“És una bona llei i és una llei que resistirà tant el pas del temps com el pes de qualsevol qüestió d’inconstitucionalitat i prejudicial, com hem anat demostrant aquests anys”. Gonzalo Boye exerceix de gran avalador de la llei d’amnistia i proclama des del Senat que la llei d’amnistia s’ha construït amb l’objectiu de “resistir” el recorregut davant del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Així s’ha expressat Gonzalo Boye en la Comissió Conjunta Constitucional i de Justícia durant la tramitació de la llei d’amnistia en el Senat. L’argumentació de l’advocat, convidat per Junts per Catalunya, s’ha bastit, fonamentalment, en cinc pilars: la diferenciació entre els indults i l’amnistia, la garantia de la separació de poders, la preservació de la igualtat davant de la llei, la condició de llei singular i el seu recorregut al TC i al TJUE. Per a Boye, l’amnistia està preparada i reforçada en tots els àmbits. “En aquests mesos, hem parlat amb molta gent de molts països i no entenen el debat que estem tenint, i no l’entenen per què tampoc entenien per què hem arribat on hem arribat”, ha apuntat l’advocat de Carles Puigdemont i membre de l’equip jurídic de Junts per Catalunya. Les qüestions prejudicials i d’inconstitucionalitat són ser maniobres que poden fer els jutges per frenar i retardar l’aplicació de l’amnistia.
“És un error fonamental confondre el dret de gràcia amb una amnistia”
Boye ha volgut començar deixant clar la diferència entre indult i amnistia i fent una crida a no confondre les dues figures: “Les suposades tatxes d’inconstitucionalitat parteixen d’un error fonamental, que és confondre el dret de gràcia amb el que és una amnistia. A Europa, ningú no ha caigut en aquesta confusió ni comet aquest error”. Boye ha apuntat que el primer que s’haurà de pronunciar, abans que el Tribunal Constitucional, serà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ja ha explicitat “l’encaix” de l’amnistia dins del dret de la Unió Europea en “diferents sentències”.
En aquesta línia, ha citat una sentència del TJUE del 29 d’abril del 2021 que va establir que una amnistia té com a finalitat “desposseir del seu caràcter delictiu els fets als quals s’aplica, de manera que el delicte ja no pugui donar lloc a l’exercici accions penals” i, en cas que s’hagi imposat una condemna, que “es posi fi a la seva execució”. “No és el mateix desposseir del caràcter delictiu uns fets que perdonar la comissió d’un delicte”, que és el que fan els indults: “Són actuacions totalment diferents i aquesta és l’essencial diferència entre l’amnistia i l’indult”, ha conclòs. Boye ha posat a sobre de la taula una altra sentència. Una del Tribunal Suprem del 27 de febrer de 2012, que va afirmar que les amnisties són “supòsits en els quals l’Estat, a través de la llei, disposa limitacions a l’actuació jurisdiccional”.
També ha recordat que “hi ha resolucions del Tribunal Constitucional que mai han titllat d’inconstitucional” la llei d’amnistia del 1977, que encara està en vigor: “No existeix cap llei en vigor que sigui inconstitucional perquè la mateixa Constitució així ho estableix”. “Si la llei de 1977 és constitucional, evidentment és perquè la Constitució no prohibeix les amnisties”, ha reblat.
“S’ha cuidat de manera exquisida que la norma no fos autoaplicadora”
Un tema recurrent entorn del debat sobre la llei d’amnistia és la separació de poders. I Boye ha deixat clar que “està garantida” perquè “el que es va incloure en la llei segueix al peu de la lletra” l’establert per la Comissió de Venècia el 2013: “Perquè una amnistia sigui compatible amb el principi de separació de poders, el Poder Judicial ha de ser encarregat, per decisió del Legislatiu, de determinar si l’individu compleixen els criteris abstractes establerts pel Legislatiu”. Boye ha posat en relleu que “s’ha cuidat de manera exquisida que la norma no fos autoaplicadora” i “es respectés en tot moment el principi de separació de poders”.
📝 La Comissió de Venècia deixa clar que és “lògic” que l’amnistia aixequi les ordres de detenció
És a dir, l’amnistia “no s’aplica per si mateixa”, sinó que “es confia al Poder Judicial la decisió sobre si una persona concreta compleix els criteris generals determinats pel Legislatiu per a aplicació de l’amnistia”. Per cert, Boye ha aprofitat per “agrair” el Senat que demanés l’informe a la Comissió de Venècia, que va en aquesta línia i va servir per “aclarir algunes coses i reforçar-ne altres que tothom estava criticant”.
“Tots els involucrats en l’àmbit objectiu són tractats de forma igual”
En relació amb el principi d’igualtat, Boye ha esgrimit que la igualtat “es garanteix des del mateix moment que tots els involucrats en l’àmbit objectiu establert en la llei són tractats d’igual manera”. Amb aquest objectiu, es va establir una definició “precisa i detallada per als actes susceptibles de ser amnistiats a fi de garantir la seguretat jurídica”. “No existeix individus o grups amb privilegi jurídic especials dins de l’àmbit objectiu de la llei”, ha afegit.
També s’ha complert amb “els requisits d’un interès general que justifica la promulgació d’una llei d’amnistia com a llei singular”. “Per a problemes concrets, solucions concretes,” ha justificat. I ha afirmat que l’amnistia “torna a superar el cànon de constitucionalitat, ja que compleix els principis de racionalitat, proporcionalitat i adequació de la mesura”.
📝 El jurista citat per ERC al Senat reprova que la causa del Tsunami “despertés” arran de l’amnistia
📝 Un exvicepresident del TC, citat pel PSOE, defensa que l’amnistia està “raonablement justificada”
📝 Un catedràtic citat per ERC defensa que l’amnistia “corregeix” la “deriva punitiva incorrecta”
L’indult general firmat pel rei Joan Carles I el 1975
Tornant a l’argument sobre els indults, durant la seva intervenció, Gonzalo Boye també ha justificat que la Constitució prohibeix els indults generals perquè “volia marcar una distància” amb la Llei Orgànica de l’Estat, la setena llei fonamental del Reino, promulgada el 1967 pel règim franquista. A l’article 6, atribuïa el Cap de l’Estat la “prerrogativa de gràcia”, que va permetre a Joan Carles I, per exemple, concedir un indult general amb motiu de la seva proclamació com a rei d’Espanya. Al decret, va justificar que era un “homenatge a la memòria de l’egrègia figura del Generalísimo Franco”, a qui va qualificar “d’artífex del progressiu desenvolupament en la Pau de la qual ha gaudit Espanya en les últimes quatre dècades”.
Davant d’aquesta realitat, Boye ha arguït el constituent “va voler fugir d’aquesta figura i la va excloure de l’ordenament jurídic” per “allunyar-se de les reminiscències franquistes que representaven els indults generals”. Així mateix, el constituent tampoc va voler “imposar una limitació al legislador prohibint promulgar lleis de diversos tipus i matèria”. I ha reblat el seu argument asseverant que “si el constituent hagués volgut que el legislador no pogués promulgar una llei d’amnistia, hauria dit que entre la facultat de la cambra queda exclosa la de promoure, promulgar o proposar una llei d’amnistia”, cosa que no va ser així.