L'Ajuntament de Girona comprovarà aquesta tardor si les comunitats de propietaris han retirat les plaques i la simbologia franquista que encara està present a la via pública. L'estiu del 2023, Girona va ordenar la retirada de 112 plaques franquistes de les façanes dels edificis en compliment de la llei de memòria democràtica, que indica que s'ha de treure tota aquella simbologia que sigui "explícitament falangista". En aquells edificis que no s'hagi retirat la insignia, l'Ajuntament executarà els treballs de forma subsidiària. El maig d'enguany el consistori va enviar 128 notificacions a les comunitats per exigir-ne la retirada. En declaracions a l'ACN, l'alcalde la ciutat, Lluc Salellas, confia que "una bona colla" de comunitats de propietaris les haurà retirades: "A la tardor farem una revisió i, a partir d'aquí, iniciarem el procés per treure-les nosaltres on no s'hagi fet". L'objectiu és que s'hagin eliminat tots els elements en al·lusions al franquisme el 2025, quan farà 50 anys de la mort de Franco.
Abolició dels símbols franquistes
L'Ajuntament de Girona fa anys que ha impulsat diverses iniciatives amb l'objectiu de recuperar la dignitat i la memòria de les víctimes de la dictadura i la repressió franquista. Entre elles, s'inclou la retirada de les àguiles franquistes del pont de l'Aigua o el canvi de denominacions amb motius franquistes. Tanmateix, a la ciutat encara queden molts elements amb simbologia feixista, la majoria en edificis privats. Després de completar el cens municipal, van demanar la col·laboració ciutadana per tal de retirar les plaques, especialment, les insígnies de la Falange a les façanes.
Les insígnies al cementiri
L'Ajuntament té previst desmantellar les làpides i símbols que fan apologia del franquisme del cementiri vell abans d'acabar l'any. El govern municipal va adoptar la decisió el 18 de juliol, coincidint amb la data del cop d'estat de Franco. Les actuacions consistiran en la retirada de cinc làpides i una creu amb inscripcions d'enaltiment del règim i datades principalment de l'any 1939. Posteriorment, es preveu reemplaçar aquestes plaques commemoratives per una que recordi els assassinats a la rereguarda comesos en el context de la violència revolucionària dels primers mesos de guerra.
Les peces originals es posaran a disposició del Museu d'Història de Girona per documentar-les, catalogar-les i preservar-les de la manera que es consideri oportuna. Per la seva banda, l'Arxiu Municipal de Girona verificarà la identitat de les persones que consten en les inscripcions i prepararà un recurs web que deixi constància de la repressió a la rereguarda durant la Guerra Civil.