La mateixa setmana en què el jutge Pablo Llarena manté la negativa a aplicar l'amnistia al president a l'exili, Carles Puigdemont, l'advocat Gonzalo Boye (Vinya del Mar -Xile-, 1965) aborda en una entrevista amb ElNacional.cat l'oposició del Suprem a aplicar aquesta llei. "Tan dolent és que els jutges tutelin la democràcia com que la tutelin els militars", alerta. En relació al retorn a Catalunya de Puigdemont el passat 8 d'agost i la seva marxa sense entrar al Parlament, nega en rodó que els Mossos els haguessin fet saber cap intenció de deixar-lo acudir al ple d'investidura i insisteix que després que el president no s'ha entregat en set anys, "no s'entregarà ara". L'advocat és també responsable de la defensa del periodista Pablo González, detingut a Polònia sota l'acusació d'espionatge i alliberat en un recent intercanvi de presoners. Assegura que el que interessava als serveis secrets polonesos en els interrogatoris a aquest periodista era la suposada trama russa del procés i el preguntar-li sobre Puigdemont; i que va ser el govern nordamericà el qui va incloure Pablo Gonzalez en l'intercanvi de presos. Pel que fa la causa oberta contra ell per blanqueig de capitals que iniciarà el judici al novembre, denuncia que la fiscalia està pactant amb altres dels investigats perquè l'impliquin amb acusacions falses.
Quan podrà tornar Carles Puigdemont a Catalunya sense el risc de ser detingut?
Estem esperant que el Tribunal Suprem tramiti els recursos i en funció del que decideixi, anirem o no al Constitucional; i en funció del que el Constitucional digui, actuarem. Aquest és un cas bastant atípic, en el qual un poder de l'Estat es nega a aplicar una llei que ha estat aprovada per un altre poder de l'Estat. Així de simple.
El Suprem afirma en la interlocutòria que ha presentat al TC que la llei d'amnistia vulnera el dret a la igualtat davant de la llei i a la independència judicial...
Ho diuen de passada. En aquesta interlocutòria en cap moment no diuen, miri, aquesta llei és inconstitucional perquè afecta d'aquesta forma. Sorprenentment, en aquesta mateixa resolució citen diverses vegades la Comissió de Venècia. I la Comissió de Venècia no només no els dona la raó, sinó que diu que aquesta llei d'amnistia és perfectament encaixable en els estàndards europeus. Creiem que retallant frases de paràgrafs no és com s'ha de treballar per part d'un Tribunal Suprem.
En el seu recurs, el Suprem no pregunta al TC sobre la malversació de fons públics i per què considera que els líders independentistes es van enriquir. Com es pot corregir aquest raonament?
Bàsicament, aquí hi ha una vulneració del principi de legalitat. És una llei en vigor aprovada per l'òrgan encarregat de promulgar lleis. I hi ha uns senyors que són l'òrgan encarregat d'interpretar-la i aplicar-la, que diuen: no l'aplico. Però, no és el mateix dir no l'aplico per una cosa determinada, que treure una tercera interpretació sobre el delicte de malversació. A més, el Suprem diu, ara, set anys després, que afectaria els interessos de la Unió Europea. Però la UE mai no ha vist en aquest cas la malversació i no hi ha un sol organisme de la UE que hagi iniciat un procediment d'exigència de responsabilitat, o almenys d'investigació. Si els fets tenen una afectació en els interessos financers de la UE, el jutge Llarena ha de deixar el cas i lliurar-l'hi a la Fiscalia Europea. Per què no ho fa? Perquè és un argument espuri.
No em puc imaginar que el Tribunal Constitucional vulgui que la inaplicació d'una llei sigui portada a Europa. Confio en el sentit comú
Puigdemont haurà d'arribar fins a la justícia europea perquè li apliquin l'amnistia?
No em puc imaginar que el Tribunal Constitucional vulgui que la inaplicació d'una llei sigui portada a Europa.
Confia en el Tribunal Constitucional?
I en el sentit comú.
I quines conseqüències té el fet que els jutges facin aquesta interpretació d'una llei que es deia que estava tan blindada?
La llei sempre ha estat blindada, però el Codi Penal també i en el Suprem han estat durant set anys fent interpretacions que no han resistit mai el pas del Pirineu. I això ens ha de portar a preguntar-nos una cosa: tenim els mecanismes adequats per a l'exigència de responsabilitats en els casos de jutges i magistrats? Segons la meva opinió, no. No existeixen els instruments legals suficients i adequats per a que no hagin poders de l'Estat que siguin descontrolats. Tant en el Poder Executiu com al Poder Legislatiu existeixen mecanismes externs de control sobre les seves actuacions. En el cas del Poder Judicial és l'únic que el mecanisme de control són ells mateixos. Això no és gaire democràtic ni ajuda en el que són pesos i contrapesos en un Estat democràtic i de dret. Crec que cal avançar en una línia de reforma perquè als jutges se'ls pugui exigir responsabilitats més enllà del seu propi àmbit.
Arran de l'arribada i marxa del president Puigdemont a Barcelona aquest agost, un jutjat de Barcelona investiga 3 mossos per haver-lo ajudat. Han comès el delicte d'encobriment, com diuen els Mossos?
No hi ha delicte. Em preocupen aquestes investigacions judicials per fets que no són delictius perquè la despesa va a càrrec de tots els ciutadans. Som els ciutadans els que paguem això i qualsevol persona que llegeixi el Codi Penal sap que no hi ha delicte.
Tanmateix, el Departament d'Interior ha suspès de sou i feina tres agents dels Mossos per acompanyar Puigdemont.
N'hi havia un que estava de vacances, un altre que estava turistejant per allà, i un altre que estava de baixa. En el cas de les dues persones que nosaltres defensem, sí, estan suspesos de sou i feina amb una resolució que considerem que és arbitrària. I donaré un exemple de per què és arbitrària: hi ha un informe de Mossos que diu que la decisió de la direcció de Mossos era detenir al president al lloc més adequat i que aquest lloc era el Parlament. Per què el mosso que caminava al costat del president havia de detenir-lo, si no era el moment ni el lloc adequat? La lògica és aclaparadora. Ells es van equivocar, ho van fer malament i ara busquen responsables. Però és evident que una persona que està de vacances, fora de servei, pot acompanyar un amic on vulgui.
Si algú està realment preocupat pel que va passar el dia 8, que exigeixi la responsabilitat als que van organitzar aquest fiasco
Què pot fer el jutjat contra les persones que van participar en el retorn i la marxa de Puigdemont? S'han presentat querelles, també contra vostè.
A nosaltres sempre ens presenten querelles. No hi ha delicte, i només cal llegir-se el Codi Penal. L'únic delicte que hi podria haver hagut és si el president Puigdemont fos un pres, un detingut o un condemnat. Ni estava pres ni estava detingut, ni està condemnat. Per tant, no hi ha delicte. Ara, si es volen treure una altra teoria..., bé, el Suprem ho fa en el cas de la malversació. O sigui, tot pot ser, però evidentment les coses tenen un límit. Si algú està realment preocupat pel que va passar el dia 8, que exigeixi la responsabilitat als que van organitzar aquest fiasco.
S'acusa els Mossos de no haver-lo detingut, però, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional també l'haurien pogut detenir...
Sí, sens dubte.
El president no s'ha entragat en set anys, no s'entregarà ara
I per què no van actuar?
No ho sé. Això caldria preguntar-ho al ministre de l'Interior. El tema és que hi va haver una anàlisi policial que les coses anaven a passar en funció d'un relat -sorgit no del president, sinó sorgit de les autoritats d'aquell moment a Catalunya- que el president venia a lliurar-se. El president va dir clarament a qui el va voler escoltar: no facilitaré la meva detenció. Què necessiten? Un manual d'instruccions de què significa la frase? El president no s'ha entregat en set anys, no s'entregarà ara.
Però, Puigdemont va assegurar que seria al Parlament quan se celebrés el ple d'investidura...
Sí, si hagués pogut arribar.
En quin moment es decideix que no pot arribar? Vostè què li va aconsellar que fes?
Tots vam ser testimonis del que hi havia allà. Hi havia una impossibilitat material d'entrar al Parlament sense que fos detingut. I si no anava a poder arribar al Parlament, doncs el millor és fer el seu discurs, acabar la seva feina i marxar a casa.
Però si s'hagués arribat a fer el discurs, a la sortida l'haurien detingut igualment...
És que no crec que el volguessin detenir a la sortida del Parlament, volien detenir-lo a l'entrada. Això era evident i qualsevol que va ser allà ho tenia clar. El president no hauria pogut entrar al Parlament.
S'ha dit que van rebre missatges de la cúpula dels Mossos en el sentit que el deixarien entrar. Això és veritat?
A nosaltres mai no ens van donar un missatge així...
Extraoficialment?
Ni oficialment ni extraoficialment. Ara s'estan cobrint les espatlles, per això que ara surten tot aquest tipus de missatges. No és cert. I a més, jo em faig una pregunta: diguem que sigui cert el missatge dels Mossos que el deixarien entrar. I per què han suspès de sou i feina altres mossos que estaven al costat del president molt abans que passés això? Segons el propi informe de Mossos, hi va haver un mosso al costat de l'escenari que el va veure, i no està suspès. I aquest mosso no tinc cap dubte, que anava armat. Els que han suspès de sou i feina estaven de vacances, no anaven armats, ni tenien cap obligació d'actuar.
Semblava que estiguessin buscant Bin Laden. Estaven buscant el legítim president de Catalunya com si estiguessin buscant un terrorista
També es va dir que els Mossos detindrien Jordi Turull i després van aclarir que li demanarien explicacions. Com ha acabat?
Ni l'han detingut ni li han demanat explicacions. Bàsicament el que hi ha és que era un dia en què estaven dels nervis. Van posar l'operació Gàbia, la van treure, la van tornar a posar, la van tornar a treure... Això no és seriós. Això era nervis i, després, gent molt agressiva dialècticament parlant. Tots hem vist aquesta roda de premsa en què semblava que estiguessin buscant Bin Laden. Estaven buscant el legítim president de Catalunya i ho feien com si estiguessin buscant un terrorista.
En quin moment van decidir que Puigdemont no entrava al Parlament?
Una mica abans.
Una mica abans de què?
A veure, hi havia pla A, pla B, pla C, i quan es va veure la situació va quedar clar que no hi havia margeNo s'atreveixen a perseguir els autèntics culpables que el president hagi pogut marxar, que són les milers de persones que estaven allà reunides
A poc a poc, comencen a aparèixer detalls d'aquella operació...
Sí, no vull donar explicacions perquè defenso persones que estan imputades en causes penals sobre això i mentre no s'arxivin, jo prefereixo no donar explicacions.
Va participar molta gent en aquesta operació. És a dir, en el moment en què apareix el president, queda encerclat dins d'un grup molt nombrós de persones que l'envolten, semblava una estratègia molt organitzada...
Crec que una vegada més s'estan equivocant de la gent que persegueixen, perquè no s'atreveixen a perseguir els autèntics culpables que el president hagi pogut marxar, que no són d'altres que les milers de persones que estaven a Arc del Triomf aquell dia. És a dir, si realment volen perseguir els qui van impedir que el president fos detingut, haurien de detenir diversos milers de ciutadans que estaven allà reunits. Però clar, per a això es necessita molt valor, seria reconèixer una cosa que venen negant durant set anys, que hi ha una repressió contra l'independentisme.
Probablement Illa és president perquè el Suprem no va permetre que Puigdemont pogués fer campanya electoral a Catalunya
Durant set anys ha batallat per impedir la detenció de Puigdemont, però en aquest temps, Salvador Illa ha arribat a la presidència de la Generalitat, governa el PSC, ja no hi ha majoria independentista i el president contínua en l'exili. Llarena se n'ha sortit amb la seva? Han desactivat políticament Puigdemont?
El president Puigdemont està més actiu políticament que mai. En general no em pronuncio en termes polítics. Jo crec que el jutge Llarena, suspenent les seves vacances, va demostrar que tenia alguna cosa personal en aquest tema i això sempre és negatiu. De fet, jo provo de no prendre'm les coses com a personals quan es tracta de l'àmbit professional. Però en realitat, probablement, Salvador Illa està a la presidència de la Generalitat perquè el Tribunal Suprem no va permetre que el president Puigdemont pogués fer campanya electoral a Catalunya.
Vostè creu que si el president Puigdemont hagués pogut venir a Catalunya hauria guanyat les eleccions?
Estic convençut què sí, perquè Salvador Illa va necessitar les crosses de Pedro Sánchez i les cinc jornades de reflexió de Pedro Sánchez per avançar uns escons; i el president Puigdemont va haver de fer la seva campanya a distància des de l'altre costat de la frontera. En un procés democràtic obert, amb el president aquí, veuríem qui és la principal força.
Tan dolent és que tutelin els jutges la democràcia com que la tutelin els militars
I què passa quan un tribunal intervé d'aquesta manera com vostè descriu en un debat polític? No passa res?
El problema és que hi ha gent que ho està tolerant i hi ha fins i tot uns relats instal·lats de legitimitat d'aquesta intervenció i la porten legitimant durant set anys, la intervenció judicial en la política catalana, que per tant també afecta la política espanyola; i no s'adonen que això afecta la qualitat democràtica. Una democràcia no necessita ni jutges ni crosses perquè els tutelin. Tan dolent és que tutelin els jutges com que tutelin els militars o qui sigui. L'activitat democràtica lliure, sobirana i sense ingerències dona uns resultats que els demòcrates sempre valorem com a positius
Entre les causes contra l'independentisme hi ha el cas Volhov, sobre la suposada trama russa, instruïda pel jutge Joaquín Aguirre. El Suprem acceptarà aquesta causa contra el president Puigdemont?
Aquesta causa té dos grans problemes: una que és un deliri d'una persona que no està bé i que necessita ajuda; i una altra, que la pròpia Audiència Provincial de Barcelona ja li va dir que se li ha acabat el temps per investigar. Per què el Tribunal Suprem s'hauria de ficar en aquest bassal? Crec que són prou assenyats com per ni tan sols entrar a valorar els fets.
Sobre la querella que va interposar contra el jutge Aguirre no té encara resposta. Creu que, com que ha anunciat que es vol jubilar al gener, es desestimarà?
Que ell es vagi a jubilar no l'exonera de la responsabilitat. A la justícia se li fa un flac favor quan entren els mecanismes corporativistes a ajudar. Poques vegades es veu una resolució prevaricadora tan clara com la del jutge Aguirre.
Els fiscals del cas contra mi han iniciat una ronda de contactes amb determinats acusats perquè m'incriminin a canvi d'una pena mínima
El proper 18 de novembre comença a l'Audiència Nacional un judici contra vostè i 46 persones més per blanqueig de capitals. Com l'afronta?
Amb tranquil·litat, els que hi estan treballant són els meus advocats. La preocupació que tinc és que soc conscient que els dos fiscals del cas estan oferint acords a altres acusats, acords irrisoris a altres acusats, a canvi que s'inventin una història i declarin en contra meu. Com no tenen proves contra mi, perquè no he fet res, una vegada més estan buscant col·laboracions espúries per generar una condemna partint de testimonis de coacusats. De fet, tota la causa se sosté en el testimoni d'un coacusat al qual li han perdonat un assassinat, l'han posat en llibertat perquè declarés en contra meu amb mentides.
Abans del judici ja va presentar els geolocalitzadors dels telèfons que demostren que en les reunions en les quals se suposa que es va maquinar el delicte vostè no hi era...
És que amb la geolocalització es demostra que no hi va haver reunions, se les van inventar. Hi havia, sí, una persona i els seus familiars als quals agafen traient diners en efectiu d'Espanya. Hi ha cinc sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que diuen que aquests fets són constitutius d'una sanció greu -no molt greu, greu- de treure diners del país sense declarar i que els correspon la devolució de la meitat dels diners que han intervingut. És a dir, hi ha una sanció administrativa i una ordre de devolució dels diners. I això mateix la Fiscalia ho tracta de transformar en un delicte de blanqueig de capitals no havent-hi una previsió legal per a això.
L'advocat d'un acusat responsable d'un assassinat ha reconegut que van pactar amb la fiscalia i la policia que declarés contra meu a canvi de la seva llibertat
Ha denunciat repetidament que existeix una vinculació entre la seva defensa del president Puigdemont i l'acusació que s'ha plantejat contra vostè per blanqueig.
És que és així. A mi m'involucren en aquesta causa a partir que aconseguim guanyar a Alemanya. I a partir d'allà, el llavors fiscal del cas, avui fiscal europeu, inicia uns contactes amb un dels encausats que estava pres, contra el qual hi ha evidència que va ordenar un assassinat, i a canvi de declarar en contra meu el deixen en llibertat. Hi ha un reconeixement exprés de l'advocat d'aquesta persona que això ho van pactar amb la fiscalia i la policia.
Arran d'aquesta vinculació que planteja hi ha hagut veus que l'han acusat de voler incloure el seu en l'amnistia...
El meu cas sempre ha estat fora la llei d'amnistia. Això va ser una perversitat que va filtrar una persona a un periodista concret en un moment en el que nosaltres estàvem dient no a una redacció del text que deixava fora a més de la meitat dels beneficiats per l'amnistia.
Si els fiscals pacten amb determinades persones perquè menteixin en contra meu significa que no tenen proves i que volen tant sí com no condemnar-me.
Tem ser condemnat per allò?
Sí, sí clar. Ho tinc molt present i no és que tingui por, perquè no crec que la vida es pugui viure amb por, però evidentment si els fiscals estan fent ara acords a la meva esquena per beneficiar unes determinades persones a canvi de canviar la seva declaració i mentir en contra meu, significa que, un, no tenen prova, i una altra, que volen tant sí com no condemnar-me.
Gonzalo Boye no només és l'advocat de Puigdemont, també s'ha assegurat que té molta influència sobre el president la qual cosa l'ha convertit en blanc d'atacs. Quina és la vinculació? Realment té tanta influència?
Hi ha dos plànols: un és el professional i l'altre, després de set anys, tenim molta confiança entre els dos. Però em sembla que sempre ha estat una perversitat absoluta pensar que algú, una persona qualsevol, té capacitat d'influir en el president. Els qui diuen això no el coneixen. El president no es deixa influir per ningú. Escolta tothom i pren les seves decisions i té un projecte de país i una idea política que és immutable, li diguem el que li diguem els qui l'hi diguem. O sigui, és gratuït, fals i sobretot d'escàs rigor plantejar que el president és una persona influenciable.
La meva participació política pot ser com la dels jutges Marchena o Llarena, perquè estem en una confrontació jurídica entre polítics. La diferència és que jo no tinc un projecte polític personal
Gonzalo Boye ha assumit un paper polític a Junts?
Mai no he tingut un paper polític i m'he mantingut sempre al marge de la política. Cosa diferent és que quan s'ha judicialitzat la política, hi ha de vegades decisions polítiques que depenen dels escenaris jurídics. Això és una realitat, però la nostra defensa sempre ha estat supeditada al que el president ha tingut al cap com a escenari polític. El president sempre ha anat per davant del que ha estat la seva defensa. Ell ha tingut un itinerari polític, que pot modificar en determinats moments en funció també dels escenaris jurídics. Dir que jo tinc una participació política pot ser la mateixa que tingui el jutge Marchena o el jutge Llarena, perquè estem en una confrontació jurídica entre polítics. Hi ha un moment en què els que baixen a la sorra són els juristes. La diferència és que jo actuo en funció dels criteris i interès dels meus defensats i no tinc un projecte polític personal. Aquesta és la meva gran diferència amb l'altra part.
En aquesta entrevista, ha acusat a la justícia espanyola d'estar negociant amb un assassí per intentar acusar-lo...
Al fiscal Ignacio de Lucas Martín. Això consta documentat i ara hi ha dos fiscals que estan negociant amb determinats acusats per regalar-los unes condemnes mínimes a canvi que declarin en contra meu. Jo no he acusat la justícia espanyola, he dit les persones concretes que han participat en això, perquè de vegades es comet l'error de generalitzar. A Espanya n'hi ha cinc mil i escaig jutges, la majoria fan la seva feina correctament. Hi ha un altre tant de fiscals, que la majoria fan la seva feina i amb qui jo interactuo en diversos procediments. Sempre, a tota cistella, hi ha pomes podrides.
Hi ha un grup de jutges que tenen una visió concreta de com han de funcionar les coses i com no permeten que funcionin
En aquest cas, parla del fiscal, però abans parlava dels jutges Marchena, Llarena, Aguirre... Vostè que ha participat en nombroses causes vinculades a drets humans, com valora el funcionament de la justícia espanyola en el cas dels independentistes?
Aquí no hi ha una falta d'independència judicial, sinó una falta d'imparcialitat judicial. No és que els jutges rebessin instruccions, és que hi ha un grup de jutges que tenen una visió molt concreta de com han de funcionar les coses i com no permetran que funcionin. Hi ha una falta d'imparcialitat quan hi ha un biaix ideològic que afecta directament les resolucions. I això és el que passa aquí. Ens hem enfrontat per aquest mateix cas en tribunals de Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Escòcia... i encara no sé com pensen aquests jutges a nivell ideològic. De molts d'ells no record ni el nom. M'és igual. Es diuen jutge i actuaran com a jutges. No necessito saber si és progressista o conservador. Aquesta concepció que hi ha a l'Estat espanyol de jutges progressistes i jutges conservadors o jutges independentistes, no existeix a cap país. Perquè són jutges. En el fur intern no tinc cap dubte que tots els jutges que han intervingut en els nostres casos tenen la seva ideologia, però no l'he vist mai reflectida en les resolucions.
Pablo Gonzalez no va ser reclamat per les autoritats russes. Se'l va incloure en l'intercanvi per consolidar el trasllat del periodista del Wall Street Journal a EUA
Hi ha un altre cas que vostè ha portat que és el del periodista Pablo González, que va ser detingut a Polònia i, finalment, alliberat en un intercanvi de presos entre Rússia i Ucraïna. La Fiscalia polonesa ha presentat ara càrrecs en contra seu...
Polònia és un estat membre de la Unió Europea per casualitat. No deixa de sorprendre'm que Polònia hagi alliberat Pablo i l'hagi lliurat en aquest intercanvi que hi va haver i dies després presenti càrrecs, que és el que no ha fet en dos anys i mig. Probablement això tingui a veure amb què la fiscalia polonesa es va assabentar de l'alliberament del Pablo quan estava ja a Turquia. I sembla que això no els va agradar.
I com s'explica que hagi estat alliberat en un intercanvi de presos i que fos rebut pel president Putin?
I pel president Biden, perquè aquí sembla que només recordem el president Putin. Resulta que el president Putin va rebre els russos i el president Biden va rebre el periodista del Wall Street Journal. Aquest és un reconeixement que el periodista del Wall Street Journal era un espia de la CIA a Rússia? És una mica preocupant que només es miri cap a un costat. És més, al Pablo se'l rep juntament amb una altra sèrie de persones de nacionalitat russa per part del president Putin. I al periodista del Wall Street Journal el rep el president Biden i la vicepresidenta Kamala Harris. Per aquestes regles de lògica el del Wall Street Journal és doblement espia. El Pablo no estava reclamat per les autoritats russes i l'inclouen en la llista per oferiment dels americans per consolidar el trasllat del periodista del Wall Street Journal als Estats Units. Aquesta és la veritat de la història. El problema és que tinc l'obligació legal de no divulgar el contingut de la causa, perquè a Polònia no podem fer-ho. I partint d'aquesta obligació legal hi ha gent explicant autèntiques fal·làcies, però les obligacions legals tenen un límit i quan s'arribi a aquest límit es veurà que hi ha molta gent que ha estat dient coses que no són correctes. No és correcte que se'l vinculava amb els serveis secrets russos. En realitat el que s'ha estat buscant durant dos anys i mig és que el Pablo reconegués una implicació en la trama russa del procés, que no existeix.
Els serveis d'intel·ligència polonesos volien que Pablo [González] reconegués l'existència d'una trama russa del procés i la vinculació amb Puigdemont, Alay, Boye...
Qui li demanava això?
En els interrogatoris a què va ser sotmès, no per cap jutge polonès, perquè en dos anys i mig no ha vist cap jutge polonès, pels serveis d'intel·ligència polonesos.
Se li preguntava per la causa del procés?
Volien que reconegués l'existència d'una trama russa i la vinculació de tots nosaltres. O sigui, que el dia que puguem parlar aquí a més d'un els cau la cara de vergonya. I fins i tot la cartera de ministre.
És a dir que els serveis secrets polonesos preguntaven a Pablo González sobre l'existència d'una trama russa del procés.
Sí, sí.
I intentaven vincular-lo a aquesta suposada trama?
Sí, sí, així és. I això no està subjecte a restricció perquè m'ho va explicar el Pablo després de la seva excarceració. Ho dic per si les autoritats poloneses volen iniciar algun tipus d'investigació. Pablo, a mi, com a advocat seu, m'explicava els interrogatoris.
En concret li preguntaven, si Puigdemont estava implicat? O si estava implicat vostè?
El senyor Boye, el senyor Alay, el senyor Puigdemont...
Deien noms?
Sí, clar.
Els serveis secrets polonesos actuaven a petició del Ministeri espanyol?
No ho sé, perquè també pot ser que els polonesos estiguin molt interessats en la independència de Catalunya. Són coses que poden ser...