El Departament d'Acció Exterior i Unió Europea ha fet cessar el fins ara delegat del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea i el Benelux, Gorka Knörr. Segons ha explicat ell mateix a Twitter, aquest mateix dimarts li ha estat comunicat el seu "cessament". En la piulada de comiat, ha manifestat que "ha estat un honor poder defensar davant la UE els interessos del nostre país i les seves persones, empreses, institucions i entitats, i fer costat alhora als nostres exiliats". Knörr havia assumit la delegació de l'executiu català davant el club comunitari el juny de 2021, precisament en substitució de qui ha assumit fa menys de dues setmanes la direcció de la conselleria d'Exteriors, Meritxell Serret.
Gorka Knörr (Tarragona, 1950) havia estat anteriorment delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, des del juliol de 2019 fins al juny de 2021, quan va iniciar la seva etapa al capdavant de la delegació de l'executiu a la UE. Dins de les institucions catalanes, també hi consta una altra experiència, quan l'any 2012 es va incorporar com a director general a l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
Alay: "És una purga, no un canvi de Govern"
El cap de l'oficina del president a l'exili, Josep Lluís Alay, ha reaccionat a través de Twitter a aquesta destitució, que ha qualificat de "purga": "Has estat un gran delegat a Brussel·les en defensa dels interessos de Catalunya; gràcies per tot". En aquesta línia, Alay sosté que "com no hi ha sentit d'Estat, no mantenen ni el mínim 'servei diplomàtic' que tenim; és una purga, no un canvi de Govern". Paral·lelament, el responsable de l'oficina del president Puigdemont ha aprofitat per recordar que aquest dijous, el Consell de la República obre la seva primera delegació a Frankfurt (Alemanya).
Encara sobre Gorka Knörr, val a destacar que es va formar a l'Escola Superior de Tècnica Empresarial a Sant Sebastià. A banda de la trajectòria que ha tingut dins de la Generalitat, amb anterioritat havia tingut una destacada presència a les institucions del País Basc. De fet, entre el 1983 i 1985 va ser portaveu de la presidència de l'executiu basc i va encapçalar les àrees de premsa, publicitat, relacions públiques i el departament de relacions externes. El juliol de 1985 es va incorporar a l'àrea financera del grup Mondragón Corporación Cooperativa i, del juliol de 1998 al gener de 1999, va dirigir l'Institut Basc d'Estadística.
Va ser precisament l'any 1999 quan va fer el salt a Europa, esdevenint eurodiputat per la llista del Partit Nacionalista Basc-Eusko Alkartasuna-Esquerra Republicana de Catalunya-Unió Mallorquina. En aquella legislatura, es va formar el grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, del qual va ser-ne el vicepresident. Per a més inri, entre el 1999 i 2003, fou el secretari general d'Eusko Alkartasuna. El 2001, va tornar a Euskadi per ser diputat del Parlament basc, responsabilitat que va ocupar fins l'any 2005, convertint-se en el vicepresident primer de l'hemicicle. L'any 2017, el Tribunal Europeu de Drets Humans li va donar la raó en el recurs que va presentar contra la condemna del jutge Manuel Marchena en la causa contra la Mesa del Parlament basc, publicada l'any 2008. El 2019, es va presentar com a número 5 de la llista Junts i Lliures per Europa a l'Eurocambra.
No es tracta dels únics cessaments que s'han produït al Departament d'Acció Exterior i Unió Europea. Aquest mateix dimarts, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la destitució de fins a 11 alts càrrecs. Són els casos de Jordi Moreso (cap del Gabinet de l'aleshores consellera Victòria Alsina), Maria Antònia Van Beek (cap de l'Oficina de la Secretaria), Rahma El Badoui (adjunta al cap del Gabient de la consellera), Sandra Hernández (cap de l'Oficina de Protocol), Sandra Buxaderas (assessora especial en comunicació de l'acció exterior), Marc Bou (assessor d'anàlisi estratègica i prospectiva), Andrés Da Silva (cap de l'Oficina de Relacions Institucionals), Jordi Eroles (cap de l'Oficina de Comunicació), Marina Falcó (assessora especial en matèria d'acció exterior), Alistair Ian Spearing (assessor especial en matèria d'acció exterior per substitució) i Manuel Manonelles (director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis).