L'absència inicial del lehendakari a la conferència de presidents prevista per aquest divendres a Salamanca apuntalava la posició del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de no assistir-hi. No havia de ser l'únic en quedar fora de la foto. A última hora, però, ha arribat el clàssic gir de guió de l'agenda basca, amb l'anunci d'Íñigo Urkullu confirmant la seva participació a la cimera, després d'haver rascat l'enèsima concessió per part de la Moncloa relacionada amb la gestió pròpia dels impostos. Tanmateix, fonts de l'entorn del president català indiquen a ElNacional.cat que el rebuig a la invitació és inalterable, que "la decisió està presa". 

La raó de fons que motiva la plantada del cap de l'executiu català és que, al marge de la taula de negociació sobre el conflicte polític de fons, el Govern aspira despatxar i resoldre les qüestions autonòmiques i competencials a nivell bilateral, és a dir, parlant de tu a tu amb el govern de l'Estat, sense la companyia de la resta de comunitats. La interpretació de presidència és que un espai multilateral, on participin la resta d'autonomies, no fa més que descafeïnar la trobada i està pensat més aviat per aconseguir una fotografia. 

L'ordre del dia no convenç

Aragonès es va acabar de ratificar en el seu no després de rebre l'ordre del dia previst per la reunió de presidents de divendres. El seu equip esgrimeix que es tracta d'un guió massa obert, amb només dos punts, establerts sense cap feina ni intercanvi previs a nivell tècnic. Concretament, els dos punts que es tractaran, segons s'ha fet arribar als respectius governs autonòmics són, d'una banda la campanya de vacunació, la situació de la pandèmia i la gestió dels fons europeus i, de l'altra, la presentació de l'estratègia 2030 per fer front al "repte demogràfic". 

Precisament el primer apartat, específicament el que té a veure amb els fons Next Generation, és un dels temes que l'executiu català té intenció d'abordar a la comissió bilateral Estat-Generalitat convocada pel proper dilluns 2 d'agost. En l'acord de pressupostos que ERC va signar amb el govern de Pedro Sánchez el novembre passat, el líder socialista es comprometia a afavorir la "cogovernança" d'aquesta injecció milionària provinent d'Europa per la reconstrucció econòmica dels estats membres. A canvi del sí dels republicans als comptes generals de l'Estat, Moncloa es comprometia a que la Generalitat pogués administrar directament el fons. 

Els diners han de servir per finançar projectes de reactivació i transformació de l'economia. El Govern català calcula que li pertoquen uns 30.000 milions dels 72.000 que rebrà Espanya. L'estimació parteix del càlcul del PIB català i el pes demogràfic de Catalunya. Per poder acollir-se als fons, ha presentat 27 projectes. L'acord amb el PSOE es basava en la cogovernança, és a dir, poder ser no només un espectador, sinó tenir capacitat d'incidència.

Torra, Giró i els espais multilaterals

Precisament aquest dimecres, el conseller d'Economia, Jaume Giró, sí que ha participat d'un fòrum multilateral amb la resta de CC.AA, el Consell de Política Fiscal i Financera. Feia cinc anys que cap conseller català assistia a la cita. L'argument que Giró va aportar a la resta de companys del seu govern per justificar la seva presència a la cimera econòmica és que s'hi debat sobre la revisió de l'objectiu de dèficit que hauran de complir les autonomies, i que afectarà directament a l'elaboració dels pressupostos per l'any que ve que ja està treballant el seu departament. 

De la mateixa manera, en anteriors edicions de conferències de presidents, Quim Torra havia optat per acceptar la invitació de Pedro Sánchez. Va ser durant els mesos més durs de la pandèmia, per videoconferència i amb la covid-19 com a únic punt indiscutible. 

A la imatge principal, el president Aragonès a la reunió del consell executiu. / J. Bedmar