Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 1950), de pare basc i mare catalana, exdiputat i exdirigent d'Eusko Alkartasuna (EA), és un dels tres membres de la Mesa del Parlament d'Euskadi, junt amb Juan María Atutxa, el president de la Cambra, i Kontxi Bilbao, que van ser condemnats pel Tribunal Suprem —en una sentència validada pel Constitucional— per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak. Ara, el Tribunal Europeu de Drets Humans els ha donat la raó i ha condemnat Espanya. Knörr, que resideix a Barcelona des del 2005, valora la decisió d'Estrasburg en aquesta entrevista concedida a El Nacional.

Com valora la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans després d’haver estat condemnat per la justícia espanyola?

Un amic íntim m’acaba d’enviar un missatge que diu “Zorionak Europa!”. No és la primera vegada que en moltes causes ha de ser un tribunal europeu qui determina els nostres drets democràtics. És una satisfacció i alhora és una vergonya. Estem molt contents perquè s’ha demostrat que s’han vulnerat uns drets fins i tot reconeguts per la Constitució espanyola.

No és la primera vegada que ha de ser un tribunal europeu qui determina els nostres drets democràtics. És una satisfacció i una vergonya.

Va ser un procediment llarg, amb absolucions, i finalment aquesta condemna que ara ha estat revocada. Com ho recorda?

Sí, després de ser absolts dues vegades pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc ens va condemnar el Tribunal Suprem d'una manera increïble perquè pel mig hi havia hagut la doctrina Botín, uns mesos abans, segons la qual, si no hi ha més que l’acusació particular no hi ha judici oral. En el nostre cas es va aplicar justament el contrari, perquè nosaltres érem un cas especial. Ens van condemnar sense donar-nos audiència, que és el punt fort en què la nostra defensa ha basat la seva argumentació en el sentit que no s’han respectat els drets constitucionals i a més a més s’ha tornat a revisar un judici sense escoltar-nos. Amb el nostre equip jurídic vam pensar que això era prou fort per guanyar i no vam anar a un procés més feixuc de si estàvem en exercici de la sobirania parlamentària o no. Vam basar la nostra defensa en la vulneració dels drets constitucionals de manera palmària.

Creu que hi ha paral·lelismes amb el tractament judicial del procés català?

Palmàriament, sí. No només s’estan vulnerant els drets dels parlamentaris sinó que, a més a més, la justícia va canviant les regles del joc i les adapta a la seva conveniència. S’estan vulnerant els drets d’opinió i d’expressió política i s’estan adaptant les regles del joc a la conveniència política. 

En el cas català, la justícia va canviant les regles del joc i les adapta a la seva conveniència

La Fiscalia va portar el pes de les actuacions judicials en el cas Atutxa i també en el procés català.

En el nostre cas, el Fiscal General de l’Estat, evidentment per impuls del govern Aznar, ens va acusar i es va autodesqualificar moltíssim perquè s’estava parlant de dissoldre un grup parlamentari i tothom sap que encara que sembli el mateix que un partit no ho és. I es va tirar a la piscina. Tot i que el jutge Garzón ja havia demanat prèviament una opinió i el propi fiscal general de l’Estat ja li havia dit que no s’hi fiqués. Però tot i així es va ficar. I quan va canviar la troca, amb el govern Zapatero, el fiscal general de l’Estat es va retirar de l’acusació. Malauradament, aquí el que fa por és que el Partit Socialista, en un cas similar, no es desmarqui de la posició de la fiscalia del Partit Popular.

En el cas de Catalunya…

Sí, el Partit Socialista hauria de ser molt més bel·ligerant amb el tema de la Justícia. Això no es pot fer. No es pot portar al tribunal una Mesa del Parlament per això [permetre votar]. I aquí, el Partit Socialista no ha tingut la gosadia de dir: fins aquí hem arribat i a això no donem suport.

Com li va afectar políticament i personalment la sentència, que els inhabilitava i els condemnava a pagar una multa?

Vaig passar pel tràngol que el meu propi partit, Eusko Alkartasuna, no em va presentar a les llistes del Parlament, a les eleccions del 2005, per un tema de protagonisme de la presidenta. Es va produir una inhabilitació abans a casa meva que pel propi tribunal. Això em va fer molt de mal. Després, un cop ja hi va haver la sentència condemnatòria, el 2008, se’m va oferir la possibilitat d’anar al Parlament Europeu el 2009 però per pocs dies no hi podia anar. La inhabilitació va acabar poc després de les eleccions europees. Però en aquell moment ja tenia pensat que jo no actuaria més en la primera línia política. El 2006 havia abandonat el partit per la malifeta que em van fer. 

Ha parlat amb els seus companys de la Mesa del Parlament basc després de conèixer la decisió d'Estrasburg?

Sí, amb Atutxa sí, no he pogut localitzar encara la Kontxi. Amb el president Atutxa ha estat una conversa molt impactant. Estava molt emocionat. I jo també. Soc una persona molt sensible. Hem tingut un moment de dir "bé, estem molt contents...", hem guanyat però per mi ha estat sobretot una expressió de gratitud, per haver estat sempre al meu costat, com la Kontxi Bilbao, i avui he tingut al cap tota la gent que aquests anys tant durs han estat al meu costat. No és fàcil.

Forcadell guanyarà als tribunals, però espero que abans Catalunya hagi trobat el seu camí i no calgui

Què li diria a Carme Forcadell i la resta de membres de la Mesa del Parlament de Catalunya contra els quals pesen querelles de la Fiscalia, o a l’expresident Mas i els membres del seu govern condemnats pel 9-N?

Estic convençut que un dia o altre, si això finalment acaba als tribunals, es guanyarà. Serà un procés molt llarg. Però jo espero que abans d’això Catalunya hagi trobat el seu camí i que no calgui. Comparteixo amb tot el cor amb la presidenta del Parlament i la resta de membres de la Mesa la seva situació, el seu sentiment. Al cap i a la fi, el que s’està vulnerant és la capacitat d’un Parlament per parlar.