L’advocat Gonzalo Boye (Viña del Mar -Chile-, 1965) no ha amagat l'escepticisme davant de la reforma del delicte de sedició que aquest divendres s'ha entrat al Congrés. Com a responsable de la defensa dels líders independentistes exiliats a Brussel·les, assegura que aquesta reforma no canvia res de la situació del president, Carles Puigdemont, però que tampoc servirà per rebaixar la inhabilitació del líder d'ERC, Oriol Junqueras. Boye preveu que a partir de febrer, es farà pública la sentència del tribunal de Luxemburg que hauria de permetre el retorn de Puigdemont.

Més enllà de l'efecte a Catalunya, alerta que aquesta reforma incompleix criteris del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), criminalitzant drets fonamentals, per la via de descoratjar accions de protesta i manifestacions de caràcter multitudinàries. I és pregunta sobre el significat i l'impacte real d'una llei que s'expressa, a parer seu, en termes ambigus per preveure càstigs a aquells que “actuant en grup i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública, executin actes de violència i intimidació sobre les persones o les coses, (...) o envaint instal·lacions o edificis”.

 

Per què aquest escepticisme?
Hi ha coses, sobretot l’exposició de motius que em sembla tremendament perillós i altres tremendament vagues pel que fa a la definició. Els delictes penals, com més precisos i més concrets siguin més seguretat jurídica s’aporta, i aquí hi ha alguns termes que generen molta confusió. Executar actes de violència i intimidació sobre les persones ho puc entendre; però no sé què és la violència o intimidació sobre les coses. Em genera confusió. Serà espantar una cadira o una taula o una casa. No sé com s’intimida una cosa.

La reforma incompleix els criteris del TEDH sobre exercici de drets fonamentals, i manté la possibilitat que un tribunal ho interpreti com vulgui.

Hi ha juristes i una entitat com Òmnium Cultural que estan començat a alertar sobre què representa aquest agreujant sobre delictes d'ordre públic. Podria afectar persones que participen en una manifestació multitudinària o en un desnonament o en una votació com a va ser l'1-O?
Sense dubte. Quan s’actua (llegeix) "en grup i amb la finalitat d’actuar contra la pau pública...” -anem a definir pau pública- i (segueix llegint) “...executin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses, obstaculitzant la via pública, ocasionant un perill per a la vida i la salut de les persones, envaint instal·lacions i edificis...” Això, bàsicament, incompleix els criteris del TEDH en la criminalització, a efectes de descoratjament, de l’exercici dels drets fonamentals. Des del punt de vista jurídic, i crec que s’ha de fer una abstracció del cas català, en termes generals no veig que se solucioni cap problema. Simplement es canvia alguns conceptes, s’obre un ventall de possibilitats que abans no existien i se segueix mantenint la possibilitat que un tribunal interpreti com vulgui.

Puigdemont, contundent davant l'anunci de reforma de la sedició: "No es desjudicialitza res"
 

Estem parlant d'una derogació, substitució, reforma...? Què és? I el fet que sigui una derogació o una reforma, afecta a les sentències?
Això és una feina que correspondrà fer a la Sala Segona. Aquí el que hi ha és una substitució de normes, no una derogació. Una derogació és eliminar del codi penal una conducta punible.

Tant se val el nom que li posin, el problema són els fets. Els fets no tenen un encaix jurídic fora d’Espanya

En el cas dels exiliats com els afectarà? El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha dit que això servirà per facilitar la seva extradició...
No sabia que aquest senyor sabia d’extradició... Segueixen confonent el mateix. Tant se val el nom que li posin, el problema són els fets. Els fets no tenen un encaix jurídic fora d’Espanya. Ja ho ha dit Alemanya i Bèlgica. És més, Bèlgica ha dit coses més importants, ha dit: "aquí hi ha risc de vulneració de drets fonamentals, i per això no l’entregarem". És a dir, no existeix en aquests moments un escenari que faciliti l’entrega ni que el perjudiqui. No crec que l’escenari a nivell internacional hagi canviat. L’únic que sí pot canviar és que, si primer van venir els indults i ara això..., potser l’escenari era molt dolent abans i ara és dolent.

És un reconeixement que aquest delicte està desfasat, com va reconèixer ahir el mateix Pedro Sánchez?
Sens dubte. És un reconeixement. Hi ha hagut una gran feina política de persones com Jaume Asens. Però jo he de pensar com a advocat, no com a polític.

Això no canvia la situació ni de Puigdemont ni de Toni Comín

Per tant, no és cert que això afecti a l’extradició dels exiliats. No ha canviat res la seva situació?
Això no canvia la situació ni del president Puigdemont ni de Toni Comín. Podria canviar, en certa mesura, la de Clara Ponsatí. Però és un tema que cal discutir quan arribi el moment.

En el cas del conseller Lluís Puig, que és el primer que Brussel·les va dir que no extradien, no tenia el delicte de sedició...
No. Era un tema de malversació i el delicte de malversació no s’ha tocat.

Per tant, en el seu cas, ja sense sedició, no es va acceptar l’extradició...
No, no s’ha acceptat.

Tampoc afectarà el suplicatori que es va aprovar al Parlament Europeu?
Imagino que caldrà discutir què volen ara. Però la reforma arribarà tard per quan s’hagi resolt aquest tema.

Ha dit que a partir de febrer hi pot haver novetats amb les sentències del Tribunal General de la UE, sobre els quals sempre s'ha mostrat optimista...
Calculo que la sentència sortirà dos o tres mesos després de les vistes i les vistes són el 24 i 25 de novembre.

Preveu que aleshores Puigdemont pugui tornar sense que el puguin detenir?
En principi sense que l’hagin de detenir. Són dos conceptes diferents. Amb la seva immunitat plena ell té una protecció que en termes legals impedeix la seva detenció, però fins al moment també hem vist un seguit d’actuacions que van més enllà del que és la legalitat...

Aquestes decisions que han de prendre el tribunal de Luxemburg es poden veure afectades per aquesta reforma?
No. Entre altres coses, perquè ni tan sols està aprovada.

 

No arribarà a temps.
No afecta a l’essència de les discussions i no arribarà a temps tampoc.

Aquesta reforma com afectarà les penes que tenen ja els líders del procés que ja estan condemnats per sedició i també per malversació?
Primer cal tenir clar que ells estan indultats. El que no s’ha indultat és la part corresponent a la inhabilitació. La inhabilitació es va calcular en base al concurs de delictes, això significa que va ser en base a la meitat superior de la pena del delicte més greu. Ara baixa el delicte de sedició i puja el de malversació, i la malversació té inhabilitació de deu a vint anys en el tipus agreujat. Per tant, entenc que no hi haurà cap modificació.

No hi haurà modificació de la pena dels qui ja han estat condemnats?
No. És que estan indultats, les penes ja no existeixen.

La inhabilitació dels condemnats es calcula sobre el delicte major. Si es rebaixa la sedició, serà amb malversació, que té penes iguals o més greus

Però segueixen inhabilitats...
Clar, però la inhabilitació, que es va calcular respecte del delicte major, el de sedició, ara s’hauria de calcular en funció del delicte de malversació, que seria el delicte major, i les penes de la malversació són iguals o més greus que els de la sedició.

Semblava que aquest no era el càlcul que s’estava fent. De fet, a Madrid ja s’han publicat informacions sobre si Oriol Junqueras es podria presentar a les properes eleccions, per exemple...
Clar. Jo sento parlar de dret. No em fico en política. De debò. La sentència diu clarament que estem davant d’un concurs de normes. En base al Codi Penal vigent, que no es veu afectat per aquesta reforma, en un concurs de normes es pena amb la meitat superior del delicte més greu. Si aquest delicte baixa, s’aplica la del delicte més greu, que ara seria sedició, i n’hi ha prou amb anar a les penes de malversació per tenir més clar quines serien aquestes penes.

Per tant, qui es podria beneficiar d’aquesta reforma? Els condemnats que no tenen malversació?
Sí

La reforma afectaria els condemnats que no tenen malversació i, en el cas dels exiliats potser Clara Ponsatí i, per descomptat, Marta Rovira

I en cas exiliats?
Podria afectar Clara Ponsatí, haurem de veure com reacciona el Suprem i a més, per descomptat, a Marta Rovira.