L'expresident Felipe González ha advertit que hi ha molt poques possibilitats que la Constitució contempli el dret a l'autodeterminació que reclamen els independentistes i que ell treballarà perquè això no passi. "No vull introduir el germen de l'autodestrucció a la Constitució", ha argumentat.

L'exlíder socialista ha fet aquestes valoracions durant la seva intervenció en l'acte sobre els 40 anys de la Constitució que s'ha celebrat avui a Barcelona i que ha comptat amb la participació de Miquel Roca, un dels pares del text, i amb la periodista Mònica Terribas com a moderadora.

A l'acte hi ha assistit la cúpula del PSC, inclòs l'expresident José Montilla, la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, però també rostres polítics aliens a l'esfera socialista com el candidat de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls, i l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo.

González ha insistit que l'única solució per al pols que es viu a Catalunya és el diàleg i s'ha declarat preocupat que s'hagi perdut "la capacitat de diàleg i pacte".

Mil morts

En aquest sentit ha assegurat que l'aprovació el 6 i 7 de setembre al Parlament de les lleis de referèndum i de transitorietat el van fer "patir enormement". "Vaig pensar que si hagués passat als anys 30 ens hauria costat mil morts. La Constitució té l'efecte de ser resilient", ha explicat.

González s'ha referit al Rei i ha lloat el paper tant de Felip VI com del seu pare, ha assegurat que han "prestat un servei extraordinari a la convivència" i ho han fet "sense interferir mai ni trencar la seva neutralitat entre les alternatives polítiques", la qual cosa ha dubtat que hagués estat possible amb altres personatges que aspiraven a ocupar la posició de cap d'Estat, en referència velada a José Maria Aznar.

De fet, ha relatat que el cap d'Estat ha defensat la Constitució en dues ocasions molt evidents, en referència al febrer de 1981, després del cop d'Estat de Tejero, i arran del referèndum. "En la primera ocasió no hi havia un govern. En la segona, sí hi havia govern però no sé si sabia desxifrar la realitat", ha afegit.

L'exlíder del PSOE ha assegurat que la Constitució va rebre tan ampli suport de la ciutadania l'any 1978 perquè es va entendre que s'havia aconseguit un "pacte lliure i de convivència", en què s'havia acordat tant "el pluralisme de les idees com al diversitat del sentiments de pertinença".

Treu ferro a Vox

González ha tret ferro a la irrupció de Vox al Parlament andalús, ha descrit aquesta situació com una anomalia europea que s'ha acabat instal·lant a Espanya. "No cal preocupar-se tant", ha ironitzat.

Això no obstant, ha obert una certa escletxa d'autocrítica per admetre que hi ha hagut errades errades que han donat peu a "espais a la demagògia" i han provocat la pèrdua de "la centralitat política".

Tampoc ha atorgat especial gravetat als dèficits en el funcionament del poder judicial espanyol. Ha relativitzat l'efecte dels mecanismes d'elecció dels membres del CGPJ però ha admès, en relació a les darreres crisis viscudes en la renovació del Consell, que "ho han fet malament, horriblement malament".

Amb tot, González ha acceptat que existeix una crisi institucional preocupant, més fins i tot que la crisi dels partits, perquè "una partitocràcia forta no substitueix una institucionalitat dèbil", que és el que s'està perdent.

En aquest punt, l'expresident ha explicat que no li preocupen el que ha descrit com a liquidacionistes del sistema que van "de cara", però sí aquells que actuen com a "corcs" en l'estructura. "Hi ha molts termiteros", ha lamentat.

Abans d'acabar la seva intervenció, González ha apel·lat a la convivència que s'ha viscut tants anys a la societat catalana, perquè les tensions no es poden viure massa temps. "Que el diàleg prevalgui sobre la crispació en aquesta ciutat en què he sentit el major espai convivencial absolutament transversal que he viscut a cap altre lloc", ha reblat.