L'equip jurídic del president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, va traçar un meditat pla per esquivar la possibilitat que la seva compareixença davant la justícia belga d'aquest divendres al matí fos coneguda prèviament per les autoritats espanyoles sota dues premisses: el dia de la vaga general a Catalunya era una jornada idònia per demostrar davant de l'opinió pública que la justícia espanyola i la belga no tenen res a veure ni en la seva professionalitat, ni en la seva autonomia, ni en la política de filtracions; i, en segon lloc, insuflar oxigen polític a l'independentisme, que aquests dies està protagonitzant la resposta a les sentències contra els presos polítics comunicades dilluns passat pel Tribunal Suprem.
El principal obstacle, segons les fonts a què ha tingut accés ElNacional.cat, era sortejar la presència del president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el seu seguici a Brussel·les per assistir al Consell Europeu dels 27 que se celebrava per abordar l'acord entre la UE i el Regne Unit sobre el Brexit. No era una qüestió fàcil, aparentment, ni segura, ja que no era el mateix que la notícia es divulgués dijous a la nit, quan el president exiliat es va personar a les dependències de les autoritats belgues per prestar declaració l'endemà, que se sabés quan comencés a declarar. El fet que el Consell d'Europa i, consegüentment, Pedro Sánchez, estigués a una distància física no superior als dos quilòmetres era un risc informatiu alt. També, per exemple, que qualsevol periodista pogués reconèixer-lo i la notícia corregués com la pólvora.
Estada a Brusse.les
Res d'això no va succeir. Pedro Sánchez i el seu equip continuaven amb les seves coses a Brussel.les sense tenir la més mínima idea del que s'estava cuinant a molt poca distància d'on ells es trobaven. I la ministra portaveu, Isabel Celaá, ha conegut la informació mentre es trobava a la cadena Ser en una de les habituals entrevistes que, aquests dies, són més prolixes amb motiu de la campanya electoral del 10-N. El seu únic comentari ha estat que el govern espanyol no tenia cap comunicació procedent del poder judicial i que esperava que li imposessin alguna mesura cautelar tenint en compte l'euroordre ―la tercera, les altres dues van ser retirades pel jutge Pablo Llarena després del seu fracàs davant de la justícia belga i alemanya― cursada pel Tribunal Suprem i de l'ordre europea i internacional de detenció i d'entrega immediata pels delictes de sedició i malversació de cabals públics, acordant la seva recerca i ingrés a la presó.
Aquesta contundent petició del jutge Pablo Llarena, la justícia belga l'ha substanciat després de la compareixença de Puigdemont a les seves dependències deixant-lo en llibertat sense fiança, igual que en les dues ocasions anteriors, i amb l'obligació de comunicar el seu domicili, viatges i activitats. "Estaré a disposició de la justícia belga per al que em necessiti", ha declarat molt tranquil el president Puigdemont a la seva sortida i abans de tornar a la seva residència de Waterloo. En aquest inici de la tercera partida d'extradició, la definitiva, la pilota continua rodant però el joc es disputa tot en territori de la justícia espanyola, que té una base molt poc sòlida per a la seva petició.