Giró irromp en el debat del finançament autonòmic. El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, va presentar aquest divendres un document de 10 pàgines amb al·legacions al Ministeri d'Hisenda en resposta a l'esborrany de la reforma del finançament autonòmic remès per la titular María Jesús Montero a principis de desembre, informa TV3. El termini per presentar al·legacions a la proposta del ministeri, com ja ho han fet altres dirigents de l'Estat com ara Ximo Puig, conclou el 31 de gener. En el document, el conseller assegura que el Govern "no renuncia a la legítima aspiració d'assolir la sobirania fiscal plena", però afegeix que "mentre no s'assoleixi aquest objectiu, el govern de Catalunya considera que ha d'atendre la sol·licitud d'expressar la seva opinió sobre les propostes relacionades amb el model de finançament impulsades pel govern de l'Estat". Pel que fa a la proposta Montero, i concretament el mètode de càlcul de la població ajustada que es vol introduir en aquesta reforma, Giró s'ha posicionat en contra, i ha opinat que "la reforma s'hauria d'abordar des de la vessant dels ingressos, apostant per un model d'autonomia financera", indica el mitjà citat.
Al·legacions
La reforma del sistema de finançament autonòmic es tracta del repartiment dels més de 120.000 milions d'euros que les comunitats de règim comú acaben destinant a sanitat, educació i serveis socials. L’actual sistema data del 2009, fa dotze anys, i en fa set que està caducat. En el document d'al·legacions a l'esborrany de la ministra Montero, Giró ha proposat com a alternativa a la població ajustada "valorar primer com estan repartits els recursos entre l'administració central i les autonomies i corregir aquest desequilibri modificant la cistella d'impostos que formen la base del model de finançament actual (el 50% de l'IRPF i de l'IVA i el 58% dels impostos especials). I, a partir d'aquí, incrementar la capacitat normativa i també de gestió d'aquests impostos, fins ara molt limitada. I, finalment, aplicar un sistema d'anivellament que eviti que determinades comunitats hagin d'apujar impostos per poder oferir als ciutadans un nivell similar en la prestació de serveis públics. En aquesta última fase i no al principi és quan hauria d'entrar en joc, segons Giró, la població ajustada", ha avançat TV3, que ha tingut accés al document.
Població ajustada
La nova proposta d'Hisenda es concreta en un document de 240 pàgines on es tenen en compte factors estàndard com el padró amb relació a la despesa en sanitat i educació, però també altres factors correctius com la superfície de la comunitat autònoma, la dispersió de la seva població, el fenomen de la despoblació o la insularitat en el cas de les Balears i les Canàries. A parer del Departament d'Economia català, és preferible "tenir en compte el percentatge real de població de Catalunya sobre l'Estat, així com la paritat del poder adquisitiu i el cost de la vida i dels serveis públics". D'altra banda, el think-tank Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada), opina que Catalunya seguirà sent una de les comunitats més perjudicades pel repartiment, concretament la tercera per la cua. El Ministeri parteix de la base que el coeficient 100 és la mitjana de recursos que necessita cada habitant de l'Estat, tanmateix no totes les comunitats tenen les mateixes necessitats i variar el coeficient suposa, a la pràctica, perdre o guanyar molts milions d'euros en relació amb aquesta mitjana estatal. Segons Fedea, la proposta d'Hisenda augmentaria "molt apreciablement" les necessitats de despesa atribuïdes a Extremadura (+8,6%) i Aragó (+7%) i reduiria les de Canàries (-3%) i Galícia (-2,7%). A més d'aquestes dues comunitats, els altres territoris que veurien reduïdes les seves necessitats de despesa amb la nova fórmula serien el País Valencià (-1,7%), Catalunya (-1,58%), Madrid (-1,05%) i Andalusia (-0,54%). En canvi, el nou càlcul proposat per Hisenda beneficiaria, juntament amb Extremadura i Aragó, La Rioja (+5,41%), Cantàbria (+4,51%), Múrcia (+3,28%), Castella-la Manxa (+3,14%), Astúries (+2,72%), Castella i Lleó (+2,54%) i Balears (+2%).