La ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Arancha González Laya, no veu cap novetat en l'esmena pactada entre ERC, Unidas Podemos i el PSOE sobre "eliminar" el castellà com a llengua vehicular a Catalunya.

En una entrevista a Onda Cero, la ministra ha descartat que hi hagi res de "revolucionari" en l'esmena, sinó més aviat "una garantia per als alumnes de rebre l'educació d'acord" amb la legalitat. "El que diu és que les administracions educatives garanteixen el dret a rebre ensenyaments en castellà i les altres llengües cooficials als seus territoris conforme a la Constitució, els estatuts d'autonomia i la normativa vigent. Francament, què hi ha de nou en aquesta esmena?", s'ha preguntat.

Així doncs, ha assegurat que els "alumnes poden estar tranquils" i que se'ls continuarà educant "d'acord amb la Constitució". Per aquest motiu, s'ha mostrat sorpresa per les reaccions que l'esmena ha provocat, sobretot, entre les formacions de la dreta espanyola, que han titllat la reforma d'inconstitucional. "Atinguem-nos a què diuen la Constitució, l'Estatut d'autonomia i la normativa aplicable", ha repetit.

L'esmena blinda realment el català?

A Madrid no és l'únic lloc on aquesta esmena ha generat polèmiques. I és que, a Catalunya, aquesta reforma s'ha convertit en una altra font de discussió entre els socis de Govern. La qüestió clau és: blinda realment aquesta esmena el català en l'educació?

Per al grup de JxCat, no. El diputat al Congrés Sergi Miquel (un dels que es van quedar al PDeCAT) va assegurar que la llei educativa impulsada per la ministra d'Educació, Isabel Celaá, "no protegeix" la immersió lingüística. El motiu, molt senzill, l'esmena d'ERC deixa la porta oberta a què el Ministeri d'Educació dicti a través d'un decret un percentatge de classes que cal fer en castellà a les escoles catalanes.

Miquel va ser concret i va apuntar a la següent frase de l'esmena: "Les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà". Això "fa de tot menys blindar el sistema d'immersió lingüística", va dir, apostant per suprimir tot aquest apartat.

ERC, però, no ho veu així. La diputada Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, va argumentar que en el projecte de llei "administracions educatives" sempre fa referència al Departament d'Educació, mentre que fa servir les denominacions de govern i ministeri per referir-se a l'Estat espanyol.

"És impossible fer una mala interpretació, en el text queda molt clar. M'estranya molt que no ho vegin així" a JxCat, ja que "és innegable", va reiterar Bassa.

La visió del PSOE, demolidora per a ERC

Qui segurament té la clau de tot plegat és el PSOE, i aquest sembla haver dictat sentència. La portaveu socialista d’educació al Congrés, Luz Martínez Seijo, va dir que l'objectiu era garantir el dret a estudiar i aprendre en les dues llengües per igual, per la qual cosa, en "el cas hipotètic" que es detectés que alguna de les dues llengües està desequilibrada en la gestió de competències, s'establirien "mesures compensatòries" per garantir aquest dret.