El darrer tràmit abans de l'aprovació dels pressupostos ha donat peu aquest matí a un debat amb un fort contingut polític durant el qual el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha denunciat des de la tribuna del Parlament la ingerència de la Justícia en la política i els riscos que comporta. Giró ha insistit, en una contundent intervenció, que aquests són uns bons pressupostos, però no els millors, "perquè un dels pilars sobre els quals es recolza el nostre país, el de la llibertat, està avui ple d'esquerdes".

"Mentre aquest pilar no es reforci, mentre no el puguem enfortir com a alguns ens agradaria, haurem de conformar-nos a seguir fent, any rere any, només uns bons pressupostos que aspirin a millorar la igualtat d'oportunitat i la prosperitat compartida, però no uns pressupostos lliures", ha sentenciat, tot advertint que mentre Catalunya no sigui un país plenament sobirà tampoc serà un país plenament just. També ha insistit que, amb tot, aquests comptes "tenen la vocació de treballar per les llibertats, fins allà on puguem". 

 

Ingerència judicial

Prèviament, i després de respondre breument els diferents grups que l'havien precedit, el conseller ha recordat que el Govern ha hagut d'incorporar canvis als comptes per respondre a la decisió del TC de tombar la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes i per l'increment fins als 1.000 milions d'euros de les polítiques d'habitatge. També ha destacat la creació del Fons Complementari de Riscos per revertir "els efectes confiscadors" de l'acció del Tribunal de Comptes contra els líders de l'1-O. "Un tribunal que opera al marge dels òrgans judicials, però que, tanmateix, funciona com si fos un tribunal de justícia sense ser-ho", ha retret.

En quart lloc, s'ha referit a la intervenció judicial contra la immersió, que ha obligat a actuar l'executiu per defensar la llengua i "l'innegociable compromís del Govern per reforçar la presència del català a través de la cultura i l'educació". En aquest punt ha avançat que, a banda del 24% més de recursos que obté la secretaria de Política Lingüística, els pressupostos de l'any vinent "mobilitzaran les partides que calgui" per revertir, una vegada més, els "efectes nefastos" de la sentència que TSJC avalada pel Suprem que imposa un 25% de castellà. Aquí ha volgut també dedicar un toc d'atenció contra l'equidistància que ha assumit el PSC en aquest debat.

Govern dels jutges insòlit

Giró ha subratllat que en els quatre temes que acabava de destacar, IRPF, habitatge, Fons Complementari de Riscos i llengua, l'acció del Parlament s'ha vist pertorbada per la ingerència política de la justícia espanyola, i ha assegurat que Espanya llisca cap al que ha qualificat de "critarquia", una realitat "avui força insòlita i que gairebé no es dona enlloc". El conseller ha explicat que la critarquia és "la forma de govern on l'acció política i legislativa està en mans dels jutges", és a dir, "el govern dels jutges", i n'ha citat dos exemples d'aquesta critarquia: a les tribus d'Israel que descriu la Bíblia i a Somàlia. "Això és el que està passant a Espanya, especialment amb tot allò que té a veure amb Catalunya", ha reblat.

El conseller ha ironitzat que aquesta paraula era el seu regal als diputats preocupats per la llengua. "Alguns anaven pel món presumint de la singularitat de la lletra enya. Si tot continua igual, d'aquí a poc temps podran anar pel món presumint de ser l'únic país d'aquest planeta amb una critocràcia avançada", ha reblat.

Giró ha tancat la seva intervenció subratllant que els pressupostos del Govern "tenen la vocació de treballar per la igualtat, per la igualtat d'oportunitats i, per tant, de treballar per estimular l'activitat econòmica, la generació de riquesa, la redistribució i serveis públics universals". 

Primer pressupost a temps des del 2009

El conseller havia començat la intervenció destacant que és el primer cop des del 2009 que s'aproven els pressupostos abans de començar l'any i després que en cinc dels darrers deu exercicis el Govern ha hagut de tancar els comptes amb els pressupostos prorrogats. 

En aquest sentit, ha agraït les aportacions de tots els grups de la Cambra i, en particular, dels diputats dels comuns, així com el suport del Govern, amb "l'estímul constant" tant del president, Pere Aragonès, com del vicepresident, Jordi Puigneró, però també de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que n'ha facilitat la tramitació àgil i eficaç.

El conseller ha advertit que era fonamental que els comptes s'aprovessin per encarar amb garanties un exercici que ha advertit "ve ple de reptes i d'incerteses" per la qual cosa ha insistit a reclamar el Fons Covid, el qual s'ha mostrat convençut que arribarà. "Per això els vull dir que per a mi és un orgull formar part d'aquest Govern i haver participat en l'elaboració dels pressupostos per a l'any 22", ha conclòs.

 

A la imatge principal, el conseller d'Economia, Jaume Giró, durant la seva intervenció al Parlament / Sergi Alcàzar