En els darrers dotze mesos, el Partit Popular ha demanat la dissolució dels partits que promoguin un referèndum d’autodeterminació, ha assegurat que el procés va donar peu a imatges de “terror”, ha equiparat l’independentisme amb la “kale borroka”, ha recriminat a Sánchez que pacti amb el “pròfug” Carles Puigdemont i ha convocat concentracions en les quals s’ha cridat «Puigdemont, a presó». Més tard, dirigents del mateix partit han posat en relleu la “coherència” de Junts, han celebrat els acords amb els de Míriam Nogueras i han verbalitzat que estan “tremendament orgullosos i satisfets” d’aquesta aliança. El viratge és evident. Semblen expressions de dos interlocutors contraposats, però són vasos comunicants. Dos plats d’una mateixa balança que s’han equilibrat. I és que el PP i Junts tanquen el 2024 exhibint una complicitat al Congrés dels Diputats que fa trontollar l’estabilitat i el futur de Pedro Sánchez. És una aliança que se circumscriu en l’eix socioeconòmic (per exemple, per derogar l’impost a les elèctriques, per baixar l’IVA dels iogurts al 4% o per intentar tombar l’impost a la producció elèctrica) i que conflueix en la desconfiança i els recels (amb matisos) de tots dos partits cap al president espanyol.

Fa un any, semblava impensable que la formació que havia convocat concentracions contra els pactes dels socialistes amb l’independentisme i que equiparava l’amnistia amb el cop d’estat de 23-F pogués arribar a vanagloriar-se de pactar amb la formació de Carles Puigdemont. Un partit “coherent” (mentre que el PNB és un soci “estructural” del PSOE) amb el qual ha trobat “certa afinitat” i que és un “interlocutor vàlid”, reconeixia Alberto Núñez Feijóo fa uns dies en una conversa informal amb periodistes. Dies més tard, un dels homes pròxims al líder del PP, Miguel Tellado, es mostrava “tremendament satisfet i orgullós” dels acords en matèria fiscal amb Junts. I el mateix Feijóo reivindicava que no l’importa coincidir amb els juntaires per “complir el programa electoral sense xantatges ni amenaces”. En definitiva, Gènova acomiada el 2024 donant carta de naturalesa a aliar-se amb Junts al Congrés i havent convertit el que era una “majoria de rebuig” contra Sánchez en una majoria amb personalitat pròpia que és capaç de legislar.

Això sí, l’acostament entre Junts i el PP no permet albirar, ara per ara, la possibilitat que fructifiqui una moció de censura contra Pedro Sánchez. D’entrada, Junts hi tanca la porta de totes totes: “És una fantasia”, assegurava Jordi Turull fa un mes en una entrevista a ElNacional.cat. “És un supòsit, perquè és un PP que va de bracet amb Vox. No cal ni que ens ho insinuïn”, afegia el secretari general de Junts. Setmanes abans, Feijóo havia allargat la mà als socis habituals de la Moncloa per a una moció de censura. El PP, conscient en tot moment que li falten quatre vots, no farà cap pas endavant en fals. Ara bé, pot ser diferent el recorregut de la qüestió de confiança exigida per Carles Puigdemont. En el primer aniversari de l’Acord de Brussel·les, el pacte entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, Junts va presentar una iniciativa al Congrés per emplaçar el president espanyol a sotmetre’s a una qüestió de confiança. De moment, el PSOE l’ha congelat a la Mesa de la cambra baixa mentre estudia si accepta que es debati (jurídicament, els lletrats ho han avalat). I el PP s’avé a donar-hi suport.

Feijóo confessava en fora de micròfons davant dels periodistes que no té “cap interès a confirmar” el govern espanyol. I el líder del PP fins i tot va interpel·lar directament Míriam Nogueras durant la sessió de control al Congrés: “Per descomptat que Sánchez no és de fiar i els continuarà enganyant. Els ho he dit moltes vegades i ho reitero avui”. Així mateix, el portaveu del PP, Borja Sémper, assegurava públicament que no veu “motius” per rebutjar-ho i la cara visible dels populars al Congrés, Miguel Tellado, abraçava els juntaires: “Si Junts s’ha adonat ara, benvingut a aquest costat del mur des d’on creiem que Sánchez s’equivoca i viu atrinxerat”. Al llarg del pròxim mes de gener la Mesa haurà de decidir si accepta tramitar la iniciativa, que es debatria i votaria previsiblement durant el mes de febrer. Reeditar la pinça del PP i Junts (amb l’aval de Vox) suposaria la derrota parlamentària més sonada de la legislatura.

El PP proposava el gener dissoldre els partits que impulsin un referèndum d’autodeterminació

Aquesta entesa emergent entre totes dues formacions contrasta amb la línia d’actuació del PP per començar l’any. Just el 3 de gener, els populars van registrar l’esmena a la totalitat a la llei d’amnistia. El seu full de ruta era clar: més Codi Penal per combatre l’independentisme introduint la possibilitat de dissoldre partits polítics que impulsin un referèndum d’autodeterminació o proclamin la independència. “Els han deixat les mans lliures per tornar-ho a fer si és que és el que volen i els independentistes diuen que això és el que volen”, va lamentar Miguel Tellado, que va posar en relleu la voluntat dels populars de “rearmar l’Estat”. Ara bé, va deixar clar que “no es pot perseguir un partit per les idees”. Durant el debat al ple, que va tombar la proposta del PP, la secretària general dels populars, Cuca Gamarra, va denunciar que la seva proposta anava en la línia del que “fan les democràcies modernes quan estan en perill” i va retreure a Pedro Sánchez que permeti que “aquells que volen trencar l’ordre constitucional siguin els que condicionin el futur del país”.

📝 El PP proposa dissoldre els partits o entitats que impulsin un referèndum d’autodeterminació

 

 

“A Catalunya hi va haver dies de pur terror i pur feixisme”

Durant el primer trimestre del 2024, el PSOE i l’independentisme van estar perfilant el redactat de la llei d’amnistia. Una de les preocupacions d’ERC i Junts era blindar les maniobres de la justícia espanyola per esquivar la norma de l’oblit penal amb acusacions de terrorisme sense fonament. I el PP va llençar-se en tromba contra això relacionant sense complexos (i sense arguments) el procés amb el terrorisme. “El terrorisme és terror, i a Catalunya hi va haver moments i dies de pur terror i pur feixisme, perquè la gent no podia sortir al carrer”, va verbalitzar Feijóo en una entrevista a Antena 3 a finals de gener, en la qual va qualificar les protestes de l’octubre del 2019 de “kale borroka independentista”. “El terrorisme ni es tapa ni es perdona, s’investiga i es condemna fins al final”, va sostenir el líder del PP després del primer acord entre el PSOE, Junts i ERC per esmenar l’article de l’amnistia referent al terrorisme.

Feijóo celebra l’aliança amb Junts al Congrés: “És el que ha de fer algú que vol optar a la presidència”

Lluny d’aquestes declaracions, fa tres dies, durant el balanç del 2024, Alberto Núñez Feijóo va treure pit de la seva relació amb Junts. “El Partit Popular reuneix majories i tira lleis endavant no de qualsevol manera i no a qualsevol preu: sense cedir a xantatges, sense subhastar l’Estat i sense canviar de principis”, va reivindicar d’entrada. I interrogat explícitament per la qüestió, va mostrar plena comoditat a aliar-se (“coincidir en algunes votacions”, va dir) amb els de Carles Puigdemont al Congrés: “No m’importa coincidir per complir el meu programa electoral sense xantatges ni amenaces”. I va posar en relleu que això és “el que ha de fer algú que vol optar a la presidència del govern espanyol”. Tanmateix, va voler marcar distàncies amb els pactes que assoleix Pedro Sánchez amb l’independentisme: “Qui accepta fotografiar-se amb una persona a qui hauria de detenir és Sánchez”, va asseverar en al·lusió a la possible futura reunió entre el líder de Junts i el president espanyol.

📝 Feijóo, sobre l’aliança amb Junts al Congrés: “No m’importa coincidir sense xantatge ni amenaces”

 

 

Per cert. Aquest no és el primer gir que exhibeix Feijóo en la seva visió de Junts. El febrer, en una conversa amb un grup de periodistes, el líder del PP va confessar que estaria obert a concedir un indult condicionat a Carles Puigdemont si ret comptes davant la justícia espanyola, compleix la condemna, demana la mesura de gràcia i renuncia al referèndum i a la independència per la via unilateral. A més, va reconèixer que els populars van estudiar durant 24 hores la legalitat de la llei d’amnistia quan van abordar amb Junts la constitució de la Mesa del Congrés. De fet, en aquell moment, un dels dirigents del PP, Esteban González Pons, va expressar que “no està en dubte la tradició i la legalitat” de Junts. Això sí, els populars no anaven a l’uníson. Elías Bendodo va considerar que Junts “fa temps que va decidir estar fora de la Constitució” i Borja Sémper va insistir que “està fora de la racionalitat política”.

“En tot el que coincidim estic segur que Junts trobarà els nostres vots”

Feijóo no ha sigut l’únic que ha celebrat l’aliança amb Junts. El portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va assegurar que està “tremendament satisfet i orgullós” de sumar amb els juntaires, va agitar els “recels” d’un PSOE “tremendament preocupat” amb aquesta aliança i es va mostrar disposat a mantenir i allargar la complicitat: “En tot el que coincidim estic segur que Junts trobarà els nostres vots i nosaltres trobarem els seus”. “Amb Junts tenim relació a l’àmbit parlamentari, i és aquí on es fa política”, va afegir. I va tancar la porta a reunir-se amb Carles Puigdemont a Waterloo: “Malament és que calgui anar a Waterloo o a Suïssa a decidir el futur d’Espanya. Nosaltres fem política per a Espanya i des del Congrés dels Diputats”.

 

Alejandro Fernández recela de l’acostament a Junts: “Puigdemont és tòxic i radioactiu”

Tanmateix, no tothom està alineat amb la seducció a Junts. Des de Catalunya, el líder del PP català, Alejandro Fernández aposta per distanciar-se dels juntaires. La setmana passada, va demanar treure la “clau” de la política espanyola a Carles Puigdemont al·legant que el president de Junts és “tòxic i radioactiu” i que la formació que encapçala és un partit “antiespanyol que vol destruir la democràcia espanyola”. No eren unes paraules noves. El dirigent popular ha xocat en més d’una ocasió per aquest motiu amb Alberto Núñez Feijóo. De fet, quinze dies després de ser confirmat com a candidat el 12-M, va tancar taxativament la porta a qualsevol conversa amb Junts: “No tinc res a parlar amb pròfugs colpistes, és de Barri Sèsam”. “Un partit amb una tesi essencial que és que Espanya és una dictadura dirigida per un rei feixista. Que algú em digui de què s’ha de parlar amb ells”, havia esgrimit l’agost del 2023. “Junts sí que és el meu rival”, va proclamar en un altre moment, hores després que Feijóo digués que no era “rival polític i ideològic” de Junts.

La presidenta de la Comunitat de Madrid i una de les veus amb més ascendència al PP, Isabel Díaz Ayuso, també recela d’aliar-se amb Junts. “Ja saben el que opino dels independentistes i del que estan fent amb l’Espanya de tots”, va afirmar aquesta setmana. I va apostar per perimetrar la complicitat entre els juntaires i els populars: coincidir en algunes votacions no implica que facin “pinces” o estableixin una “estratègia”. “Més enllà d’això, si han de pactar a futur qualsevol altra qüestió, gràcies a Déu, com que no em toca a mi, no m’hi he de ficar”. “Jo no aniria amb Junts ni a la cantonada”, va dir el mes de febrer en una entrevista a Telecinco.

Però Alberto Núñez Feijóo té una altra estratègia: va amb Junts més enllà de la cantonada i té molt a parlar (en la carpeta socioeconòmica) amb els de Míriam Nogueras. A Gènova es mostren encantats de sumar Junts en la seva estratègia per noquejar Pedro Sánchez. Les últimes setmanes han servit per trencar el gel i la complicitat que han exhibit fa intuir que el 2025 l’aliança parlamentària entre els dos partits tindrà nous capítols. Veurem de quina magnitud.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!