Un informe jurídic municipal avala la decisió del ple de Girona que el passat 24 d'octubre va declarar persona 'non grata' el rei Felip VI. D'aquesta manera, descarta els arguments exposats pel grup municipal de Ciutadans (C's), que va interposar un recurs de reposició perquè considera que l'ajuntament és "manifestament incompetent" per impulsar una mesura que només poden adoptar els estats i en el marc de les relacions diplomàtiques. L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'ajuntament conclou que la declaració no és "en absolut contrària a dret" perquè els regidors van emetre un "judici de valor" que no té "efectes jurídics de cap tipus". "No procedeixen les causes de nul·litat", sosté l'advocat.

El ple del 24 d'octubre del 2017 va aprovar, per àmplia majoria, declarar el rei Felip VI persona 'non grata' a la ciutat de Girona. Disset dels regidors (els dels grups de CiU, ERC i la CUP), van donar suport al punt cinquè de la moció, que retreia al monarca la seva "manca de neutralitat" en el discurs del 3 d'octubre, durant el qual no va fer cap referència als ferits durant les càrregues policials durant la celebració del referèndum. El PSC es va abstenir i els grups del PPC i C's hi van votar en contra.

El grup municipal de Ciutadans va interposar un recurs de reposició demanant que s'anul·lés l'acord de ple perquè considerava que l'ajuntament no té competències per declarar el rei persona 'non grata'. "És una figura jurídica que neix en l'àmbit de les relacions internacionals, regulada com un mecanisme empleat pels Estats en l'àmbit de les seves relacions diplomàtiques", exposava C's al recurs. El partit recollia jurisprudència de sentències del Tribunal Suprem i dels Tribunals Superiors de Justícia per recolzar la petició de "nul·litat radical" de l'acord. "Han vingut resolent, reiteradament, que les declaracions de persona 'non grata' efectuades fora del context de les relacions internacionals no tenen recolzament normatiu ni garantia procedimental", exposaven. 

A més a més, el partit també argumentava que, amb aquesta resolució, l'ajuntament estava "menyscabant" la figura del rei perquè és un qualificatiu que "amaga un clar menyspreu". El grup municipal considerava, per això, que no es podia admetre la decisió aprovada com un acord "de caràcter extrajurídic" com si fos una "mera declaració retòrica". El recurs de C's ja té resposta dels serveis jurídics municipals. L'informe, signat per un advocat municipal, proposa "desestimar" el recurs de reposició i considera que l'actuació del ple té validesa. "Es tracta d'un conflicte institucional i d'alt contingut polític més que no pas d'una declaració que pugui afectar amb un dany avaluable", resol l'informe.

En aquest sentit, considera que els disset regidors que van recolzar aquest punt de la moció van emetre "un judici de valor" i ho van fer exercint el seu càrrec públic. A més, afegeix que es tracta d'una decisió que no té "cap efecte jurídic". D'aquesta manera, rebutja que l'ajuntament estigui "estigmatitzant" la figura del rei o causant danys a la seva "imatge, béns, professió o patrimoni". "En el present cas, la persona objecte de la declaració és el cap d'Estat i deriva més la qüestió a un conflicte entre institucions", ressalta l'advocat, que subratlla que el ple va declarar Felip VI persona 'non grata' "pel contingut del discurs del 3 d'octubre" i no "en relació a una funció del monarca". Per això, l'informe també descarta que l'ajuntament estigui sobrepassant les seves competències perquè "es tracta d'una declaració de voluntat d'un conjunt de càrrecs electes que va dirigida a manifestar un sentiment o un desig, més enllà que ideològicament s'hi estigui o no d'acord".  "El dret administratiu condiciona i limita l'activitat administrativa però no la d'una declaració de disset càrrecs electes sense efectes jurídics de cap tipus", conclou l'informe.