Des de 1999 que la CUP no havia deixat de créixer. Una tendència a l'alça que va veure's truncada el 21-D del 2017 i que ha tocat fons a les municipals d'enguany. Arran d'aquest encadenament de mals resultats, la cúpula del partit ha fet una profunda autocrítica que ha culminat amb una ponència política que haurà de validar l'assemblea nacional el pròxim 14 de juliol. El document, de 28 pàgines, és una esmena a l'actitud de bloqueig adoptada durant l'últim any i mig, des que Torra és president, i advoca per "passar d'una oposició frontal a una oposició contundent però propositiva". A l'horitzó s'hi manté la independència, però es redreça el rumb per arribar-hi. 

 

Al llarg dels darrers anys de procés, la CUP ha tingut un paper influent i decisiu en molts dels passos que s'han emprès. Pel 9-N del 2014, el paper de David Fernàndez fent costat a Artur Mas va permetre superar les reticències d'ERC i va fer possible la consulta, mesos després i encapçalats per Anna Gabriel, l'oposició dels cupaires a Mas va forçar el pas al costat i l'entrada en escena de Carles Puigdemont. A mitja legislatura, van collar per modificar el full de ruta de Junts pel Sí per incorporar-hi el referèndum. Totes, decisions gens menors en la història recent de Catalunya. Ara, però, comencen a constatar que han arribat a un cul de sac i entenen que cal redissenyar l'estratègia partint d'una premissa essencial: "Avui no es pot mantenir la ficció que la ruptura és imminent", tal com recullen a la seva proposta de ponència política. 

El document l'han elaborat membres del secretariat nacional, del grup parlamentari i de les diverses assemblees territorials. La militància tindrà l'última paraula a l'assemblea de diumenge 14 de juliol. L'anàlisi conclou que s'ha superat un cicle polític, que anava del 15-M a l'1-O i que ara se n'ha encetat un altre en el qual necessiten tornar a ser un "actor polític clau". I això passa, segons el seu punt de vista, per "sortir d'aquesta situació de bloqueig", perquè "potser hem estat més un agent crític que no pas propositiu". Ara s'emplacen a corregir aquesta tendència, "sense deixar de ser crítiques, volem aportar el nostre gra de sorra". 

Anaven lents perquè anaven lluny

Es tracta d'un bany de realisme en tota regla. S'hi assumeix que "ni la CUP ni l'esquerra independentista no estem avui en condicions de materialitzar aquest projecte polític", que "després d'un darrer cicle de gran acceleració política i social hem de ressituar-nos" i que "l'exercici de l'autodeterminació, el final de les polítiques d'austeritat i la conseqüent construcció d'una república independent són un objectiu més llunyà del que semblava ara fa uns mesos". Això sí, avisen que constatar aquest fet no implica renunciar als objectius de la independència. Anaven lents perquè anaven lluny, deia el seu famós eslògan de campanya del 2015. 

Des de la CUP lamenten haver quedat "amb el pas canviat" per la incapacitat d'aportar un canvi de discurs en relació al nou moment polític. Alhora, reconeixen que la tàctica de bloqueig en la qual s'han instal·lat aquesta legislatura "ha tingut un impacte mínim i no ha donat fruits concrets a banda de refermar l'aïllament parlamentari de la CUP". 

La nova estratègia passa per rearmar-se i aprendre dels errors, però també per identificar i potenciar les fortaleses. Entre els encerts, destaquen i aposten per perseverar en la mobilització i els processos d'autoorganització popular, que van tenir el seu màxim exponent en l'1-O, i seguir "tensant el Règim del 78 i de la Unió Europea per mitjà de la desobediència civil". Aquesta vegada, la CUP considera que cal fer un pas més i obre la porta a "assumir responsabilitats institucionals allà on calgui", també al Govern de la Generalitat si fos necessari. 

Sobre la conveniència o no d'impulsar un nou referèndum d'autodeterminació unilateral, la CUP assenyala que avui no es compleixen les condicions òptimes per organitzar-lo i que si s'acabés convocant caldria comptar amb un ampli consens social i una acció prèvia per recollir el màxim de suports i complicitats internacionals. La clau és saber com afrontar un nou embat "en condicions de victòria". 

Durant els propers dies tindran lloc les assemblees locals i territorials en les quals s'obrirà el text a debat i a esmenes. Caldrà veure com cala aquest canvi de rumb entre la militància i l'ala més dura del partit. Les assemblees de la CUP acostumen a ser agitades. En menys de dues setmanes, el desenllaç.