El Parlament de Catalunya ha convalidat el decret del Govern de Salvador Illa que elimina les sancions als ajuntaments en cas d'incompliment de restriccions de sequera. Ho ha fet amb els vots favorables de Junts per Catalunya, el Partit Popular i Aliança Catalana, i és que, juntament amb el PSC, comparteixen que no s'han de castigar els ajuntaments en aquests casos. La Generalitat, de fet, considera que els consistoris han fet un esforç per reduir el consum que se'n fa als habitatges, els serveis i l'activitat econòmica i l'ús municipal. L'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, ha atorgat 130 milions d'ajudes a 700 municipis, amb aquest objectiu. Qui s'ha abstingut ha sigut Vox, mentre els principals socis d'investidura, ERC i Comuns juntament amb la CUP, hi han votat en contra.
El decret ha tirat endavant amb els vots dels 94 diputats de PSC, Junts, Partit Popular i Aliança Catalana, mentre que ho han rebutjat els 30 diputats d'ERC, Comuns i CUP. El cas és que els juntaires i els socialistes tenen un bon grapat d'ajuntaments de municipis amb poca població, que no tenen els recursos per invertir en infraestructures hidràuliques, ja que en molts casos són antigues i perden aigua. De fet, les dades constaten que un de cada quatre municipis que depenen de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) supera els llindars de consum d’aigua marcats en el context actual de sequera. Són 147 poblacions de les 568 que han registrat dades que en desembre del 2023 (un 39%) sobrepassaven els límits de consum per persona i dia permesos, una xifra que ara se situa en el 25%.
El Govern defensa la voluntat dels Ajuntaments de millorar infraestructures
La posició del PSC, Junts i PP no és nova, i és que ja van defensar aquesta posició en l'anterior legislatura. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que els diners dels ajuntaments han d'anar destinats a millorar les infraestructures per evitar pèrdues d'aigua en comptes d'anar dirigits al pagament de multes. "Estem convençuts que els diners dels ens locals han d'anar destinats a la millora de la ciutadania. Els ajuntaments han de tenir prou recursos per millorar les seves xarxes", ha dit Paneque, que ha defensat que per la lluita contra el canvi climàtic calen accions. De fet, ha alertat de la sequera a Catalunya que s'ha perllongat durant més de tres anys.
Paneque ha defensat les actuacions que està duent a terme l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i que la col·laboració dels ajuntaments ha de ser imprescindible per lluitar contra el canvi climàtic. "Necessitem treballar amb el món municipal, amb inversions conjuntes per guanyar litres d'aigua", ha defensat la consellera del Govern de Salvador Illa, que considera que els ajuntaments no malbaraten, sinó que no compleixen perquè no tenen prou recursos. "Hi havia petits municipis que havien d'invertir de més 700.000 euros quan això no era ni molt menys el que tenen pressupostat en un mandat per a inversions", ha explicat la consellera. De fet, ha reivindicat la col·laboració dels ajuntaments i ha recordat com l'ACA va incentivar als ajuntaments que tinguessin ordenances d'estalvi. "L'ACA va oferir un model d'ordenança municipal reguladora d'usos d'aigua i a hores d'ara els municipis que ho han aprovat són més de 300. Hem passat de 57 municipis a finals del 2023, a 315 en l'actualitat", ha explicat Paneque, fent referència a la voluntat dels consistoris de millorar les infraestructures hídriques.
Junts creu que la responsabilitat ha d'anar dirigida a la Generalitat
De fet, la posició de Junts per Catalunya ha estat similar. El diputat Salvador Vergés ha defensat que les responsabilitats no han d'anar dirigides als ajuntaments, sinó a la Generalitat. "Si vostès tiren endavant aquest decret és per la coherència de Junts per Catalunya", ha defensat el juntaire, que ha recordat com en la passada legislatura ja van defensar l'eliminació del règim sancionador. Vergés ha reclamat que l'ACA gestioni la totalitat de les conques internes, i ha exigit al PSC que així ho defensi davant l'Estat. A més, ha afirmat que el Govern està "sotmès, submís i somort".
Des del PP, la diputada Eva García ha assegurat que avui es deroguen les sancions als ajuntaments "gràcies a la coherència i el sentit del comú", que haurien empès en aquesta direcció. Ha recordat com ells ja van "advertir que seria perjudicial per als ajuntaments". La líder d'Aliança, Sílvia Orriols, ha aplaudit que és millor dotar els ajuntaments de finançament que no pas sancionar-los. La diputada d'extrema dreta ha anunciat el vot a favor del decret llei i s'ha posicionat en contra de les polítiques "punitives".
Els socis d'investidura voten en contra del decret
La portaveu parlamentària d'ERC, Ester Capella, ha defensat el rebuig dels republicans a la convalidació del decret. Esquerra considera que aprovar la modificació suposaria una "reculada en tota regla" en la lluita contra la sequera i en la cultura dels usos dels recursos naturals. En aquest sentit, Capella ha defensat que es mantinguin les multes als ajuntaments per la sequera.
Per part dels Comuns, el diputat Lluís Mijoler ha denunciat que, amb aquest decret, "s'està premiant la infracció i s'envia un missatge de permissivitat davant la sequera". En aquest sentit, ha alertat que això suposa "un risc significatiu per a la gestió sostenible de l'aigua" en un moment en què caldria "mantenir la prudència". Finalment, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha defensat que no es pot donar "barra lliure" a les sancions als ajuntaments. Cornellà ha argumentat que moltes alcaldies s'han "posat a fer una feina que abans no feien". I que el règim sancionador ha incentivat municipis a "fer els deures", i que els ajuntaments redactin ordenances sancionadores. La CUP proposa modificar el règim sancionador perquè sigui "més just", i una gestió pública de l'aigua.