espanyol a l'hora de concedir els indults.

Així doncs, fins ara, el dret de gràcia suposa una potestat extraordinària d'ingerència del poder executiu en l'àmbit competencial d'un altre, el judicial, l'únic al qual correspon, per mandat constitucional, i per llei, la funció exclusiva i excloent, la potestat de jutjar i fer executar el que s'ha jutjat, d'acord amb l'article 117 de la Constitució i l'article 1.2 de la llei orgànica del poder judicial.

L'exercici de la gràcia d'indult només resulta justificat de manera excepcional i com a remei a situacions considerades d'injustícia notòria, per referir-se a aquells casos en què l'execució de la pena deixaria de complir la funció de resocialització que constitucionalment té encomanades. Però cal recordar que d'indults se'n produeixen centenars i el dels líders del procés en cap cas va ser una rara avis.